Actualitat / Col·lectivització / Notícies Cooperatives

#OpEuribor, la informació, el nostre dret; la transparència la seva obligació

IMG_0396

Puidellívol, d’#Opeuribor, junt amb Matilda, durant la xerrada-debat d’aquest dijous.

[Crònica de Xavier Borràs. Fotos de Carolina Zerpa.]

Aquest dijous 14 de març en el marc de la campanya de col·lectivització d’AureaSocial s’ha desenvolupat la segona de les xerrades del Cicle d’Habitatge: especulació o dret universal?, titulada «#OpEuribor, la informació, el nostre dret; la transparència la seva obligació», a càrrec de l’hacktivista Jordi Puigdellívol.


L’euribor és un índex de referència publicat diàriament que indica el tipus d’interès mitjà en el qual les 44 principals entitats financeres europees es presten diners en el mercat interbancari de l’euro. És un índex rellevant ja que, entre d’altres usos, s’utilitza com a referència dels préstecs hipotecaris.

A l’Estat espanyol hi ha 18 milions de préstecs hipotecaris. Què passaria si ens diguessin que l’euribor ha estat manipulat? Es podria reclamar? Què passaria si els 18 milions de titulars d’un préstec hipotecari interposessin una reclamació?

Puigdellívol ha explicat la investigació sobre l’euribor que porten a terme des de fa més de dos anys un grup d’activistes vinculats al 15M, la presumpta manipulació de l’índex i les accions-reclamacions que proposen per defensar els nostres drets.

Aquest activista ha fet un repàs històric del moment en què ens trobem, començant des del 399 dC, quan es va imposar l’església per damunt del “paganisme” i ho ha comparat amb la banca, que ho controla tot i ho ven tot. “Ara ven hipoteques amb un tipus variable que es diu Euribor”, i estan per damunt del bé del mal.

#Opeuribor pretén denunciar que l’Euribor és un frau sistèmic que afecta el 98% d’hipoteques creades des de l’any 2000, i també a financeres, dipòsits, etc. L’Euribor, de fet és un interès (la part de més del diner que t’ha deixat el banc); aquest interès pot ser fix o variable. Sense entrar a judicar l’interès (hi ha llocs i moment històrics en què estaven prohibits), passa que quan vas al banc el director et diu que tenen una hipoteca meravellosa amb un índex, l’Euribor, que és variable i que quan baixa et pot beneficiar. La majoria de la gent hi confia i signa el “contracte”.

Si li preguntes al director del banc què és l’Euribor et diu que és un çindex referència interbancari, és a dir, els diners que els bancs es deixen entre ells i la mitjana d’aquestes deixes. Abans de l’Euribor ja hi havia altres índexs variables, com el Mibor, l’interbancari espanyol. El Mibor en el seu càlcul tenia diverses circumstàncies: havia d’expressar operacions reals entre els bancs i la fórmula de l’índex es treia a partir d’això, és a dir, un índex que depenia d’un mercat, regulat per l’oferta i la demanda, amb que tothom, inclosos els clients, acceptaven el risc.

Després, els bancs van abandonar el Mibor a favor de l’Euribor, amb un índex de referència nou que, en principi es venia igual que el Mibor, sense més particularitat. Però, una cosa és el que t’ofereixen i una altra cosa és el que venen. Quan el notari et llegeix la definició de l’Euribor quan se signa una hipoteca et diu que es defineix per l’annex 8 de de l’apartat 7 de la circular 9/90 del Banc d’Espanya segons… com la mitja aritmètica simpe dels valors de mercat del mercat de cada mes pel tipus…, és a dir, un galimaties que el notari llegeix a una velocitat estrambòtica. En la publicitat d’un banc, però, dieun que és la mitjana del tipus d’interès del diner que es presten els bancs durant un any. Però, en aquesta publicitat, per exemple de laCaixa, diuen “les entitats financeres més significatives es presten diners en el mercat interbancari”, basat en operacions recíproques i no pas paral·leles.

Però qui és la federació bancària europea (FEB en anglès)? Doncs, un club d’amics que inclou uns 1.500 bancs de tot Europa, una entitat privada sense ànim de lucre amb seu a Brussel·les, que fins fa ben poc ni tan sols era supervisada

Però, si es té en compte que es calcula a partir del que “s’oferta” i no de tot el mercat, no s’entén que al web de l’Euribor (que és una marca registrada) tot depengui de l’oferta de 44 bancs feta a mig matí, amb què es contradiu amb la pròpia definició de l’Euribor, perquè tant sí com no ho has d’acceptar.

El que ha descobert #Opeuribor és que les operacions no es pot demostrar que siguin reals, ja que ni el Banc d’Espanya, ni a l’agència Reuters (que és qui fa la mitjana i la pública) ni la pròpia federació bancària europea. És a dir, no es pot comprovar si les operacions interbancàries són reals, si són creuades o paral·leles, si realment existeix un “mercat”.

Per això es parla de frau i ens adonem que la banca se situa en una situació privilegiada. Un misteri en què no se sap pràcticament res. I, pel que fa al mercat de l’habitatge la legislació hipotecària és molt estricta i pràcticament no t’hi pots oposar. Tanmateix, des que s’ha sabut la sentència del tribunal europeu contra la Llei hipotecària espanyola davant la indefensió en què es troben els usuaris, Puigdellívol creu que ara sí que s’hi podran oposar i aturar els desnonaments.

De fet el frau de l’Euribor es pot entendre si el comparem amb el frau que fan les benzineres amb els preus a l’alça el cap de setmana.

La xerrada-debat s’ha pogut seguir en línia (streaming).

Tags: ,

Comments are closed.