Reproduïm el comunicat que ha fet públic l’ecoxarxa de Nantes, que com a part del moviment de la ZAD (zone a défendre), van sofrir repressió i detencions en una manifestació el passat 22 de febrer que van culminar en un judici el dia 1 d’abril, pel qual tres d’ells han estat condemnats a presó, sense haver-hi d’entrar, i un, amb condemna d’1 any, hi ha estat ingressat immediatament.

Un aspecte de la gran manifestació que es va fer a Nantes el passat 22 de febrer contra la construcció de l’aeroport i que va acabar amb una brutal repressió policíaca.

Els fets motiu d’aquest comunicat es remunten al 22 de febrer, quan va tenir lloc una nova gran protesta en contra la construcció de l’aeroport de Notre-Dame-des-Landes (en bretó Kernitron-al-Lann), un projecte inútil i imposat nascut als anys seixanta per acollir el Concorde, i que va preveure la destrucció de 2.600 hectàrees de terra de conreu, en una zona humida a 20 km al nord de Nantes.

Aquesta manifestació, prevista mesos abans de la data del 22 de febrer, va concentrat pel cap baix 60.000 persones, però la policia va decidir prohibir-ne la major part de l’itinerari. Va ser la primera vegada de tota la història en les lluites de Nantes (en bretó Naoned i en gal Naunnt) que una protesta no podia passar pels carrers més cèntrics de la ciutat bretona.

Les forces de la policia hi eren molt nombroses. I hi va haver un veritable massacre. La policia i la gendarmeria van provocar, a més de centenars de ferits, la mutilació d’un a 3 persones, van trencar el nas a un home, van ferir greument el peu d’un nen de 10 anys, amb flash- balls d’última generació (amb fusells de mira de precisió).

La gent concentrada va viure un episodi de repressió policial tan greu que la majoria dels més van entendre necessària la resistència davant de la policia. Es parla als diaris d’un milió d’euros de destrosses. La criminalització és la regla d’or dels mitjans del capital.

COMUNICAT DE L’ECOXARXA NANTESA

El judici de l’1 de abril

El 22 de febrer, la policia mutilava i feria greument desenes de manifestants als carrers de Nantes . Avui, 1 d’abril,ⁱ es tracta de continuar aquesta guerra al recinte del Tribunal. De continuar atemorint els qui s’oposen a aquest món i l’aeroport que lliga amb ell.

Des de l’inici de la tarda, la sala de compareixença immediata al Jutjat de Primera Instància era plena de gom a gom.

Els periodistes han vingut a delectar-se de la repressió que han atiat amb complaença en contra els manifestants.

Amb gran acompanyament de cobertura mediàtica, la Justícia va decidir d’acarnissar-se amb els manifestants escorcollats i detinguts immediatament després del triomf del «primer poli de França».ⁱⁱ

Els dossiers són buits. La fiscal té dificultats per camuflar la manca d’una investigació seriosa feta pels 30 policies especials enviat a Nantes després de la manifestació. La voluntat de donar exemple és evident. Els imputats són duts a compareixença immediata sense haver pogut preparar les seves defenses.

Després d’una farsa judicial escrita pas a pas a l’avançada, les penes cauen fredament tant sobre els detinguts com entre el públic. Insuportables.

A una persona clau del moviment associatiu nantès, de 53 anys, li cauen 4 mesos de presó condicional (amb suspensió de la pena). Gratuïtament. P. no té cap antecedent, tret del de lluitar pels drets dels sense sostre. La pena és arbitrària: el detingut és sospitós d’haver retornat cap als policies un sol dels milers de pots de gasos lacrimògens disparats contra la multitud amb llançagranades. Castigat per haver tornat, a la seva insignificant escala, la violència al remitent.

A dos joves manifestants, J. i G., sospitosos d’haver resistit igualment a la violència policial, i un d’ells per haver recuperat una samarreta a l’oficina de la TAN (societat de transports públics de França), els cau presó ferma: 4 i 5 mesos de garjola. Penes d’acarnissament. Per a ells no hi ha ordre de presó.

El cop de martell més violent és per a l’últim detingut, E., 23 anys. Activista objectiu nombroses vegades dels agents de policia en el passat, és acusat d’haver fabricat un fumífer. Mentre la fiscal demana la feixuga pena de 6 mesos de garjola, el jutge decideix multiplicar per 2 aquestes al·legacions ja iniqües. Pronuncia una sentència d’un any ferm per E. Amb ordre de presó.

Investigat ahir al matí, acaba a la presó de Nantes aquesta tarda. Els polis, evidentment presents en massa, llueixen d’un somriure satisfet .

La multitud es posa a cridar irada, insulta els jutges, la Justícia. La sala és evacuada per agents de policia nerviosos mentre a la parella i al nen d’E. els impedeixen de dir-li una última paraula, fer-li una darrera carícia, abans del seu trasllat .

Un centenar de persones desfilen en seguici aquesta tarda cap al centre de la ciutat per cridar la seva ràbia contra la Justícia.

No hi ha Justícia, no hi ha Pau!

Solidaritat amb els inculpats!

Notes