El nostre sòl està tan destrossat com ho està la dignitat de la humanitat. Vivim una crisi global: social, personal, econòmica, educativa…, tot plegat, al meu entendre, conseqüència del podriment de l’estructura (economia, patriarcat i Estat, agafats de la mà) que sosté aquest sistema. Es tracta, doncs, d’una crisi sistèmica, part d’un model de desenvolupament fallit (que obvia el gènere, patriarcal i indiferent als drets humans).

Actualment, estem immersos en l’era del capitalisme verd, on «maneres verdes» de viure són accessibles per a uns quants mentre d’altres continuen vivint en condicions tòxiques, no aptes per a viure (Sturgeon, 2009). «Consum ètic» són un parell de paraules que sonen complicades, però penso que cal que siguem conscients del privilegi que tenim (haver nascut on hem nascut) i fer-ne un bon ús, en aquest exemple, pel que fa al consum. Per a mi un consum ètic no és comprar orgànic o comerç just: la majoria d’aquests productes son el resultat d’empreses que es vesteixen de verd, productes que es venen per encara fer més gran el privilegi i continuar afavorint l’elit (Sturgeon, 2009). Necessitem nous models de producció-consum, maneres innovadores de tractar amb l’economia que permetin a tothom viure una vida lliure, sense importar on han nascut. Per deixar enrere aquesta crisi necessitem treballar de manera transdisciplinar i fer un canvi de consciència. Podem treballar amb diferents especialistes, intercanviar coneixement, però el primer pas és un canvi personal en la nostra consciència, el nostre pensament i el nostre llenguatge. Hem de començar a treballar des del pensament sistèmic per arribar a entendre que no estem sols, que les nostres accions tenen efectes aquí i allà, a tot el planeta, perquè vivim en un món globalitzat. Per tot això és urgent abordar els reptes d’una manera positiva, i com en Bill Mollison (1988) va dir en els principis de permacultura, ser conscient que el problema és la solució, en el sentit que per veure’n l’alternativa ens hem de posar el focus a preguntar-nos què ha creat el paradigma actual. Per ser sostenibles no podem fixar-nos només en les pràctiques agrícoles, no n’hi ha prou. Tampoc no és suficient mirar el problema com un simple fet que es pot solucionar tecnològicament. Necessitem transcendir tot això. Hem d’anar més enllà d’una simple i ràpida solució a un problema, perquè no som elements alienats ni estèrils, sinó un sistema social complex que interactua amb molts altres dominis alhora.

La meva proposta personal aquí és la següent: no hi ha una solució màgica a un problema, però un conjunt d’idees probablement produiran un canvi en l’estructura.  La meva intenció en aquest paper és donar algunes pistes sobre quines idees podrien anar juntes perquè en un futur les persones siguin més importants que els beneficis. A continuació desenvoluparé els conceptes d’agroecologia, teoria feminista i economia solidària. Per què és important una perspectiva feminista? Quins nous models d’economia poden encaixar en aquest futur? Quin paper té l’agroecologia en aquest procés transformatiu? Tractaré de respondre aquestes preguntes i fer-ne connexions entre elles.

Començo parlant de feminisme perquè és imprescindible i perquè crec que és el primer canvi que hem de fer en les nostres ments si volem treballar cap a la igualtat. En la crítica a l’estat, Abdullah Öcalan (president del PKK, Partiya Karkêren Kurdistan, Partit de Treballadors del Kurdistan) apunta al sexisme com un dels pilars ideològics de l’estat i explica com l’estat i el capitalisme tracten la dona com a objecte (com a dualitat de l’home que és subjecte), sexualment, i com a força de treball (Descontrol, 2015). Com diu Batliwala (2007), la idea que el poder econòmic i l’accés a recursos afebliria els rols de gènere i les normes socials empoderant les dones per demanar canvi, s’ha convertit en un mantra per al discurs del desenvolupament: «invertir en les dones pobres és un èxit segur, tan econòmicament com políticament» (Batliwala, 2007), una altra vegada conceptualitzant les dones com a objectes i no com els subjectes que som. Considero indispensable treballar a través d’una òptica feminista i per això m’agradaria aclarir què entenc per feminisme i on em posiciono.

Reconec que hi ha molts feminismes i la contribució històrica de tots ells. Em posiciono com a feminista, conscient que construir relacions més igualitàries no és possible dins del marc del capitalisme (però això ho abordarem després). Jo lluito per la destrucció de totes les formes de dominació i explotació. El meu raonament és que en el procés de construcció d’una altra societat, més enllà del capitalisme, hem de parlar de les desigualtats de gènere.

Quan parlo de feminisme no vull parlar (només) dels rols de gènere. M’agradaria portar la idea més enllà (ja que en un cert sentit continua sent dualístic). Últimament he estat repassant amb amics meus les idees explorades en aquest article. La majoria no tenia cap problema amb els conceptes d’agroecologia i economia solidària, però quan la paraula feminisme ha entrat en joc els seus ulls s’han obert (com a signe de sorpresa) i formulaven la pregunta: per què feminisme? Me n’he adonat, o readonat (perquè ja m’hi he trobat en aquesta situació), que la paraula feminisme fa mal a les oïdes de certes persones, potser perquè la seva arrel més fonamental s’alimenta de desafiar els que es troben en situacions privilegiades i desmuntar el poder (i si tu ets aquesta persona, aquesta perspectiva pot ser que no et faci cap gràcia).
Vull parlar i escampar el feminisme que fa trontollar les estructures, el feminisme a l’arrel.

Com va expressar Dilar Dirik durant la seva conferència a Utrecht (New World Summit, 2016), l’alliberació de la dona ha de ser la nostra línia vermella. Hem d’educar una societat crítica que es pugui qüestionar el perquè de les coses, i només llavors serem capaços de començar a canviar la direcció. Per aquestes raons, perquè el feminisme se centra en l’estructura en comptes de posar solucions de pedaç als símptomes visibles del problema real, veig clarament com la idea de feminisme se solapa i s’entrellaça amb les altres dues idees que defenso. A continuació veureu de què parlo.

La mentalitat que sosté l’excessiva exportació de productes agrícoles alimenta una actitud consumista i com a conseqüència l’apatia penetra i contamina les nostres vides, al mateix temps que destrossa paisatges i altres maneres de viure arreu. Moltes de les iniciatives que es van crear com a resposta a les desigualtats que crea el sistema econòmic dominant d’explotació, han acabat com allò que coneixem avui en dia com a capitalisme verd, que es presenta com el següent pas lògic del capitalisme (Sturgeon, 2009). Personalment, no crec que aquesta sigui l’alternativa, sinó més aviat una estratègia purament oportunista per continuar emplenant-se les butxaques. El futur que jo imagino només es pot sostenir a través de pràctiques agroecològiques.

Com Siliprandi (2014) indica, no hi ha prou diàleg entre les àrees del feminisme i l’agroecologia. Aquests dos conceptes –o corrents de pensament–  no s’han integrat del tot i necessitem treballar en aquesta direcció si volem aconseguir un canvi real, perquè ambdues s’entrellacen des d’un inici. Com el feminisme, l’agroecologia també crea nous camins al nostre cervell, on el rol de l’agricultura no és només produir aliments sinó que, també, té un paper fonamental en la preservació i la restauració dels ecosistemes. Un altre punt molt important pel que fa a l’agroecologia és que es pot desenvolupar a tot arreu, amb pràctiques diferents i específiques per l’entorn, però amb la mateixa base teòrica de treballar amb la natura, no contra ella (vegeu, també, Mollison 1988). Per aquesta raó, l’agroecologia continua i encaixa perfectament amb la idea de desenvolupament global-local (Gibson-Graham, 2005), on diverses alternatives d’arreu del món convergeixen en la conseqüència d’un canvi global.

L’agroecologia emergeix com un enfocament per entendre millor l’ecologia de les pràctiques agrícoles tradicionals i com a resposta a la llarga llista de problemes que resulten d’un sistema cada cop més industrialitzat i globalitzat (Altieri, 2011). Començar a apreciar el coneixement generat a les granges és un desafiament directe a l’enfocament convencional que existeix en la recerca agrícola, i com a conseqüència en la creació de polítiques en aquesta direcció, que manté els privilegis de l’epistemologia de producció de coneixement de l’Occident (Méndez, 2013). L’espai on el coneixement es produeix és crucial en el desenvolupament d’estratègies que puguin funcionar en un context específic, i l’agroecologia proporciona la pàgina en blanc necessària.

Cal no oblidar que l’agroecologia, però, no és només un seguit de pràctiques o una ciència. L’agroecologia és un moviment que ho fa trontollar tot. Aquesta revolució és social, tecnològica i cognitiva (Altieri, 2011). Perquè practicar-la demana compromís i implicació és fonamental que les pràctiques estiguin basades en la capacitat de cada comunitat d’experimentar, avaluar i escampar innovacions a través de l’intercanvi de coneixement entre grangers i un enfocament des de la base de la comunitat (Altieri, 2011). L’expansió de l’agroecologia a Llatinoamèrica ha començat amb un interessant procés d’innovació cognitiva, sociopolítica i tecnològica, lligada íntimament als nous escenaris polítics com l’aparició de governs més progressistes i els moviments de resistència dels campesinos i els pobles indígenes (Altieri, 2011).

Els moviments socials rurals abracen el concepte de sobirania alimentària com a alternativa al model neoliberal que se sosté en el comerç internacional desigual per solucionar el problema mundial de l’alimentació (Altieri, 2011). L’agroecologia proporciona els principis a les comunitats rurals per tal d’assolir la sobirania alimentària, però també la sobirania tecnològica i energètica tot emmarcant-ho en un context de resiliència (Altieri, 2011).

Fa un instant comentava que el sector de l’agroexportació contribueix significativament a les economies (estatals), però això no està lliure de costos. Amb ell també apareix la pantalla negra: impacta negativament en la salut pública, posa en perill la integritat dels ecosistemes, la qualitat dels aliments, i, en molts casos, destrueix les vides dels pagesos. A quina economia contribueixen aquests pagesos? La majoria s’han quedat sense un ral o tenen un deute enorme amb els bancs. La lògica d’acumulació que nodreix el mercat global actual (altrament dit capitalisme) es basa en l’explotació i la usurpació dels excedents. Una economia que serveix al mercat, no a les persones. Sembla impossible escapar del seu discurs hegemònic, que presenta el capitalisme com l’única forma present d’economia (Gibson-Graham, 1996), però hi ha alternatives, només necessitem oferir-los espai (terra i pràctiques agroecològiques) i veu (de tothom).

Per últim, però no per això menys important, l’economia solidària centra la seva atenció a canviar el focus: d’una economia que serveix al mercat a una economia que serveixi a les persones. Una economia solidària per aconseguir, en combinació amb les altres dues, un món ideal, però, segons el meu parer, molt possible.

Les pràctiques diàries de les dones són, a la vegada, de resistència i de construcció (Sempreviva Organizaçao Feminista, 2015). Resistència als atacs del capitalisme i construcció d’un nou món on tots volem viure. El canvi necessari en l’economia s’ha de basar en valors com la solidaritat, la reciprocitat, la justícia, la igualtat i l’economia feminista és l’eina per assolir aquest estat (SOF, 2015).

L’economia feminista ens força a repensar el concepte de treball, incloent-hi també les feines que no són pagades, aquelles que garanteixen la vida, fent-nos entendre la interdependència des processos que fan rutllar la nostra societat. Cal que reconsiderem conceptes i que valorem certes idees. Potser –i aquesta és una conversa que també he tingut moltes vegades amb els amics–, cal que treballem en el nivell semiòtic i que comencem a sotscavar la base del llenguatge en si mateix, perquè la manera com parlem és la manera com actuem…, sembla banal però ho considero molt important.

Cal que trenquem amb la lògica d’acumulació que destrueix vides i territoris, contamina l’aigua i esmorteeix la biodiversitat, i necessitem fer-ho com més aviat millor, sinó serà molt difícil de revertir (si encara és possible).

En l’article de Gondim (2011) sobre la cadena d’alimentació Xique Xique (al Brasil), l’agroecologia, el feminisme i l’economia solidària treballen conjuntament com a base de l’associació. La cadena alimentària Xique Xique se centra al voltant de la dispersió de l’agroecologia juntament amb tots els grups que en formen part i l’economia solidària ha estat un dels principals motors d’aquesta disseminació. Juntament amb la perspectiva de l’agroecologia i del feminisme s’han fet conèixer com a pioners en debats de l’àmbit local, nacional i internacional (Gondim, 2011).

Com Sturgeon (2009) suggereix, necessitem educar com la justícia ambiental i la social estan relacionades per poder treballar amb aquest focus en un futur i ser capaços d’integrar-ho a la nostra (in)consciència.

Per concloure aquest article necessito fer uns aclariments sobre conceptes que m’hagués agradat afegir, però què per no allargar-me massa he hagut d’excloure. Alguns d’aquests conceptes son els de confederalisme democràtic, que té l’ecologia i el feminisme com a principals pilars, molt en línia amb la meva idea. Confederalisme democràtic com a base en la qual construir aquesta nova societat, potser sense estat, basada en el suport mutu, com estan fent a Rojava en aquest precís moment. També, molt important, el concepte de gineologia, descrit com la ciència de les dones, que adopta com a punt de partida les classes colonitzades amb l’objectiu de redefinir la investigació més enllà de les estructures dominants de l’estat patriarcal-capitalista (Kaya, 2015). Personalment, crec que aquestes dues idees són plenes d’un potencial que cal explorar i experimentar.

La meva proposta en aquest article s’emmarca en una posició de defensa personal entesa no solament com a resposta a una amenaça sinó, també, com la voluntat de construir una societat millor en la qual poder viure més bé que no pas ara.

El passat mes de gener vaig poder participar a les conferències del New World Summit a Utrecht sobre confederalisme democràtic i democràcia sense Estat. Des de la meva perspectiva crec que no podem esperar més que l’Estat ens proveeixi amb drets, sinó que hem d’anar i agafar-los, abraçar-los, amb el poder de la gent i dels pobles. El missatge és molt clar, necessitem moure’ns i ho hem de fer ja!

Com va dir Antonio Gramsci (1992) «les crisis consisteixen precisament en el fet que les  antigues idees s’estan morint i les noves no poden néixer i créixer; en aquest interregne apareix una gran varietat de símptomes mòrbids». Llegim els símptomes i comencem la nova història. Preparem un sòl fèrtil on les noves idees puguin néixer i créixer.

Salut i agroecologia!

Referències

Altieri, M. A., & Toledo, V. M. (2011). The agroecological revolution in Latin America: rescuing nature, ensuring food sovereignty and empowering peasants. Journal of Peasant Studies, 38(3), 587-612.

Batliwala S and Dhanraj D., 2007. Gender myths that instrumentalize women: a view from the Indian front line. In: A Cornwall, E Harrison E and A Whitehead, editors. Feminisms in development: contradictions, contestations and challenges. NY: Zed Books, pages 21-34.
Descontrol Editorial (molts autors), 2015. La revolució Ignorada: Feminisme, democracia directe i pluralisme radical a l’Orient Mitjà. Kurdiscat.

Gibson-Graham, J. K. (2005). Building community economies: women and the politics of place. Kumarian Press (an imprint of Stylus Publishing).

Gibson-Graham, J. K. (1996). “The” End of Capitalism (as We Knew It): A Feminist Critique of Political Economy; with a New Introduction. U of Minnesota Press.

Gondim, M. D. F. R., de Araújo, I. T., & de Oliveira, I. A. (2011). 12379-A experiência da rede xique xique RN: entrelaçando agroecologia, feminismo e economia solidária. Cadernos de Agroecologia, 6(2).

Gramsci, A., & Buttigieg, J. A. (1992). Prison notebooks (Vol. 2). Columbia University Press.
Kaya Gönül. (2015). Why Jineology? Re-Constructing the Sciences Towards a Communal and Free Life. New World Academy Reader 5# Stateless Democracy: 83-96.

Méndez, V. E., Bacon, C. M., & Cohen, R. (2013). Agroecology as a transdisciplinary, participatory, and action-oriented approach. Agroecology and Sustainable Food Systems, 37(1), 3-18.

Momsen, J. H. (2007). Gender and biodiversity: a new approach to linking environment and development. Geography Compass, 1(2), 149-162.

Mollison, B. (1988). Permaculture: a designer’s manual. Permaculture: a designer’s manual.
New World Summit. (2016). Stateless Democracy, 29-31 January 2016. Aula Utrecht University, Utrecht (NL).

Sempreviva Organizaçao Feminista (SOF). (2015). «Las mujeres en la construcción de la economía solidaria y la agroecología», Textos para la acción feminista. 1-104.

Siliprandi E and Zuluaga G.P, (2014) Género, Agroecología y Soberanía alimentaria. Perspectivas ecofeministas. Perspectivas agroecológicas, 9. 240 pp.

Sturgeon, N. (2009). “Introduction. Developing a global feminist environmental justice analysis to understand the politics of the natural.” In:Environmentalism in popular culture. Gender, race, sexuality, and the politics of the natural. Arizona: University of Arizona Press.