Salut

Sistema de Salut Pública Cooperativista

La salut és un dret de caràcter públic, un bé comú, ni estatal ni corporatiu—de tothom!—que tenim el deure de promocionar.

L’autogestió de la salut és una aspiració justa i necessària per al conjunt de la societat que requereix accions per a desenvolupar centres de salut a l’alçada d’aquesta fita. La salut no pot ser un negoci, per tant, les nostres consciències tampoc poden ser mercaderies al servei dels estats, les farmacèutiques i la resta de l’aparell sanitari dominant.

No podem obviar la important lluita que s’està desenvolupant en el si de la sanitat pública contra el camí que ha emprés l’estat cap a la rendibilització de la salut mitjançant la reconversió d’allò públic en privat; no obstant això, la lluita no ha de ser només per a la recuperació d’un lloc de treball o d’un hospital privatitzat. És necessària una altra salut, un nou paradigma al voltant del qual s’obri la via per al desenvolupament d’un sistema de salut al marge del model hegemònic.

La salut pública cooperativista sorgeix dels fonaments històrics del moviment popular en defensa de la salut com a dret.

Com veiem la salut?

La salut és un constructe social i cultural. “Salut” i “malaltia” només són que dos conceptes definits per l’ésser humà per a donar  explicació a fenòmens que escapen de la seva comprensió.

La utilització d’aquest paradigma ens han fet creure que som incapaços de mantenir-nos sans de manera autònoma; n’és només una forma de control i autoritat. La vida és una experiència individual. Cada cèl·lula del nostre cos té la informació necessària per a mantenir aquesta vida que ho és en ella mateixa. Per això és tan important que tornem a escoltar i a unir-nos a aquesta intel·ligència natural; és imprescindible alliberar-nos de l’opressió a la que estem sotmesos per a assolir un nivell d’independència i de llibertat que ens permeti autogestionar les nostres vides.

Per nosaltres, la salut és la pròpia existència viscuda amb la llibertat i responsabilitat necessàries per desenvolupar l’essència humana.

Quin objectiu volem assolir?

Eliminar la idea que salut i malaltia són estats, i construir una societat que relacioni directament estil amb qualitat de vida.

Quina estratègia seguim?

La revolució integral és una transformació conscient a tots els nivells: polític, social, cultural, emocional, espiritual, ètic, econòmic, etc.
Per a caminar cap a aquesta transformació participem del procés iniciat per la Cooperativa Integral Catalana, una proposta de transició per a construir un model de societat basat en l’autogestió en tots els àmbits de la vida com a forma de cobrir les necessitats bàsiques, materials i immaterials, de totes les persones en què la salut juga un paper fonamental.

El sistema sanitari al·lopàtic hegemònic: salut, medicina i assistència sanitària

En l’actualitat ens trobem en el que s’anomena “la crisi de la sanitat pública”, sota la qual es pot identificar clarament el fracàs del model hegemònic estatal reduccionista. Les seves polítiques corporatives han generat un mercat de salut on l’ésser humà ha esdevingut un pacient/client que demana un sistema d’intervenció sanitària, fins i tot, en processos que segueixen el seu cicle natural.

Clarificar en què consisteix el sistema sanitari actual és la primera responsabilitat a assumir; no podem continuar desconeixent o donar l’esquena a les veritables intencions que hi ha darrera dels actuals ajustaments estructurals. La salut és concebuda com una sector clau pel sistema capitalista, que genera i cronifica les malalties com part de la seva estratègia al tractar-se d’un factor econòmic molt significatiu. L’ésser humà malalt és una peça determinant en la cadena de valor de l’economia en el capitalisme. Mantenir l’ús dels centres sanitaris és un assumpte de rendibilitat i utilitat; allò públic no els resulta rendible.

Què és el Sistema de Salut Pública Cooperativista (SSPC)?

És un model que es basa en la construcció i l’acció participativa com a part del desenvolupament humà de l’individu en totes les seves dimensions i com a procés col·lectiu del conjunt. Significa fer una inversió social en les capacitats humanes amb l’objectiu que les persones puguin treballar de forma sinèrgica i creativa per a gestar una societat lliure.

La conversió de pacient-objecte—en què es potencia el concepte de malaltia— en persona-subjecte (l’ésser humà és el més important) significa fer un salt qualitatiu en la salut com a dret. Aquesta humanització passa per generar vincles afectius entre les persones en la recerca activa d’una bona atenció.

Per això aquest sistema incorpora la figura del “facilitador de salut”; és aquella persona amb les eines necessàries per acompanyar a una altra en el procés de presa de consciència de l’estil i qualitat de vida que vol assolir perquè progressivament sigui capaç d’autogestionar-lo.

De manera esquemàtica les característiques fonamentals del sistema són les següents:

  • Una humanització de la salut.
  • Un model biopsicosocial, cultural, ètic i espiritual que prioritzi la prevenció i la promoció de la salut.
  • Un sistema on la persona sigui un subjecte actiu i responsable del manteniment de la seva salut.
  • Una unificació de la medicina segons les necessitats de la persona i no del mercat.
  • Un ús eficient dels recursos: disminució de les institucions, de les tecnologies i dels fàrmacs, excepte quan siguin realment necessaris.
  • Una participació directa de la comunitat en la salut.