Actualitat / Destacats / Ecomonia comunal

Crònica de la IV Conferència Internacional de Monedes Socials Capítol I

Print Friendly, PDF & Email

Barcelona, 10,11,12,13 i 14 de maig 2017  per Joan Solana

Capítol I

Arribant  a l’inici de la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries.

Em trobo en Dídac Costa, company de la CIC, així que entro al recinte principal o sala d’actes. Hi fan la conferència de David Jover «Creativitat vinculada a les Xarxes i l’Economia Solidària». Ens proposa l’exercici de mirar la realitat amb uns altres ulls. Fa aixecar una persona del públic i li passa un cabdell de fil que forma una esfera i li pregunta que li sembla que es… L’home que s’ha aixecat respon «Unitat dins la diversitat, teixint línies»… Demana si hi ha gent del Brasil i es passen el cabdell entre els brasilers com si fos un passi d’handbol; un altre home l’agafa i explica alguna cosa en anglès que no s’escolta i no arribo a entendre. Desprès, l’agafa una altra persona que diu que li suggereix una xarxa, connexions. Al «turuta» Ton Dalmau li arriba la bola i explica que li recorda una historia d’infantesa, on ell volia tensar-la i que l’encarregat li explicava que quan hi ha un gran embolic de fils cal aplicar distensió i no mes tensió.

L’orador fa servir l’exemple per explicar com la gent s’expressa quan no hi ha dogmes i cita Paulo Freire: «La teoria sense acció es pur verbalisme i l’acció sense reflexió és activisme»…, així ho va deixar anar…! Quina és la forma per impulsar processos cap a una societat feliç, incorporar l’escala humana als nostres processos, tot apel·lant als éssers no fatalistes? Allò que ens uneix és, també, el que ens fa diferents.

Segons ell, la utopia ha de ser substituïda per l’«eutopia»: els bons llocs —tot citant Pere Casaldàliga: la moneda social perfecta no existeix. I posa com exemple la «turuta», moneda social de Vilanova i la Geltrú, amb espais on es comparteixen valors i l’economia del regal. Però no s’hi val a tancar-se en espais endogàmics… Parla dels “neo rurals”, tot recordant els anys setanta, procés que torna en els nostres dies. Estableix una relació amb el temps: el kronos, estressant i el kairos qualitatiu i diu que cal tenir diferents relacions amb ell, perquè l’angoixa devora la vida. Tenir la creença de no ser imprescindibles i si necessaris, i aprendre l’alteritat en la bona comunicació, el valor de la solidaritat. L’impacte de les monedes socials al planeta, tot parlant d’«austeritat» o de «frugalitat», «menys és mes» i del dret a la sobrietat i de quines relacions s’estableixen entre l’espiritualitat i l’economia alternativa. El dret a la pau i al bé; cal reivindicar, segons ell, el dret a la interioritat espiritual. I si no es practica aquest buit diu que llavors es pot emplenar de totalitarismes i de fonamentalismes.

Parlar de valors com la serenitat, convertir l’impossible en difícil i gracies a l’esperit de la col·laboració poder resoldre les qüestions que ens arriben i fer-ho col·lectivament, un impuls compartit per regenerar les coses.

Ens explica la història del colibrí: els guaranís diuen que un dia hi va haver un enorme incendi a la selva. Tots els animals fugien espaordits, ja que era un foc terrible. De sobte, el jaguar va veure passar sobre el seu cap el colibrí…, contra direcció, és a dir, cap al foc. Li va estranyar en gran manera, però no va voler aturar-se. A l’instant, el va veure passar de nou, aquesta vegada en la seva mateixa direcció. Va poder observar aquest anar i venir diverses vegades, fins que va decidir preguntar-li a l’ocellet, ja que li semblava un comportament molt estrafolari:

— Que fas colibrí?

— Vaig al llac —va respondre l’au—, prenc aigua amb el bec i la llenço al foc per apagar l’incendi.

El jaguar va somriure.

— Ets boig? —va exclamar—. Creus que tu sol aconseguiràs apagar-lo amb el teu petit bec?

— Bé —va respondre, el colibrí— jo faig la meva part… —. I després de dir això, va marxar a cercar més aigua al llac.

A la fi, la resta d’animals hi va col·laborar… Sense imaginació ni creativitat, no trobarem respostes..

Com es possible que l’ètica funcioni en una societat on el diner és escàs?, es pregunta Jordi Griera.

Com podem combatre la por, la indiferència i el conformisme?, es pregunta Jordi Flores.

Com podem canviar els valors? Tot citant Clave i la seva gran tasca en el cant coral i la música, quan conscienciava la gent amb la recepta de«associar-nos i cooperar per estar forts, educar-nos per ser lliures i estimar-nos per esser feliços…» Continuara…

Share Button
Comparteix això:Share on Facebook12Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Reddit0Digg thisEmail this to someone
Tags: , , , , ,

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE