Articles/Opinió

CIC: 7 anys d’història, de lluita indomable i apassionada. Nova etapa 2018 descentralització en Bioregions

CIC.Cooperativa Integral Catalana 2010-2017
Confederació Integral de Comunitats.

 

Els principis de la CIC

 

Després de fer una ruta estival en bicicleta arreu del territori català sota el lema del decreixement i amb l’objectiu d’enxarxar persones i col·lectius, va sortir la necessitat de crear una estructura comuna que ajudes a superar la crisi que just acabava de començar el 2008 i que feia palesos els seus efectes, que més tard serien devastadors. Milers de persones de totes les generacions es quedaven sense feina. Persones que també, a la mateixa vegada havien de deixar les seves cases per no poder fer front als abusos d’unes lleis hipotecàries injustes que afavorien a la banca. El govern va ajudar la banca i les persones van haver de pagar les conseqüències.

Després d’algunes trobades i assemblees, la materialització de la primera cooperativa integral va tindre lloc a Catalunya (Cooperativa Integral Catalana – CIC), l’any 2010, quan érem un grup d’activistes reduït, però fermament convençut que érem perfectament capaços d’autoorganitzar la nostra vida, simplement cooperant com iguals en una democràcia directa i no jeràrquica. La necessitat de trobar una sortida va fer que aquest menut experiment donés lloc a l’aparició d’un moviment major i va inspirar a milers de persones a creure en els principis de la “Revolució integral”(https://cooperativa.cat/es/que-es-la-cic-4/principios-generales/) com el camí per a co-crear el món amb què somiem.

Aprenent de les experiències prèvies en tot el món, orientades a la integració d’una major sostenibilitat, de l’autogestió, la permacultura i dels sistemes monetaris autònoms alternatius, es va desenvolupar el model cooperatiu integral.

Progressivament, ens vam adonar que podíem tallar amb la nostra dependència a les grans corporacions, al sistema bancari i a les lleis injustes de l’Estat.

Les noves tecnologies van fer possible la creació de xarxes independents que, d’una banda, van poder connectar entre si a comunitats distants, i de l’altra, van proporcionar eines amb les quals poder autogestionar un sistema econòmic autònom i descentralitzat. Les eines principals va ser la moneda social (COOP), junt amb els repositoris de coneixement lliure i els mitjans per a la creació col·lectiva dels comuns.

Des del 2010 la Cooperativa Integral Catalana va tenir un fort creixement de sòcies arreu de tot el territori català, en un temps fortament marcat per la crisi econòmica. Vam arribar a tenir més de 2500 sòcies i va ser un motor generador d’oportunitats per moltes persones, projectes i col·lectius que van poder crear el seu projecte productiu, autogestionat i autosuficient. Va obrir les portes creatives i autogestionàries a molta gent que s’havia quedat sense feina.  Moltes d’elles van fer realitat el seu somni de treballar per a elles mateixes en professions més respectuoses amb els seus principis ètics i l’entorn que volien construir: artesans, terapeutes, firaires, investigadors, treballadors de bosc, constructors, educadors i moltes altres feines.

Van aparèixer projectes col·lectius que formaven part de l’ecosistema cooperatiu, projectes que van acollir a l’assemblea. En les Jornades Assembleàries mensualment pertot el territori es treballava de forma monogràfica en debats oberts i grups de treball les temàtiques rellevants i les necessitats de les comissions: salut, transport, feina, economia, habitatge, distribució, tecnologia, alimentació, federalisme, monedes socials.

El model de cooperativa integral catalana va influenciar a territoris més enllà de Catalunya i va crear sinergies amb altres cooperatives integrals de la península ibèrica i també amb altres comunitats de tot el món.

 

L’evolució de les monedes socials i les eines cooperatives

 

Les sòcies de la Cooperativa Integral Catalana han estat una de les màximes impulsores en l’intercanvi de les monedes socials. Les estadístiques resumeixen una mitjana de 250000 unitats d’intercanvi anuals entre les ecoxarxes afins. Les monedes socials representen l’única resposta que coneixem actualment als dos fronts oberts: el món capitalista del consum i les noves alternatives de riquesa neoliberals, basades si més no,  en un capitalisme més ferotge.

L’ús de les monedes socials crea creixement econòmic i riquesa en tots els àmbits de la comunitat fomentant els valors de confiança, suport mutu i reciprocitat. https://cooperativa.cat/la-moneda-social-sesten-de-la-ma-de-lautogestio/

La CAC, la Central d’Abastiment Català, és un servei comú de la Cooperativa Integral Catalana que s’encarrega d’aglutinar les diverses comandes dels rebostos de cada nucli d’autogestió local, ecoxarxa o projecte col·lectiu i/o comunitari i d’apropar a les productores i a les sòcies a travès de les diferents rutes en Catalunya

La CIC ha desenvolupat diverses Eines Cooperatives, com són el Mercat Cooperatiu, Feina Cooperativa, S.C.A.D.I i d’altres com el Gestor CI pel desenvolupament econòmic i la comptabilitat.

 

Allò relacional

 

Les jornades assembleàries (JJAA) van ser un lloc de trobada plural i transversal, un veritable entrenament assembleari per totes les persones de diverses formes de pensar que vam formar part.  Allà vam intentar construir conjuntament un imaginari més enllà de l’única pantalla que ens envolta, el capitalisme.

Existeixen molts noms propis de persones que pertanyen, han creat i han format part de la Cooperativa Integral Catalana. Un grup es defineix com l’existència d’una identitat social compartida, amb certa interdependència entre els membres del grup i la formació d’una estructura social i de rols.
Existeix una fase inicial caracteritzada per una gran part d’il·lusió sense estructura ni lideratge. Seguida d’una etapa de tempesta, a on els membres accepten l’existència del grup però es resisteixen a les limitacions que aquest imposa a la individualitat i comença la lluita amb el conflicte sobre qui controlarà el grup. Una tercera etapa en la qual es desenvolupen relacions properes i el grup demostra cohesió, amb un fort sentit d’identitat i companyonia en grup. La quarta etapa és la d’acompliment, on l’estructura funcional és acceptada per complet.  Després hi ha una etapa final, en la qual uns elogien els èxits del grup, i altres es troben deprimits per la pèrdua de companyonia i amistat guanyades durant la vida del grup.

Va arribar un moment que la CIC va créixer desmesuradament i moltes qüestions individuals i diverses lluites de poder van afectar la part col·lectiva i a l’assemblea. El creixement orgànic i explosiu del grup inicial es va burocratitzar i jerarquitzar massa en intentar crear una estructura que pogués acollir horitzontalment i amb la mateixa veu a 2500 persones. Molta gent es va anar desvinculant ofesa, dolguda, trencada, exclosa, incompresa.

Hi ha tres coses que no hem sabut posar màxima atenció totes les participants de la construcció de la CIC
1.-Que la veu de les sòcies estiguessin majoritàriament en l’assemblea i que les decisions es poguessin prendre com iguals en un grup ampli i distribuït pel territori, detectant necessitats i solucions.
2.-La celebració de la terra:  menjar, ballar, cantar, pintar, construir i fer-ho juntes. Treballar amb el cos. Hem estat massa al món dels projectes i de les idees.
3.-Allò relacional, en la meva opinió si hi ha alguna cosa en què hem errat per damunt de totes, és en les relacions humanes, tant individuals com col·lectives. El comportament humà ha estat el mateix en la cooperativa que en la societat que ens aliena. Enganys, lluites de poder, mentides, egoisme, endogàmia, victimisme, violència, incomprensió. De vegades pensant que fèiem massa pel grup, i de vegades no fent tot el que calia, i reclamant al col·lectiu sense ser igualment recíprocs.

Per a moltes companyes la construcció de la cooperativa ha estat un procès molt dur, de temps dedicat i d’esforços sense recompensa ni reconeixement. De precarietat continuada i de vida marginal. De vegades podríem pensar en anys de batalla perduts, en decisions i debats sense sortida. 

Però tenim 7 anys i podem mirar amb perspectiva,  i observem que les coses canvien molt més lentament que la rapidesa amb la qual volem que es facin possibles els nostres desitjos. Potser no han canviat les coses com somniàvem  fa 7 anys, però lo veritablement important és quan hem aconseguit transformar-nos nosaltres mateixes. Tot canvi que puguem aconseguir en el futur allà on militem, haurà estat possible per la transformació que vam viure pertanyent a la CIC.  També amb aquesta transformació vam transformar i enfortir el teixit associatiu del territori català.
Hi ha una cosa que em dol profundament, quan es deixa de somniar i de creure que JUNTES es pot fer possible, que JUNTES és millor que SOLES.

 

El nou procés descentralització

 

En els darrers dos anys la CIC ha començat un procés de descentralització amb l’objectiu de poder posar atenció a les nostres mancances, crear una estructura més flexible i més en contacte amb el territori, millorar la participació de les sòcies a les assemblees i en les decisions (potser creant sistemes de participació de pressupost en línia) intentant fer una estructura més orgànica a on les persones d’un territori puguin decidir quin projectes recolzar o quines àrees: educació, salut, transport, sense perdre massa energia en consensuar dintre dels mecanismes d’una estructura gran, i així poder fer coses juntes i construir relacions fortes de suport mutu, confiança i reciprocitat.

Comencem l’any 2018 de forma descentralitzada, actualment existeixen tres bioregions amb les seves pròpies assemblees i les seves formes de funcionar. En un futur podria esdevenir la formació de més bioregions, depenent de les relacions quer es facin en el territori.
La Bioregió Sud està formada per les comarques de La Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès, Garraf , Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Baix Ebre, Montsià, Alt Camp, Alt Penedès, Noguera, Segrià , Pla d’Urgell , Urgell, Segarra, Anoia, Garrigues, Conca de Barberà, Terra Alta, Ribera d’Ebre i Priorat
La Bioregió Est que compren al Barcelonès, Baix Llobregat, Baix Maresme, Vallès Oriental , Vallès Occidental i Bages
i la Bioregió Nord amb el Pla de l’Estany , Gironès, Osona, Cerdanya, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà, Baix Empordà, La Selva, El Ripollès i Alt Maresme* (les sòcies del Maresme algunes van a la Bioregió Nord i d’altres a la Bioregió Est, encara no hi ha una acord establert)

Considerem que el millor sistema possible per crear una vida sostenible és  aquell que és col·lectiu, assembleari i autogestionari. Per això us animem a participar amb nosaltres a través de les bioregions i nuclis locals.  També a estudiar el nostre model i replicar-lo.

La Cooperativa Integral Catalana porta en la seva història 7 anys de rebel·lió i de resistència a un sistema majoritari, repressor i opressor, 7 anys de cocreació conjunta i comunitària, 7 anys d’acords, de protocols i de somnis.
Hem d’agrair tots els noms propis que han fet possible la Cooperativa Integral Catalana, hem d’agrair-nos a TOTES nosaltres les sòcies que hem format part, la nostra resiliència, les nostres ganes de creació d’un nou món i d’unes noves formes de relacionar-nos i viure els somnis de manera quotidiana.

Comencem aquesta nova etapa 2018 amb molta il·lusió des de la descentralització de les Bioregions, per fer-nos més properes i més dinámiques, més directes, més actives i menys teòriques.

Una persona que encara continua a la CIC i ho fa des del principi, va dir-me que la CIC era com una onada, que feia un castell de sorra, magnífic i meravellós i quan s’anava l’onada deixava en tota la platja i també en el mar i en els peixos uns minúsculs cristalls lluents de màgia, després tornava a ser onada i amb una força imponent construïa altra forma meravellosa amb la sorra, per tornar-la a disseminar en tot el territori en petits cristalls brillants.

I si, és així que continuem indomables i rebels, fins que es reverteixi el desequilibri social, la pobresa, la repressió i la solitud de les persones. Inesgotables, resilients i apassionades, amb més força que mai, perquè ja hem après a ballar amb les onades!

Tags: , ,

4 Comments

  1. Pingback: Butlletí CIC. 7 anys de lluita indomable i apassionada. - Cooperativa Integral Catalana

  2. Gràcies per aquest escrit tan clar i transparent sobre la nostra
    a realitat.
    Gràcies, Elleflane!
    Bon any nou de seguir construint les nostres vides des de les nostres necessitats, visions i somnis!!

  3. Gràcies.
    Necessari text que crec ens dignifica a Totes.
    Gran anàlisi. Excel·lent síntesi.
    I la part autocrítica sento que recull des de la comprensió, sense tragèdia visions que havien anat recollint diverses persones durant aquests anys.
    És reconciliant i ens encara cap al potencial.
    Humilitat i entusiasme. Som Legio ?
    Seguim construint país i món.
    A partir de realitats enriquides que ja podem gaudir en totes les seves facetes. I cap a futurs de somni.
    Ens els mereixem com a part de la biosfera i per l’urgència ecològica i eco-social.

    Abraçades i agraïment a la bona feina de l’equip de Comunicació i totes les companyes de Comissions, NALs i Eco-Xarxes. I com bé asenyaleu, també reitero a totes les socies i membres actives d’ara i sempre.
    Pel que fa a la Com. Comunicacio: És per a mi un descans gaudir de la bona feina que feu mentre jo vaig reconnectant desprès d’aquest trepidant sprint i fons de mitja dècada a entrega total.
    Aquests dies, just (entre el 31 i el 3), celebro els meus 5 anys de vida en el que per a mi ha estat un segon naixement. Descobrir el paradís en vida.
    Enric Duran: Retorn en Llibertat

  4. Pingback: XX Assemblea Bioregional Nord, Ripoll – Bioregio Nord Viva