Soc de terres d’olivera.
A casa vaig créixer amb l’oli d’oliva, l’utilitzàrem per tot.

Quan era el temps de collir tota la família ens reuníem i fèiem l’oli per l’any.
Els meus avantpassats tenien molí per moldre sent el meu padrí l’últim en tenir-lo.
Recordo quan l’anava a veure, els cofins, l’olor d’oli acabat de fer, el color….

Ell sempre em deia:

“L’oli per casa collit a finals de novembre i desembre, ni més tard ni més aviat.”

Quan era petita, com tots els nens, escoltava les seves paraules tot i no veure realment el sentit, la realitat que m’oferia.
Últimament està de moda collir les olives cada cop més aviat, l’argument són les seves propietats.
Personalment, el seu gust em resulta poc agradable, tinc en compte que els records fan molt a l’hora de determinar el que ens agrada, per tant, vaig decidir investigar una mica per determinar fins a quin punt les paraules del meu padrí eren certes, collir a finals de novembre i desembre.
A les primeres persones que els vaig preguntar va ser a pagesos de la meva zona, pagesos grans que tota la vida han collit i han pogut apreciar el canvi que s’ha produït des de la postguerra fins ara.

“Abans s’aprofitava tot, es recollien fins i tot les mortes del terra, hi havia gana, es collia fins a febrer i hi havia Molins que ho allargaven fins al març, no es perdia res.
L’oli era molt fort.”

Quan vaig preguntar quin era el millor moment i el millor oli la resposta era unànime:

“Finals de novembre, desembre, evidentment depèn de la varietat de l’olivera, es comença per les oliveres que maduren més aviat. Les olives no maduren alhora, per tant, culls oliva de diferents maduracions totes en el punt adequat, això fa que l’oli sigui ric, bo i s’aguanti fins i tot dos anys en perfecte estat.”

I l’oli actual que us sembla, el de collita a l’octubre?

“No val res,  l’oli no serveix per res, diuen que per la salut, però a mi ni per l’amanida m’agrada i hi ha Molins que al desembre tanquen!!!
El rendiment d’oli és molt baix perquè encara no està el fruit en el moment apropiat i amb el malament que estan els preus sols falta això.
L’olivera pateix més perquè el fruit està molt aferrat i hi ha varietats que són més verdes que les giripigues, l’únic que trobo de bo és que no fa tant fred i el dia és més llarg per collir resulta més còmode”.

De moment es confirmava el que deia el meu padrí, així i tot, vaig decidir aprofundir més en l’estudi i investigació.

Formada en naturopatia vaig mirar a llibres de plantes medicinals i no podia faltar el Dioscòrides. La síntesi confirma les paraules dels pagesos.

L’oliva verda porta propietats medicinals.
El millor moment de collita és final de novembre i desembre.

Que prenguem oli d’oliva verda com a medicina, ho considero correcte, habitualment…… Ho poso en dubte.

Una dita popular diu:

“Per Tots Sants a les oliveres es pot començar a posar les mans.”

Tot el que mirava argumentava la collita primerenca per les propietats que té l’oli quant l’oliva encara és verda.

A un article del diario sur (www.diariosur.es) ens diu entre altres coses:

“El momento perfecto de maduración se conoce como envero y es el paso de la aceituna de color verde brillante a un color verde amarillento y posteriormente el violaceo.”

El gerent d’una cooperativa afegeix:

“La aceituna tiene que tener la madurez suficiente…..”

I continua:

“Otra moda, como el aceite de oliva temprano que se ha acentuado en los últimos años es ofrecer aceites tempranos sin filtrar
Son aceites con una humedad superior al de los filtrados , son aceites de oliva de temporada.
Tienen particulas sólidas y una cantidad mayor de humedad que desencadenan reacciones que oxidan y fermentan el aceite por lo que su consumo debe ser rápido.”

Societat de consum, ja no es l’oli d’oliva al que estava acostumada, es una altra cosa i més ho veig per prendre de tant en tant  que com l’oli per tenir a casa, l’oli que m’agrada.

I vaig continuar consultant, tan bo es per la salut com per donar-li unes catalogacions excelents?, jo el que sempre havia pres es *AOV i ara resulta que consumir *AOVE   és súper més bo.

A un article de “aceite de las valdesas”(www.aceitedelasvaldesas.com) ens parla dels polifenols  amb accions antioxidants i antiinflamatòries, la quantitat d’aquest te màxim just avanç de l’envero.
Si sabem que en un arbre l’oliva madura en diferents fases i que depèn de la varietat  ens dona més o menys quantitat de principis actius , hem de prendre oli verd com a norma?
Cada cop veig més clar que hauria de ser puntualment i per necessitats específiques, saben que tots els massa fan mal i un bon *AOV ja ens ho ofereix tot i més madur.
No hi ha cap animal que trobi plaer en un fruit verd i nosaltres, de manera intuïtiva, mai el recol·lectaríem.
Tot reafirmant els meus pensaments i la lògica que veig en la recol·lecció de tota la vida vaig continuar buscant informació.

Aquest cop en una tesi doctoral de la universitat de Granada.

Ens diu:

“La variedad de aceituna tiene una gran influencia en las características sensoriales del aceite obtenido y con diferencias en el contenido de compuestos de valor nutricional.”

Mai es pot generalitzar, està clar.

Amb moltes més coses continua dient:

“El *AOVE (és l’oli verd) se recomienda su consumo en crudo.
Se considera el mejor de los aceites y el que más propiedades tiene por ser más rico en antioxidantes naturales.
El AOV se puede usar en crudo y para la preparación de alimentos cocinados. Es más estable, tiene más resistencia a la oxidación.”

L’oli que es treu a finals de novembre, desembre es cataloga com *AOV
El d’octubre, inclús més aviat *AOVE.

Després d’haver mirat la informació reafirmo el meu criteri, un bon AOV té totes les propietats que desitgem perquè les olives mai maduren en el mateix moment i en collirem de madures, que no passades o mortes, d’inicis de maduració i de verdes donant totes les propietats que per moment de maduració tenen.
Dependrà del tipus d’olivera per les propietats i gust que tindrà l’oli més que pel moment de la collita, es conservarà més i el podrem utilitzar per tot a més de tenir més oli , hi ha més rendiment  que sempre beneficiarà al Pagès i és un altre bé a tenir en compte.

Agafeu l’oli que considereu més adequat, la decisió sempre és lliure, però que mai una moda us faci perdre la perspectiva i us tragui la curiositat per investigar, generar reflexió i el vostre propi criteri perquè la realitat l’hem de decidir nosaltres i hi ha massa organismes implicats decidint quin es l’oli que ens ha d’agradar, on hi ha massa organismes reguladors, que sempre són a oficines i es mouen segons interessos, desconfiem de la informació i la moda que volen generar.

Salut.
Anna Català, naturòpata, terapeuta craneo sacral i pagesa per genètica ancestral.

*AOVE * AOV (Aceite de Oliva Virgen Extra)