Destacats / Sense fronteres

A Tolosa, una «cooperativa integral» prepara el postcapitalisme

Print Friendly, PDF & Email

[Un article d’Emmanuel Daniel, per a Reporterre. Traducció de X.B.]

El capitalisme no constitueix un horitzó infranquejable. És el que tracten de provar les cooperatives integrals tot posant les bases d’un nou sistema econòmic basat en l’autogestió, la cooperació, les relacions de proximitat i el decreixement. Aquest concepte nat a Catalunya s’estén a través d’Europa i sobretot a Tolosa de Llenguadoc.

Captura de pantalla 2015-02-03 a les 12.50.01

«Podem viure sense capitalisme.» Els socis de la Cooperativa Integral Catalana n’estan convençuts. I no s’acontenten només a exclamar-ho. Des de 2010, són gairebé deu mil a bastir «una nova economia basada sobre la cooperació i les relacions de proximitat». Aquesta cooperativa d’una nova mena es diu integral perquè «aplega els elements bàsics d’una economia i comprèn tots els sectors d’activitats necessàries per assegurar el dia a dia». Cooperatives d’habitatge i d’alimentació, centres de salut autogestionats, bancs, escoles, producció d’energia… L’enxarxament d’alternatives socialment útils i ecològicament sostenibles permet a la CIC posar les bases d’un nou sistema econòmic que defuig les regles del mercat al dictat de la rendibilitat.

Perquè els membres puguin accedir als béns i serveis necessaris per a llur subsistència, s’han posat en marxa mitjans d’intercanvi. L’euro ja no té el monopoli a Catalunya. Els usuaris del centre de salut poden, per exemple, pagar la seva consulta en ecocoop, la moneda social interna de la CIC, amb temps de feina o…, amb un ramell de tomàquets. Creada sota l’impuls de l’activista Enric Duran, anomenat el Robin dels bancs per haver estafat 500.000 € a les institucions financeres, aquest projecte constitueix «una proposta constructiva de desobediència i d’autogestió generalitzada per reconstruir la societat des de la base».

Federar les alternatives

A l’altra banda del Pirineu, a Tolosa de Llenguadoc, quest experiment a mig camí entre l’anarquisme i el socialisme utòpic, ha seduït una població animada per un desig radical de canvi. A les darreries de 2012, fruit del pas d’Enric Duran i d’altres membres de la CIC, eren quasi un centenar els qui es van agrupar per la crear la Coopérative Intégrale Toulousaine (CIT). Okupes, estudiants, infermeres dissenyadors, pagesos, tecnòlegs, banquers… Aquest col·lectiu heteròclit espera poder «federar i unir les alternatives existents i fer-ne néixer de noves», com explica Karim, un dels pilars de la iniciativa. «Ja ho tenim tot a Tolosa: un garatge associatiu, associacions de mares i pares, ecoconstructors, un proveïdor alternatiu d’accés a Internet, gent que treballa amb les energies lliures…, per bé que res no està connectat», constata. I per a Mathieu, electricista present des de la primera reunió, el millor mitjà per federar aquestes iniciatives és desenvolupar monedes socials i l’intercanvi no mercantil per «sortir progressivament de l’euro i del capitalisme».

Per aconseguir-ho, els membres de la Cooperativa Integral Tolosana es troben cada mes a l’entorn d’un àgora on diferents grups de treball donen compte de l’estat de llurs recerques.

Captura de pantalla 2015-02-03 a les 12.49.22

Aquest dissabte són una vintena els qui s’han citat en una església reconvertida en centre social. Els uns parlen sobre els «projectes productius», com la posta en marxa d’un centre autogestionat de salut o d’un «grup de consum» que tracta de suprimir els intermediaris entre productors i consumidors. Els altres reflexionen sobre la millor manera d’adaptar «el concepte de Cooperativa Integral Catalana al context jurídic i cultural francès», segons les paraules de Carlos, que consagra el seu doctorat en sociologia a l’estudi del projecte.

Autogestió, consens i subsidiaritat

Els debats van a bon ritme, però ningú no vota ni pren acta de la jornada. Efectivament, aquesta assemblea oberta a tothom no té vocació de prendre decisions. «La presa de decisions es concep com necessàriament concomitant de l’acció. «El grup de treball més petit prendrà les decisions que es relacionanen amb la seva activitat segons el principi de subsidiareïtat«, detalla Carlos. Així, cada grup d’acció (salut, habitatge, consum, jurídic…) s’autogestiona i pren les seves decisions amb consens. I perquè aquesta suma de forces autònomes trobi la seva coherència, els grups encomanen a un o diversos de llurs membres perquè reti compte de les seves tasques després de les reunions de coordinació entre grups o durant l’Àgora.

Aquesta assemblea, concebuda com un temps de deliberació i d’intercanvi té la vocació de permetre als diferents membres de la Cooperativa Integral Tolosona tenir una visió de conjunt sobre les accions en curs. Ofereix, igualment, la possibilitat als grups de treball reclutar nous membres. així, durant la jornada, l’equip que posa a l’abast el centre autogestionat de salut agafa volada. Tres practicant de salut, amb activitat o en formació, s’han ajuntat al projecte mentre d’altres passen a engrossir les files dels grups d’habitatge i consum.

Repensar els nostre mitjans d’intercanvi

Després de gairebé un any de feina, els membres de la Cooperativa Integral Tolosona han elaborat els estatuts de l’associació, llançat un sistema d’intercanvi local (SEL, per système d’échange local) per compartir béns, serveis i competències sense utilitzar diner i començar a implicar-hi els productors locals. Són quasi una centena a fer intercanvis. «Espero que les eines estiguin a disposició per implicar-me», explica Théo, informàtic. En efecte, fins que els mitjans d’intercanvi no permetin als productors subvenir les seves necessitats sense passar pel sistema mercantil no seran funcionals, el projecte no podrà gestionar-se si no sobre el voluntariat per avançar. «Tots ens pregunten quan podran fer intercanvis entre ells», s’alegra Karim.

Però els caldrà tenir paciència pel cap baix durant sis mesos. El temps perquè el «grup d’intercanvi» trobi una fórmula que permeti al més gran nombre de treure’n profit. «Volem posar en marxa un sistema que pugui respondre de seguida a les necessitats dels membres, dels que tenen temps però no diners, però també dels qui tenen diners però no pas temps», detalla Karim. Hom estudia diversos models, com el de les monedes complementàries, les SEL, les borses de treball o les criptomonedes descentralitzades, com els bitcoins.

Captura de pantalla 2015-02-03 a les 12.49.36

Una altra economia és possible

Tanmateix, els mitjans d’intercanvi que triïn poc importen si els membres de la CIT volen assemblar-se, com a productors i consumidors, als seus veïns catalans, perquè els caldran realitzacions concretes. Compten, doncs, d’entrada amb experimentar el sistema a petita escala per testar-ne la viabilitat. «Si això funciona, no serem només 50 o 100. En vistes a la situació econòmica i social actual, la gent ja demana una altra manera de funcionar», argumenta Karim.

L’amplitud presa per l’experiència catalana els fa pensar que una altra economia, viable i sostenible, és possible. I no són els únics a creure-ho. Altres territoris, s’han llançat igualment a l’aventura a l’Estat espanyol o a Nantes, Marsella, l’Arieja i a Bèlgica.

I encara que el camí pres hagi de ser llarg i sinuós, els tolosans estan convençuts que no van desencaminats. «Els membres de la cooperativa integral estan a punt de generar el canvi. No esperem que siguin les polítiques les que ho facin per nosaltres», exposa Carlos. «Ara actuem, des de la base, per crear alternatives al sistema.».

Nota:

Les cites dels dos primers paràgrafs s’han extret d’un tríptic fet amb ocasió de la vinguda d’Enric Duran a França.

Share Button
Comparteix això:Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Reddit0Digg thisEmail this to someone
Tags: ,

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE