Actualitat / Col·lectivització / Salut

Maria Teresa Guardiola ens ha parlat de la bona nutrició per a la salut

DSC_0003

L’Anna i la Mireia conversen animadament amb Maria Teresa Guardiola. [Fotos de Montserrat Escayola i Xavier Borràs.]

Aquest dijous, 24 de gener, a les 19:30 h a AureaSocial, dins el cicle de xerrades «Davant del capitalisme: un altre model econòmic, una altra salut», la metgessa Maria Teresa Guardiola, ens ha parlat de «Com arribar a gran amb una bona salut».

Anna Pallarès, després d’explicar al nombrós públic assistent què és AureaSocial –un dels projectes autònoms de la Cooperativa Integral Catalana, en fase de col·lectivització–, ha presentat la conferenciant.

Maria Teresa Guardiola, nascuda el maig de 1919, després de cursar estudis de medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona, el 1951 es va traslladar a Veneçuela, on va ser cap d’Obstetrícia de l’Hospital Vargas de San Cristóbal i va col·laborar amb l’Escola Oficial d’infermeria Juan Alberto Olivares de Barquisimeto. Després de continuar la seva formació al Departament de Nutrició del White Memorial Hospital de Los Angeles, el 1961 va passar a ser responsable d’Higiene i Nutrició Infantil del mateix centre. De tornada a Catalunya, va organitzar els serveis de Ginecologia i d’Obstetrícia de l’Hospital del Mar de Barcelona. M. Teresa Guardiola, després de molts anys d’activitat ininterrompuda com a dietista, continua ben activa, com ho demostra, per exemple, la recent edició del seu llibre Adelgazar combinando los alimentos (Ed. Obelisco, 2011).

Guardiola ha iniciat la seva exposició agraint a AureaSocial el camí emprès. Viure un dia o un any més no és important, sinó viure amb bona salut, ha començat. Per aconseguir una bona salut hi ha uns quants punts a tenir en compte. Necessitem de l’aire i del sol. Molta gent està reclosa hores i hores en llocs tancats, sense aire bo i sense llum natural. Si necessitem badallar i sospirar és que el pobre pulmó ens demana oxigen. La respiració i l’aire lliure són molt importants. Tenim muntanyes molt a prop, o el mar.

Cal fer una alimentació equilibrada i intentar beure aigua, però no beure-la així com qui res. L’aigua arrossega toxines que no processem. Hem d’aprendre, també, a mastegar i insalivar bé. Cal tenir un ritme: no pot ser que esmorzem a les set del matí i no mengem res fins a migdia. L’estómac està programat per pair cada dos hores i mitja, màxim tres. Quan li arriba molt d’aliment de cop, doncs, no el pot pair. Hem d’intentar menjar petits àpats cada dos hores i mitga. Les barreges en l’alimentació tampoc no són gaire positives. Hem de donar prioritat als aliments crus, les fruites per exemple, o l’amanida (i per amanida entenem “fulla verda”: enciam, endívies, canonges, etc.).

De vegades, ha dit, em trobo persones que diuen: “Això és menjar de conills”; be al contrari: un enciam té molta calç. I si fem sucs, només d’una sola fruita i ens l’hem de prendre de seguida després d’haver-lo fet. El suc d’aranja (pomelo) és un gran protector del fetge, la taronja per la vitamina, la poma per l’estómac, el suc de raïm negre per als qui fan anar molt l’intel·lecte, el suc de papaia, un gran rejovenidor. Tenim fruites molt bones ara: la pera, que és una fruita psicofísica, per a treballs intel·lectuals intensos, o el caqui i la xirimoia, per a la cremor d’estómac… Hi ha una pila de fruites.

Els aliments animals hem d’intentar no barrejar-los mai; i prendre peix blanc amb preferència. I a la nit, un sopar suau: una sopeta de cereals, una amanideta d’enciam llarg, un platanet, molt ric en potasi, unes prunes, si es va restret, una infusió amb til·la, malva, etc., que treuen el cansanci i promouen una corba del bon son. Millor no menjar aliment animal a la nit.

A la nit hi ha menys oxigen i cal no carregar el funcionament de l’organisme. Recordem: beure aigua tot “mastegant-la”, no barrejar aliments animals, fruites, vegetals crus. Intentem no barrejar els aliments: si fem mongeta verda amb una cebeta i patata, no hi afegim pastanaga (serien dos hidrats de carboni junts). L’ou es pot menjar per esmorzar o per dinar un dia a la setmana, i màxim de 180 g de peix blanc.

Hem de procurar de llevar-nos de taula justos, no plens, amb una cullerada de menys, amb la panxeta justeta, sense omplir-la massa, ha afegit aquesta nutricionista.

El descans és molt important. El mínim haurien de ser 6, 7 hores, una migdidada i anar a dormir d’hora. La migdiada no és seure en un sofà davant del televisor. La migdiada és estirar-se al llit, apagar els mòbils, els llums. Ah, i estirar-se del costat dret, perquè si ho fem del costat esquerre pressionem el fetge, l’estómac i el cor. Cal deixar que l’organisme reposi sense forçar.

Per a Maria Teresa Guardiola els colors i les formes de la fruita també són importants. Les del color del sol són molt energètiques: mango, papaia…; fruites vermelles, com les cireres, que vénen després de l’hivern, com per decorar l’organisme; la síndria, una fruita aquosa, que aquí ve a l’estiu i ajuda que el fetge treballi més bé i ens ajuda a baixar la calor corporal. De febre, n’hi ha de dues classes: la que escalfa tot el cos i la que ens deixa les galtes fredes, que és una febre fisiològica i es dóna especialment en els nens. En aquests casos va bé la síndria.

També ens ha parlat de la llimona, que és un antibiòtic natural. Va molt bé per al colesterol alt, els triglicèrids: mig got de llimona i mig d’aigua, amb una punta de ganivet de bicarbonat perquè la llimona no ens faci malbé les dents.

I ha insistit amb la fórmula que a ella li ha anat i encara li va bé: intentar menjar cada dos hores i mitja, tres; intentar beure aigua, “mastegant-la”; donar prioritat als aliments crus –els aliments crus tenen vida pròpia, els cuinats ja són morts. Si comparem dues persones que han seguit una alimentació prioritàriament crua o prioritàriament cuita, veurem la diferència, d’un cop d’ull, en el color de la pell, en el seu to, segons hagin triat una o altra alimentació. Igualment, res de barreges estranyes. En alguns llocs, quan demanes una amanida t’hi posen de tot menys fulles verdes. Recordem: també el sopar ha de ser molt lleuger: caldo vegetal, quinoa… Evitar les coses ens puguin inflar. Hi ha gent que tot i no ser celíaca, el gluten no els cau bé  i s’inflen de panxa quan mengen blat (pa, etc) perquè es fa un tap en el còlon anvers. Es pot substituir per altres pans que no continguin gluten.

La gent que, per necessitat, fa un tractament que té en compte aquests consells, de mica en mica s’adona que el cos s’hi adapta i al cap de poc rebutgen de forma natural tot allò que els podia fer mal.

pel que fa als sucres, millor sucre de canya, mel de romaní o l’estèvia que no pas el sucre refinat. Guardiola ha explicat el cas de Josep Pàmies i la pressió de les indústries sucreres i farmacèutiques per evitar que es distribueixi aquesta planta.

La llet de cada animal és per a les cries d’aquests animals. Els nens són lactants només durant els primers mesos de vida. La calç la trobem a moltes fruites i verdures. I de llets en podem prendre de moltes classes (avellana, arròs,…). Penseu, també, que la llet produeix moltes mucositats.

Durant el debat, davant l’interès de la gent, Guardiola ha parlat de la doble cocció dels llegums (primer en remull tota la nit, després bollits 5 mn amb culleradeta de sucre, culleradeta de sal i una mica de bicarbonat), ha parlat del formatge, que ha considerat nefast per a la salut, del poc ús que es fa dels cereals (per exemple amb sopes, arròs, pastes, etc); s’ha referit també als perills de la soja, que considera un estrogen viu, o dels pans actuals, que han perdut en l’origen del blat les seves propietats, la neteja hepàtica, el còlon irritable, etc, atenent en tot moment, i amb gran sensibilitat, totes les preocupacions de la gent quel i feia preguntes sobre els aliments i la salut. També ha ressaltat que per a la bona salut no n’hi ha prou amb una bona i correcta alimentació, un bon descans, etc., sinó que cal, igualment, el pensament i l’esperit en bona harmonia.

[Agraïm a Montserrat Escayola la seva col·laboració com a fotògrafa.]

Tags:

Comments are closed.