[slideshow id=6]

La sala gran d’AureaSocial s’ha tornat a omplir, la tarda d’aquest dimecres 24 de juliol, per sentir a parlar sobre els bitcoins, les criptomonedes, gràcies a les intervencions d’un seguit d’experts, que ha presentat Gorka Pinillos, com Mihai Alisie i Vitalik Buterin, coordinadors de la revista BitcoinMagazine i desenvolupadors de l’eGora project; Amir Taaki, desenvolupador de LiBitcoin i Electrum Wallet, promotor de la conferència internacional sobre bitcoin i canvi social unSystem.net i Caedes, desenvolupador de Lorea, eGora project, Phone Liberation Network i passarel·les de pagament per bitcoin.

Gorka ha explicat que s’ha pogut fer l’acte gràcies a la gent de Calafou, on hi ha un important nucli de hackers que faciliten eines telemàtiques per a l’autogestió. De fet, des de la CIC fa temps que es treballa per trobar alternatives al diner i al sistema monetari hegemònic i ja s’han iniciat debats i interaccions en relació a les criptomonedes, que es veuen com un possible salt qualitatiu ja que permetrien establir relacions econòmiques sense passar pel sistema bancari.

Amir Taaki, en anglès, ha fet un discurs viu i potent. Segons Taaki a Cameron l’han enxampat amb els pantalons abaixats, potser per això diu que vivim en un món envoltat de terroristes. Per contra, s’han filtrat tot de documents en relacio a la vigilància global a través dels estats. Els ciutadans nord-americans dels EUA s’han enfadat bastant amb l’abús de poder que han comès els serveis d’espionatge.

Després de superar la càrrega del deute universitari, el forat econòmic encara no s’ha pogut omplir. Els treballadors viuen en aquesta desesperació, i somnien com la Ventafocs de passar de la misèria esclava als palaus dels rics. Els empleats mai no seran amos de la llur pròpia dignitat mentre no s’organitzin fora del sistema.

Bitcoin és una eina que ens pot ajudar a assolir la fita de sortir de l’esclavisme. Una economia no pot progressar si tots fem el mateix. Hi ha conflictes amb segles d’antiguitat entre els qui volen sistematitzar i centralitzar i els qui repten el poder. Ens posen límits al que es pot o no es pot fer, tot perseguint l’actitud dels servidors. El poder de l’Estat deriva de l’autocertificació de servir el poder. Com més poder els atorguem més depenem d’aquestes elits. Després de la caiguda de la URSS la gent va ser incapaç de tirar endavant per si mateixa i es va obrir la porta a les oligarquies i a l’especulació.

Les eines opressives, com les patents i els copyrights, s’han estès com una teranyina de l’economia. La gent continua fent hipoteques i votant polítics que els oprimeixen. Per contra, aquests polítics els asseguren que gràcies als impostos s’allunyen de la corrupció. L’evasió d’impostos, de fet, és una forma legítima de protesta. Amb la moral imperativa perque els ciutadans ofereixin el seu consentiment financer a l’Estat, caiem en una fal·làcia conflictiva.

Bitcoin aporta arguments fonamentals, com l’anonimat financer i la falta de censura financera, que són prou importants. Els pagaments signifiquen l’acceptació del receptor, fet que s’ha perdut amb els pagaments compulsius i el pagament de taxes. Actualment, els pagaments estan dominats per un càrtel, com es va demostrar en el cas de Wikileaks, ja que van aconseguir destruir el 95% dels seus beneficis, a través d’un bloqueig que no es va sotmetre a cap escrutini públic. També, des de la censura financera, Megaupload va rebre les conseqüències. Ara es pot comprar emmagtzemament a internet a través de criptomonedes i de forma anònima.

Quan la llei és més important que el judici de la població apareixen els mercats negres. Els ideals revolucionaris es materialitzen quan la societat protegeix individus. Una societat que imposa lleis no pot progressar. La història ens mostra que hi ha un munt de gent que es titllada de «culpable» i que després s’ha vist que eren herois.

Cameron insisteix que el servei secret britànic té un codi de conducta d’alt nivell, mentre el Regne Unit té el sistema de vigilància més dens del món. La resposta, per exemple, a la darrera reunió del G8, amb la detenció de més 50 persones en una manifestació pacífica contradiu això.

Cal construir els nostres propis mercats, sense autoritats corruptes, arreu d’Europa. Bitcoin no és la revolució però és una gran eina per a un millor futur, ple de visió, empoderament, llibertat i progrés. Podem reconstruir el nostre sistema financer. No ho espatllem, siguem-ne part i comprometem-nos-hi.

Caedes, després d’un vídeo didàctic, ha explicat què és i com funciona el bitcoin.

El diner és un mitja d’intercanvi i una unitat de mesura, al qual se li dóna un valor i dóna valor a les coses; també, serveix com a magatzem de valor (ha de tenir una producció estable i segura).

Bitcoin és la primera moneda descentralitzada d’Internet. No hi ha cap autoritat central que en generi ni que la verifiqui. Està basat en el peer to peer. Hi ha unes regles concretes que fan possible el sistema. Hi ha la Bitcooin Foundation (bitcoinfoundation.org).

És fàcil de transportar (enviar fons de la meva cartera). Hi ha més possibilitats d’assegurar-lo. És immune a la censura dels estats, al tancament o a la confiscació (ja que els tens al teu ordinador). És immune a la inflació, ja que té una corba predefinida de generació i cap al 2030 ja no se’n generaran més. Tampoc no està sostmès a les quites dels bancs: no es pot imprimir més diner per cobrir un deute.

Tècnicament, és un protocol entre diferents ordinadors. Es basa en bloc chain, un nou format de base dades distribuïda i criptografiada en les transaccions. Les transaccions són públiques, però no s’enllacen mai a cap identitat, sinó a un número de compte. L’anonimat i la traçabilitat depenen del propi usuari. De fet, no hi ha cap transacció, sinó la signatura en la base dades del bloc chain. A la base de dades s’hi afegeixen cada deu minuts els blocs de les transaccions que s’han produït en aquell període de temps amb un seguit de propietats que les fan acceptables. Els miners, que són els qui creen els blocs, reben una subvenció, que és on es creen els bitcoins. Ara mateix, els miners treuen diners de la subvenció dels bitcoins i de les taxes. Més endavant rebran una compensació pel seu treball, en comptes d’una subvenció i les taxes. Es total es crearan fins al 2033 uns 21 milions de bitcoins. A l’inici per cada bloc creat se li donaven al miner 50 bitcoins, ara està sobre els 25. Actualment, ja s’han generat uns 11 milions de bitcoins.

Al principi, els bitcoins es generaven a través d’ordinadors que prestaven potència de càlcul, però actualment ja hi ha maquinari especialitzat a fer només mineria.

En el debat  s’ha insistit molt sobre el fet que qui tingui més capacitat de processament més bitcoins podrà acumular.