Destacats / Premsa / Revolució Integral

Revolució integral: una entrevista a Enric Duran sobre la CIC

Us oferim la versió catalana, realitzada per Xavier Borràs, de l’entrevista que ha publicat Guerrila Translation feta per Michel Bauwens de la Fundació P2P, Neal Gorenflo de Shareable, i l’autor John Restakis, a Enric Duran, de la Cooperativa Integral Catalana. Les preguntes originals van ser traduïdes per Stacco Troncoso i el text va ser editat per Mamen Martín, Rosana Fernández i Paka McDirham. Les imatges són de Lisa Furness i de la Cooperativa Integral Catalana.

Calafou (Vallbona d’Anoia), porjecte autònom d’iniciativa col·lectivitzada de la CIC.

En aquesta entrevista, Neal Gorenflo, editor de la revista Shareable, Michel Bauwens, de la Fundació P2P i John Restakis (expert internacional en cooperatives) parlen amb Enric Duran.

Duran és un activista anticapitalista català conegut per la seva acció de «desobediència civil financera». El 17 de setembre del 2008, Duran va anunciar que havia aconseguit préstecs bancaris per valor de gairebé mig milió d’euros i la seva intenció de repartir els fons entre moviments socials anticapitalistes. L’objectiu de l’acció va ser denunciar i crear debat entorn dels privilegis i els avantatges legals de les elits financeres i el caràcter depredador i injust d’un sistema capitalista que «ens està portant al caos ia crisis humanitàries i ecològiques sense precedents».

Com a conseqüència, Duran es va guanyar l’apel·latiu de «Robin dels bancs» i 16 entitats financeres van denunciar-lo per estafa, per la qual s’enfrontava a penes de presó desproporcionades. Després de no comparèixer al judici Duran viu en la clandestinitat, però assegura que es planteja tornar a la vida pública si es donen les circumstàncies adequades. Malgrat la precarietat del seu estatus legal, no ha deixat de treballar incansablement i des de la distància en el desenvolupament de la Cooperativa Integral Catalana (CIC), una iniciativa «transnacional i en transició per a la transformació social des de baix mitjançant l’autogestió, la autoorganització i el treball en xarxa». Aquí tenim n’Enric Duran per parlar de la seva vida i de la seva tasca.

 

INTRODUCCIÓ. ENRIC DURAN I LA COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA 

Michel Bauwens: parlem de la teva evolució personal, des de les teves intervencions activistes a l’estil Robin Hood fins als plans constructius de la CIC. D’altra banda, quins són els teus objectius actuals?

Enric Duran.

Bé, de fet, quan vaig començar a planejar l’acció d’expropiació davant els bancs (any 2005) ja tenia com a objectiu primari promoure la creació d’una alternativa de societat basada en la cooperació i l’autogestió. Des de l’any 2002 ja ideava plans de construcció i el 2003 havia començat un primer intent a través l’Infoespai. Llavors no sabia com en diríem, d’aquesta alternativa de construcció, ni quina forma agafaria, però tenia clar que l’acció desobedient havia de servir per acumular forces en tots els sentits, per crear alguna cosa, com el que ara és la CIC.

L’any 2006 vam agafar de referència el moviment pel decreixement per generar aquest procés de construcció des de baix i, a finals de 2008, aquest procés d’ideació va culminar en la concreció del projecte del que seria una cooperativa integral, fins que la CIC es va fundar el maig del 2010.

Actualment continuo bolcat en el desenvolupament de la CIC i en tractar d’estendre les idees i pràctiques de revolució integral al voltant del món.

Neal Gorenflo: a nivell de consciència, quins canvis has notat com a conseqüència de la teva cèlebre acció i tota l’atenció pública que vas rebre? Què vas aprendre i com influeix això en el que fas ara?

La meva consciència va anar evolucionant, experiència rere experiència, des que el 1998 vaig decidir dedicar la meva vida a l’activisme social. El que va significar, personalment, la repercussió pública d’aquesta acció, el que va suposar a aquest nivell, va ser sentir-me més responsable i assertiu encara de cara al que estava per crear. Segurament, em va donar la determinació necessària per moure tot el que havia de moure perquè la CIC arribés a ser una realitat.

Encara que mai no he estat una persona temorosa o prudent davant els grans reptes, l’èxit de l’acció em va fer encara més valent i decidit davant el que estava per arribar.

«Quan vaig començar a planejar l’acció d’expropiació als bancs (any 2005) ja tenia com a objectiu primari promoure la creació d’una alternativa de societat basada en la cooperació i l’autogestió. Tenia clar que l’acció desobedient havia de servir per acumular forces en tots els sentits per crear alguna cosa, com el que ara és la CIC.»

MB: quina és la teva situació legal i quines perspectives tens per als propers anys? Què passaria amb la CIC si t’empresonessin?

Actualment estic declarat en rebel·lia per l’Estat espanyol després de no presentar-me al judici en el qual em demanaven 8 anys de presó. Des del febrer de 2013 visc en la clandestinitat, tot i que tinc plans de tornar quan estiguem preparats per assumir els riscos que pugui comportar. Aquesta situació no m’ha aturat en absolut per estar implicat en el procés de la CIC, tant des de la coordinació com en diferents comissions de treball i diversos projectes clau.

Tanmateix, la CIC ja està totalment preparada per co tinuar sense haver de dependre del meu temps. Hi ha prop de dos centenars de persones amb una implicació alta en el procés global de la CIC i, si en manca alguna, sempre es pot notar, però ningú, ni tan sols jo, no és imprescindible.

 

1. LA CIC EN L’ACTUALITAT A NIVELL LOCAL I GLOBAL

MB: parla’ns de les peculiaritats de la CIC pel que fa a models de governança i propietat i a què us referiu exactament amb «integral»?

Calafou.

En català «integral» també té el significat d’holístic, complet, és a dir, per a tots els àmbits de la vida, que és el significat que nosaltres li donem.

El que pretén la CIC és generar una societat autogestionada i lliure fora de les lleis, del control de l’estat i de les regles del mercat capitalista.

En aquest sentit més que un model de societat és un model de transició, on progressivament anem construint pràctiques i prenent decisions que ens allunyen del punt de partida, dins del sistema, i ens apropen al món que volem.

El model de governança inclou les assemblees generals, que tenen dues formes: les jornades assembleàries cada mes, amb una assemblea monogràfica sobre un tema en què volem aprofundir per continuar avançant, i l’assemblea permanent, que funciona amb un ordre del dia obert, al qual qualsevol persona pot aportar. Aquestes són cada 15 dies i una de cada dues es fa en el marc d’una jornada assembleària.

«El que pretén la CIC és generar una societat autogestionada i lliure fora de les lleis i control de l’estat i de les regles del mercat capitalista. En aquest sentit més que un model de societat és un model de transició, on progressivament anem construint pràctiques i prenent decisions que ens van allunyant del punt de partida, dins del sistema, i apropant al món que volem. Per a nosaltres el que fem és activisme, un activisme per a la construcció d’alternatives al capitalisme.»

D’altra banda, el nostre model de governança es basa en la descentralització de tota l’organització, tot tractant de potenciar l’empoderament dels nuclis locals perquè desenvolupin la seva pròpia autogestió integral, al mateix temps que es recolza l’autonomia de cada projecte autònom (comunitat, projecte productiu, node de salut, etc.) perquè s’autoorganitzi en assemblea i sigui sobirà en el seu projecte, sempre en el marc dels principis comuns de la CIC.

Una xerrada/debat a AureaSocial.

Quant a la propietat, la col·lectivització de recursos per generar béns comunals és una de les nostres línies d’acció. Fomentem propietats comunes a tota la CIC que siguin gestionades d’acord amb una assemblea sobirana per a cada projecte

La propietat privada és llavors una de les formes en què es pot protegir la propietat, però no l’única. Nosaltres promovem formes de propietat comunal i propietat cooperativa, com a fórmules que entenem que enriqueixen l’autoorganització i autogestió dels individus i que ens donen molta més força per enderrocar l’estat i el sistema capitalista que si simplement diem que defensem la propietat privada. Alhora, el tipus de propietat que defensem és, en tot cas, relacionada amb l’ús i, per tant, estem en contra de l’existència de multipropietaris que es dediquin a enriquir-se amb abusius contractes de lloguer, sense tenir cap interès en l’ús d’una finca.

Una de les nostres estratègies contraeconòmiques és la col·lectivització de finques mitjançant la compra cooperativa o de les donacions dels seus propietaris individuals i, per això, fem servir una cooperativa que anomenem patrimonial i que no té cap activitat econòmica perquè l’estat no tingui cap excusa per atacar-la amb multes.

John Restakis: encara que el vostre procés de presa de decisions incorpora principis com els de la democràcia directa, la descentralització i la igualtat, em resulta una mica aparatós i sembla molt lent. Voldria saber quant duren les assemblees permanents, si penseu continuar amb el mateix procés i si ha decaigut el nivell de participació.

Entre les assemblees permanents i les monogràfiques, podem dir que dediquem unes 16 o 20 hores mensuals a grans assemblees, mentre que en grups petits són moltes més.

Crec que podem estar satisfets que la nostra dinàmica assembleària s’ha pogut sostenir amb un bon nivell de participació aquests anys i, de fet, la tendència ha estat creixent. Actualment trobem una mitjana de 50 participants presencials per assemblea, mentre que alguns ho fem a distància.

Al mateix temps la qualitat dels acords és un gran èxit i no hi ha hagut grans conflictes en la presa de decisions durant aquests anys.

Ja que la major part de participants tria ser part d’algun projecte o àrea concreta de la CIC, però no de tot el global, el nombre de participants en les assemblees no creix tant com el dels participants en algun àmbit de la CIC, que són uns quants milers de persones. Fem servir, també, una sèrie d’eines de comunicació com són la xarxa social i les llistes de correu, que permeten a moltes persones aportar en els àmbits que els interessen encara que no estiguin en aquestes assemblees presencials.

MB: quina relació hi ha entre la CIC i els seus projectes subsidiaris, com Calafou, etc.? Parla’ns de l’abast de la xarxa de la CIC.

La CIC a la Fira de la Terra de 2013.

Hi ha uns 300 projectes productius entre individuals i col·lectius, uns 30 nuclis locals i ecoxarxes, uns 15 projectes de vida comunitària, uns 1.700 socis individuals i col·lectius i, com ja he dit abans —tot i que és difícil de quantificar—, uns milers de participants en total, potser uns 4.000 o 5.000.

En funció del seu nivell de relació amb la CIC, hi ha tres tipus de projectes: els autònoms, els PAIC i els projectes públics. El que té un nivell de matís més important d’aclarir són els PAIC (projectes autònoms d’iniciativa col·lectivitzada). El que significa això és que, encara que en la pràctica el seu funcionament és autònom a partir d’una assemblea sobirana, hi ha una relació de reciprocitat més estreta amb el comú de la CIC perquè aquest esforç del comú ha estat important per fer-ho possible, destinant diversos tipus de recursos perquè sigui una realitat i, a més, sol respondre a objectius estratègics de la pròpia CIC.

Calafou és un dels PAIC de la CIC i, alhora, un dels projectes més emblemàtics.

MB: teniu plans internacionals per a la CIC? Com relaciones l’activisme amb la construcció d’alternatives i la constitució de moviments socials?

Per a nosaltres el que fem és activisme, un activisme per a la construcció d’alternatives al capitalisme.

La CIC promou activament des del seu inici la creació de cooperatives integrals al voltant del món, facilita tota la informació que hem estat capaços de generar i acull visitants de molt diversos llocs.

A principis de 2013 es va fer pública la crida a la revolució integral, amb un grup promotor format en part per membres de la CIC.

També, s’està treballant des de fa uns mesos en Radi.ms, un col·lectiu i projecte de mitjà de comunicació digital, impulsat per persones vinculades a la CIC per generar una finestra de la revolució integral al món.

El compromís amb l’expansió planetària de les nostres idees i pràctiques continuarà augmentant en la mesura de les nostres possibilitats. Ara, per al 2014 ja hem posat en marxa una comissió de treball que té en aquest objectiu una de les seves prioritats.

Aquesta comissió —Extensió de la revolució integral i enxarxament sense fronteres— també és la que s’encarregarà de treballar en les relacions amb altres moviments socials del nostre entorn.

Fins ara hem tingut una implicació esporàdica fora de la nostra pràctica habitual, com va ser amb el moviment 15 -m, però esperem que, a mesura que agafem més força, puguem establir vincles més estables amb altres moviments socials de base.

 

2. LA CIC EN L’ACTUALITAT A NIVELL ECONÒMIC

puzzlestrip1

JR: Com funciona el mercat social i com es relaciona amb el sistema LETS? M’agradaria saber com es valoren els intercanvis del mercat social i si hi ha mecanismes no-monetaris per assignar i mesurar els valors. Com funcionen? Heu identificat algun punt feble?

Des d’abans dels inicis de la CIC, la qüestió dels intercanvis locals i les monedes socials ha estat un dels motors del moviment d’economia alternativa que s’ha anat generant, amb unes 20 monedes socials en funcionament vinculades a les ecoxarxes, que són contraparts bioregionals de la CIC.

El nostre sistema de moneda social, a la qual en general anomenem eco, utilitza com a eina informàtica el CES (community exchange system). Es basa en les mateixes característiques d’un sistema LETS, sumat a la possibilitat d’ampliar o disminuir la creació de moneda a través de comptes públics que depenen de les decisions de les assemblees.

Tenim alguns acords pel que fa a la valoració màxima de les hores dedicades al comú, com són les 5 unitats monetàries per hora, però, en general, en aquests mercats interns, els preus es posen de forma lliure i és informalment la gent que participa qui suggereix o exemplifica bones pràctiques col·lectives.

La implementació concreta del bitcoin i de la majoria de criptomonedes genera diferències socials importants en funció de la capacitat adquisitiva i el control dels mitjans de producció. Per tant, sent innovadora a nivell de llibertat, no ho és a nivell social, sinó que per si sola dóna continuïtat a l’estatus quo, potser incorporant als més hàbils tecnològicament entre els més rics.

Els mecanismes no monetaris els assagem en els àmbits comunitaris i d’afinitat, i, en aquest aspecte, potser el nostre principal àmbit d’innovació és el procés per treure del mercat les necessitats bàsiques. Així, en les àrees de salut i d’educació, sobretot, estem assajant sistemes mutualistes mancomunats, o, el que és el mateix, que per cobrir les despeses dels projectes cada participant aporti segons les seves possibilitats econòmiques, de vegades de forma espontània i altres vegades d’acord amb una taula que té en compte els ingressos i el nombre de persones que en depenen.

D’altra banda, en l’àmbit de l’accés a aliments, tenim una estructura formada per la CAC (Central d’abastiment catalana) i els rebosts, que són espais locals d’abastament. Cadascun interacciona amb camperols i elaboradors d’aliments en funció del seu àmbit i junts asseguren una equitativa distribució d’aliments a tot el territori.

Aquestes diverses accions estan recolzades per una segona moneda social a la qual anomenem ecobàsic i que, a diferència de l’eco, la moneda que no s’usa a final de mes no es pot acumular amb les que s’ingressin en el mes següent. Amb aquesta moneda s’accedeix a aliments, habitatge i altres despeses relacionades amb necessitats bàsiques segons la situació de cada participant.

Finalment, cal comentar que tenim previst posar en marxa durant aquest any diverses accions estratègiques en relació a la potenciació del mercat intern entre els membres de la CIC, que esperem que culmini generant un sistema econòmic més autònom i robust. Fins ara no hem tingut capacitat de començar a aprofundir en alguns aspectes clau.

JR: quan dieu coses com que «… necessitem empoderar i passar de l’assistencialisme al cooperativisme, superar l’estat de benestar desitjat per un sistema de xarxes de suport mutu. L’estat ens vol dòcils i dependents; nosaltres apostem per l’acció de cooperar des de l’autonomia, decidint col·lectivament quines són les nostres necessitats materials i no materials…», em fa l’efecte que la CIC veu l’Estat com un mal irremeiable o com si fos l’enemic per antonomàsia del bé comú. L’assistència social recau en els mecanismes comunitaris d’ajuda mútua i en les xarxes de confiança. Però, què passa si una de les comunitats pot crear aquests sistemes mentre que una altra no? Quins mecanismes utilitzeu per a la difusió del benestar social com a bé públic dins d’un model descentralitzat i comunitari? Es pot prescindir de l’Estat per a això?

Entenem que el sistema polític actual, al qual li diuen democràcia, però que està dominat per petites oligarquies polítiques i econòmiques, és caduc, i tractar de reformar-lo no servirà per arribar a una societat basada en el bé comú.

Alhora, observem que el model d’estat-nació amb control exclusiu d’un territori per part d’un sistema polític exclusivista, basat en una nacionalitat de forma obligatòria, s’està quedant obsolet i superat per les eines tecnològiques que permeten comunicar-se i fer activitats econòmiques arreu del món.

Noves formes d’organització voluntàries, basades en valors i principis que els mateixos participants subscriuen, han d’anar obrint pas.

Igualment, nosaltres assumim que l’Estat continuarà sent millor que res per a aquells que no sàpiguen o no vulguin autoorganitzar-se a nivell de comunitat i suport mutu. En aquest sentit, no fem res per destruir l’Estat, senzillament el desobeïm de forma integral en les nostres pràctiques.

Des del febrer de 2013 visc en la clandestinitat, tot i que tinc plans de tornar quan estiguem preparats per assumir els riscos que pugui comportar. Actualment continuo bolcat en el desenvolupament de la CIC i tracto d’estendre les idees i pràctiques de revolució integral arreu del món.

En allò que estem centrats és en portar a la pràctica la nostra decisió conscient i oberta d’organitzar-nos al marge de l’Estat i fer valer el nostre dret sobirà a fer-ho sense que cap poder estatal o econòmic no tingui dret a impedir-ho.

Entenem que generar el nostre exemple d’autoorganització és el millor que podem fer perquè molta més gent, ja sigui amb aquest model d’organització o amb altres que es creïn, pugui arribar a sentir i viure que l’Estat no és necessari en la seva vida.

JR: com interpreta la CIC seu rol polític? Està plenament enfocat sobre la construcció i la posada en pràctica d’una economia alternativa o inclou, també, un pla per canviar la política pública? Creieu que els processos polítics tradicionals tenen algun valor o els rebutgeu del tot?

La CIC té un paper polític fonamental en la construcció d’una alternativa de societat i a fer d’aquest tipus de pràctica un corrent polític a estendre a nivell planetari, al qual anomenem revolució integral i entenem com un canvi transversal en tots els nivells de la vida: polític, social, econòmic, cultural i personal, entre altres.

Creiem que aquesta és la principal responsabilitat de la CIC a nivell polític i, en aquest sentit, la nostra acció en relació a moviments socials afins està encaminada a donar-los suport en el seu empoderament per generar pràctiques d’emancipació, autogestió i empoderament, i així anar més enllà d’únicament reivindicar davant l’Estat.

Si ens impliquem en alguna acció encaminada a pressionar l’Estat serà de forma tàctica, principalment per protegir projectes de construcció i a les persones que hi participem o en algun moment, com va passar amb el 15M, per conscienciar i generar visió de construcció a persones i grups implicats en processos de mobilització.

Des d’aquest punt de vista, nosaltres no acceptem que per la paraula «públic» s’entengui com el que prové de l’Estat, així que ens hem reapropiat d’aquesta paraula per usar-la en relació a tot el que té a veure amb el bé comú i el cobriment de les necessitats bàsiques de les persones.

Quant a l’ús de mitjans de comunicació, tractem sobretot de potenciar els mitjans propis i afins, així com les xarxes socials, però també tàcticament no renunciem a difondre en mitjans de comunicació de massa sempre i quan veiem, segons el cas, que el missatge serà útil per arribar a més gent.

JR: com eviteu l’oportunisme? Heu tingut problemes amb això a nivell territorial o dins de l’economia comunitària?

Una de les jornades assembleàries de la CIC.

Com a punt de partida intentem aprendre a tractar els éssers humans en totes les seves dimensions i escoltem i tractem de comprendre’ns els uns als altres en els nostres diversos comportaments. És a dir, que entenem que les persones que aparenten un comportament d’aprofitat també són éssers humans a respectar i que poden necessitar suport.

A partir d’aquí, l’oportunisme potser va estar més present a l’inici, quan ens coneixíem menys els uns als altres i la desconfiança tenia més capacitat d’estendre’s, però a mesura que ha anat passant el temps, aquesta qüestió ha quedat en l’espai que li correspon, que és el dels conflictes entre les persones tant a nivell d’espais de vida com en espais de treball.

A mesura que la CIC genera més recursos a redistribuir, podem dedicar-ne una part a donar suport a les persones en les seves necessitats i relacions humanes. Per això, actualment, tenim en marxa tres nivells de suport: un de destinat a persones individuals que tinguin problemes en qualsevol dimensió de la vida, un altre de mediació dins dels espais de treball i un tercer de mediació i suport a comunitats.

MB: veieu una possible convergència entre el model de la CIC i l’orientació P2P/Procomú d’altres moviments? En què es relaciona la CIC amb el concepte de producció entre iguals orientada al procomú?

Nosaltres veiem amb més que simpatia els moviments p2p. De fet, aquests valors estan incorporats en el nostre model organitzatiu, potser de vegades sota altres noms i de forma barrejada amb altres pràctiques organitzatives.

El concepte de producció P2P basat en la utilitat pública s’ha demostrat impressionant en iniciatives com la de Linux, la Wikipedia i moltes més.

És una cosa de què ens sentim part i que ha inspirat molts dels nostres plantejaments.

És clar que per a la producció d’informació i coneixement col·lectiu és el mètode que millor combina la funcionalitat i la participació sense jerarquies, fins i tot moltes vegades sense centre. El que és més complex d’assumir és fins a quin punt és possible una descentralització absoluta, no ja per intercanviar dades i crear continguts, sinó per organitzar tota la nostra societat i model de governança.

Alguns dels debats amb els meus companys de fa més de 10 anys ja giraven al voltant de com traslladar els mètodes organitzatius pels quals es va crear Linux a altres àmbits d’organització social i, d’alguna manera, va ser també un dels elements que al final va portar a crear la CIC.

De fet, per exemple, en l’article de referència sobre governança P2P se cita Mayo Fuster, que era una de les companyes i amigues amb les quals teníem aquests debats en aquelles època.

Cal situar i poder diferenciar quan l’escala de la col·laboració P2P és global i, per tant, no té relació amb les formes d’organització de la vida quotidiana, de quan l’escala de la col·laboració és local i, per tant, la forma de maneig de la vida en totes les seves vessants és una part central del debat.

Crec que l’experiència de la CIC pot aportar molt a aquesta cultura de la col·laboració entre parells a escala local.

A aquest nivell crec que qualsevol perspectiva de comerç i producció entre iguals es podrà adonar que entre les opcions lliures hi ha la d’associar-se amb altres humans i construir comunitat, ja que, si no, al que ens portaria el P2P és a un individualisme totalitarista, en el sentit que es crearien formes d’organització social en què només se sentirien bé les persones que prioritzen la creació a partir de decisions individuals, però no així les que necessiten al col·lectiu per trobar la seva funció i sentir-se realitzades.

«Des d’abans dels inicis de la CIC, la qüestió dels intercanvis locals i les monedes socials ha estat un dels motors del moviment d’economia alternativa que s’ha anat generant, amb unes 20 monedes socials en funcionament vinculades a les ecoxarxes, que són contraparts bioregionals de la CIC. Els mecanismes no-monetaris els assagem en els àmbits comunitaris i d’afinitat.»

Sempre, per tant, una perspectiva ideològica que defensi la llibertat entre iguals ha de preveure que, com a part d’aquesta llibertat individual, hi ha la possibilitat de generar associacions voluntàries per a qualsevol cosa per la qual els humans ens puguem associar, la llibertat d’organitzar-se en comunitat i la de fer-ho al marge de l’Estat, etc.

Crec que un moviment social que té al bé comú com un dels seus objectius primordials té la responsabilitat de generar formes d’autoorganització que puguin incorporar a totes les persones d’una comunitat, entre elles les més desfavorides i les més febles (infants, ancians, malalts, etc.)

Per tant, l’orientació P2P dels més proactius ha de ser complementària amb espais comuns des dels quals poder redistribuir recursos que arribin a totes les persones.

Potser, fins ara, bona part d’aquest moviment P2P s’ho ha plantejat a nivell teòric, però no ha arribat a aprofundir per la falta d’exemples pràctics que estiguin treballant a tots els nivells per no necessitar l’Estat.

Per això, el que estem tractant de generar amb el model de cooperativa integral pot ser un marc pràctic molt interessant per als debats en relació a la governança P2P basada en el bé comú.

 

3. PROJECCIÓ DE FUTUR DE LA CIC

NG: fins a quin punt documenteu el disseny i el desenvolupament de la CIC? On podem esbrinar més?

Tenim molts materials que documenten la nostra experiència.

Hem fet diversos cursos de capacitació en el marc de la nostra cooperativa integral i també per ajudar a desenvolupar altres cooperatives integrals. Això ha servit per generar una àmplia documentació i materials que s’han actualitzat per a cada esdeveniment.

Potser el dèficit és que molts d’ells estan només en català i/o en castellà, encara que actualment estem treballant en traduir cada vegada més materials a diverses llengües i des de fa uns mesos el nostre web està, per exemple, també en anglès i italià.

També, hi ha diversos documentals en camí amb subtítols a diverses llengües.

En qualsevol cas, l’eina més permanent per estar al dia de la CIC és el nostre web, primer la versió en català, en castellà i en anglès, on s’actualitza part dels continguts.

 

4. CRIPTOMONEDES, CAPITALISME I ELS PRÒXIMS 20 ANYS

MB: què opines del bitcoin?

La tecnologia que està darrere del blockchain i de la cadena de blocs, a més del concepte de moneda p2p descentralitzada, són grans avenços en el camí de descentralització del poder i veiem que tenen potencial per fer obsolet el sistema bancari i financer actual.

En canvi, la implementació concreta del bitcoin i de la majoria de criptomonedes genera diferències socials importants en funció de la capacitat adquisitiva i el control dels mitjans de producció. Per tant, essent innovadora a nivell de llibertat, no ho és a nivell social, ja que per si sola dóna continuïtat a l’estatus quo, potser incorporant als més hàbils tecnològicament entre els més rics.

Tanmateix, aquestes criptomonedes com el bitcoin tenen un lloc en el nostre model de transició perquè són molt útils per alliberar-nos dels bancs i del control de l’Estat.

Entenem, també, que ens poden servir per fer-nos més ràpidament menys dependents de l’euro, amb la qual cosa poden contribuir a accelerar el nostre procés de transició cap a la sobirania econòmica. Per això el bitcoin, el litecoin i el freicoin són monedes acceptades ja en la CIC per a diversos pagaments dels serveis comuns i potser, a la llarga, puguem conèixer millor les possibilitats que ens dóna la tecnologia per generar la nostra pròpia criptomoneda, que sí reuneixi els requisits que entenem que ha de tenir una moneda social.

De moment, tornant al present i al futur pròxim, algunes persones de la CIC participen en projectes de desenvolupament de bitcoin, com Dark Wallet, i, com avançava, tenim previst generar una xarxa, entre altres eines, perquè els nostres membres puguin acceptar-les i convertir-les a euros si ho desitgen, sense passar pels bancs.

MB: com interpretes categories com «capitalisme», «mercat» o «estat» i què t’agradaria que passés amb elles?

Entenc el capitalisme com un sistema de dominació basat en una minoria que ostenta el poder econòmic i, amb això, controla l’accés als recursos i als mitjans de producció.

L’Estat és un sistema de dominació i control de la població que, després de diverses fases imperialistes, ha generat en l’època recent la democràcia com a aparença de traspas de la sobirania als ciutadans per facilitar la convivència. Però, com ja he comentat anteriorment i és comunament sabut i analitzat, no és així. L’Estat, actualment, està al servei del capitalisme, que és un sistema de dominació més. Continua existint una casta de privilegiats que, a través de l’acumulació de recursos, té un poder molt major que el vot. Això, a més, ha augmentat després de la globalització que fa molt més complicat per a qualsevol país poder sortir del corrent dominant.

Mercat és una forma de comerç basada en la llibertat i la igualtat d’oportunitats que al llarg de la història s’ha anat manipulant en funció dels sistemes de dominació que l’han utilitzat.

«D’aquí a 20 anys, crec que viurem la pèrdua de l’exclusivitat de l’Estat en la governança i la desvinculació del concepte d’Estat amb la de domini exclusiu d’un territori. La sobirania individual recuperarà el seu significat real de llibertat completa en positiu i portarà al fet que múltiples sobiranies s’ajuntin en grans processos col·lectius autònoms i totalment legítims.»

En l’actualitat el sistema capitalista genera unes situacions que fan que el mercat contribueixi a generar més desigualtats i es generin grans avantatges competitius dels més grans en relació als petits, el que a molts d’ells els impedeix sostenir-se i continuar comerciant de forma lliure.

El mercat, en el context de l’Estat i del capitalisme, s’ha convertit en una excusa per promoure i estendre les desigualtats.

En canvi, en el cas de la cooperativa integral, el que estem fent és generar un procés de construcció d’una altra societat de base comunal. Després d’un procés assembleari i obert establim uns criteris polítics segons els quals determinades activitats econòmiques poden ser part o no de la cooperativa integral.

En la base d’aquest procés podem dir que la cooperativa integral promou una economia «amb» mercat, però no una economia «de» mercat. En el nostre moviment l’activitat econòmica està supeditada al procés polític o, dit d’una altra manera, l’assemblea està per sobre del mercat.

Això no vol dir que hi hagi una intervenció habitual de l’assemblea en relació a les activitats comercials dels socis. Fins ara la intervenció política en el mercat, sobretot, ha estat centrada en els criteris d’acceptació de nous projectes productius i en l’incentiu als projectes més alineats amb la revolució integral, però no tant en el desenvolupament diari de les activitats.

No obstant això, el principi el que implica és que quan sigui oportú o necessari podem intervenir.

MB: on serem d’aquí a 20 anys?

No sé on serem, però confio que serem més lliures i més diversos, podent triar entre un gran pom d’opcions de vida.

Estic convençut que viuem una transformació de l’Estat i del capitalisme tal com els coneixem, tot consolidant altres formes de viure en societat i d’establir relacions econòmiques més solidàries i cooperatives.

Crec que viurem la pèrdua de l’exclusivitat de l’Estat en la governança i la desvinculació del concepte d’Estat amb la de domini exclusiu d’un territori. La sobirania individual recuperarà el seu significat real de llibertat completa en positiu i portarà a que múltiples sobiranies s’ajuntin en grans processos col·lectius autònoms i totalment legítims.

Aquesta significativa frase dels zapatistes, «per un món on càpiguen molts mons» anirà fent-se realitat en les properes dècades i per a això estem construint amb tanta energia en l’actualitat.

Tags: ,

Comments are closed.