Col·lectivització / Destacats / Ecomonia comunal / Revolució Integral

De la via institucional a la revolució integral

Aquest article també està disponible en: Castellà Anglès

El context polític actual a escala internacional ens permet constatar, amb una claredat meridiana, els ferris límits del tan pretès canvi social liderat per la via institucional.

D’una banda, les experiències polítiques de noves esquerres a Amèrica llatina, han demostrat tenir un escàs impacte en les vida política real en diversos països on han tingut possibilitat de governar i, sobretot, una gran dificultat per a sostenir processos a llarg termini, a causa de la seva dependència dels processos electorals on els lobbies i mitjans corporatius privats tenen conegudes estratègies que inclouen de tot menys fair play per tombar governs —mirem, sense anar més lluny, el que ha passat al Brasil fa unes poques setmanes.

D’altra banda, la trajectòria del govern de Grècia aquest últim any és una obra mestra per aprendre com prendre el govern no és prendre el poder —cas comentat més en detall en aquest article.

De més, a l’Estat Espanyol, repetir eleccions no ha servit per anar un pas més enllà, el que demostra «com les majories clares als carrers i a les xarxes socials, no serveixen per crear majories parlamentàries».

Allà, el moviment 15M va aconseguir en 30 dies fer capgirar l’imaginari polític de diverses generacions, però la seva pretesa conseqüència política no ha pogut, durant més de dos anys, ser decisiu ni tan sols a través d’un programa per realitzar polítiques institucionals de tipus socialdemòcrata.

Al mateix estat, en el primer any de trajectòria de les anomenades ciutats del canvi hem vist que si bé el discurs i el tarannà han pogut millorar de manera significativa, en les decisions clau, la dependència al sistema capitalista i a les jerarquies estatals no han fet possible ara ni tan sols assumir mesures humanitàries, amb els desallotjaments, o acollir refugiats. Ja no parlem de mesures estructurals.

A canvi d’aquestes reformes pírriques, una generació d’activistes experimentats i reconeguts en els carrers s’ha vist immersa en una dinàmica institucional que inhabilita la seva capacitat de ruptura desobedient.

2.jpgtyjbxi.jpgmid

Així, aquesta realitat, està molt lluny d’aquella proposta del municipalisme llibertari de Bookchin, que quan s’arribava al govern municipal proposava dissoldre’l i cridar a una assemblea popular. En el seu lloc, els anomenats hereus del 15M quan arriben als ajuntaments sacrifiquen el seu compromís desobedient per encotillar-se en la burocràcia i les jerarquies de les institucions de govern, un sistema lligat i ben lligat.

En canvi, després d’haver deixat el 15M enrere, en la capacitat d’acció d’un moviment desobedient massiu no s’hi ha aprofundit prou, encara que l’impacte de les ocupacions de la PAH a lEstat espanyol per exemple, és una bona mostra del que es pot arribar dur a terme.

Dues preguntes estratègiques que deixo en l’aire

La primera:

Què és més factible aconseguir, que més del 50% de la població voti partits que qüestionin a través del seu programa —no realitzat— l’ordre establert o que el 5% que és sabut que qüestiona radicalment aquest ordre s’organitzi de forma autònoma i desobedient tot mostrant a la pràctica com pot ser l’altre món que portem dins?

La segona:

De quina forma és més factible aconseguir poder real per transformar les coses, tractant de reformar l’economia des de governs que no tenen el poder bancari ni d’emissió monetària —que el tractat de Lisboa va regalar al BCE (Banc Central Europeu)—, o tractant de construir una altra economia, amb noves sobiranies, bancàries i monetàries?

Si hi afegim altres perspectives, podem analitzar com en diversos llocs del món els processos de base, que es fonamenten en la construcció gradual i des de baix d’autonomia democràtica, com els zapatistes a Chiapas, o els kurds a Rojava i a Bakur, es continuen desenvolupant amb solidesa i amb força, malgrat tenir els Estats emprant-hi forta violència en contra seva any rere any.

Resulta significatiu que mentre els processos de canvi radical més inspiradors de les últimes dècades tenen en comú que es fan des de baix al marge de l’Estat, a Europa, milions d’anticapitalistes prefereixen donar-se cops de cap una i una altra vegada amb el sistema parlamentari estatal sense aconseguir el que pretenen i renunciant a bona part del seu discurs i valors en el camí, en lloc de prioritzar contribuir a l’extensió de les iniciatives autogestionàries que amb força real —encara que lluny de tota la que es podria tenir si es comptés amb tots aquests suports— continuen transicionant des de baix cap a una altra societat.

A nivell planetari, si aquest segle va començar amb moviments de resistència al sistema de globalització neoliberal, i va continuar amb fòrums socials que constataven que un altre món és possible, ara, en la segona desena del segle XXI, és l’era de la construcció d’aquests altres mons.

Fins i tot a Europa aquestes iniciatives autogestionàries que s’oposen als Estats existents, no tan sols no s’han ensorrat —tot i la ingent hegemonia parlamentarista dels darrers anys—, sinó que continuem avançant i enfocant nous reptes.

Així, per exemple, la Cooperativa Integral Catalana, és una realitzió ja amb un nivell de consolidació significativa després de 6 anys, més de 700 projectes i diversos milers de participants. Altres cooperatives integrals i projectes afins s’estenen, especialment, a diverses regions del sud d’Europa. També, s’estenen moviments com l’agricultura recolzada per la comunitat, les empreses recuperades pels treballadors i les experiències d’economia comunal, que construeixen pràctiques on la reciprocitat i la donació predominen sobre el mercat.

Aquestes realitats prefiguratives,, encara incipients, es fan més fortes a través del treball en xarxa i transversalitzant les seves intercol·laboracions a nivell local.

Són milers les pràctiques de monedes socials, grups de consum, centres socials autogestionaris, escoles lliures i autònomes, grups de solidaritat amb refugiats amb o sense papers, que desafien el model capitalista i el paper predominant de la legalitat estatal; són llavors vives per a l’extensió d’un moviment rupturista amb l’establert, desobedient amb els Estats, per construir una nova sobirania col·lectiva sobre la base de l’autodeterminació i l’autoorganització de comunitats d’éssers humans lliures.

Per potenciar els espais de col·laboració internacionals (o per ser més precisos, interautònoms i intercomunals) es va crear FairCoop, un ecosistema global i multilocal que contribueix al procés de construcció d’una altra economia per a una altra societat, tot compartint principis de la revolució integral com són:

  • la participació oberta i assembleària,
  • el no reconeixement dels Estats com a subjectes legítims i, per tant,
  • la desobediència integral per alimentar la construcció d’altres formes de convivència i autogovern.

FairCoop recupera els principis de la revolució integral com a procés de transició radical al marge del sistema actual, en tots els àmbits de la vida, i construeix en coherència amb els mateixos un ecosistema de projectes, recursos i eines que té com a objectiu facilitar processos de revolució integral arreu del món, és a dir, processos de construcció d’autogestió i autonomia democràtica a totes les escales: local, regional i global.

Entre aquests projectes hi és faircoin, una moneda social p2p que busca finançar aquests processos autogestionaris, i interconnectar a qualsevol escala, iniciatives d’una altra economia (des de l’economia solidària a l’economia comunal), tot reforçant la tasca que fan els moviments que, habitualment, a escala local utilitzen i promouen les monedes socials. A més, faircoin pretén actualitzar les tecnologies que fan servir aquests sistemes monetaris alternatius, per fer-los més forts i resistents a hipotètics atacs institucionals. (Si voleu saber més detalls sobre la faircoin, llegiu, més avall, l’Annex Faircoin 2).

És, doncs, el moment de fer realitat la conjectura de Galeano:

«Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món».

I aplicar-la, també, a algunes coses més grans, com ara generar eines per a l’articulació de totes aquestes coses petites i aplicar-ne metodologies que s’han mostrat reeixides per a respectar la diversitat de tots els participants, com el confederalisme democràtic —una forma d’organització política antiga en llocs com la península Ibèrica—, que ara els kurds estan popularitzant.

Després de tants esforços dedicats a la via institucional, que us sembla si li donem una empenta ben gran a la via autogestionària?

Sabeu?: respondre-hi sí és molt més que un vot, és afirmar que voleu fer de la vostra vida un exemple del món que porteu dins, és a dir, conjurar teoria i pràctica. Respondre-hi sí és entrar en una dimensió en què ja no depenem de si ells són més que nosaltres per tenir èxit; tant si som milers com si arribem a ser milions, dependrem de nosaltres mateixos i fins on estiguem disposats a portar-ho per fer realitat els nostres somnis. T’hi atreveixes?

Annex Faircoin 2

En aquest postscriptum volem entrar amb més detall al nivell tecnològic sense generar una barrera d’accés a la part principal de l’article. L’invent del blockchain i les seves conseqüències per a iniciatives monetàries i sistemes contractuals, està duent ràpidament a un escenari en què la centralització d’Estats, Corts Judicials i Bancs centrals deixa de ser necessària i es genera un sistema econòmic, polític i jurídic autònom.

El blockchain, o cadena de blocs, permet comptabilitzar operacions econòmiques d’una manera incorruptible i no manipulable gràcies a la combinació d’encriptació i de descentralització en centenars d’ordinadors que disposen de la mateixa informació sobre tot el sistema.

Tot i així, el nou capitalisme tecnològic no escatima esforços per invertir en tot allò relacionat amb el blockchain i s’integra ràpidament en l’estratègia per renovar els sistemes organitzatius de bancs i empreses tot convertint la major part d’iniciatives basades en la cadena de blocs en una avançada del nou capitalisme de xarxa que tant agrada als anarcocapitalistes de Silicon Valley.

Per a aquest capitalisme punter no sembla important que en casos com el del bitcoin el consum energètic i la cursa industrial del minat es disparin, perquè va en benefici dels inversors (tant els fa, pel que sembla, que no vagi en benefici del planeta) o que la distribució de les noves monedes beneficiï els que en tenen més…

A nosaltres en canvi sí que ens importa —i molt! Per això, perquè el blockchain i les tecnologies associades puguin ser realment eines per al bé comú és pel que FairCooptreballa en Faircoin 2. Un blockchain cooperatiu i distribuït, que permetrà adaptar aquesta tecnologia als valors dels moviments socials , afins amb els valors dels commons, de l’economia solidària, col·laborativa i comunal…, ja que faircoin no compta amb elits econòmiques que inverteixin perquè prioritza el bé comú en lloc del benefici privat. Necessitem que des de la gent del costat dels 99% es comprengui la importància d’aquests desenvolupaments per al canvi social i que hi participem de forma col·laborativa a fer-les possibles.

És per això que fins dijous 7 de juliol, està activa la campanya de crowdfunding de Faircoin 2.

Si voleu col·laborar perquè les innovacions que Faircoin aporta al món com a bé comú puguin anar endavant al mateix temps que es mantenen en gent amb valors cooperatius i solidaris, com els vostres, ara podeu fer-ho i, al mateix temps, aconseguir els teus primers faircoins.

Aconseguiu informació més detallada en aquest enllaç.

Share Button
Comparteix això:Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Reddit0Digg thisEmail this to someone
Tags: , , , , , ,

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE