Cinc anys després del primer seminari de monedes lliures de Catalunya

[Una visió des de la Cooperativa Integral Catalana]

Del 27 al 29 de desembre de 2009 va tenir lloc a l’Alt Montseny el Primer seminari de monedes lliures.¹ una trobada que va significar l’inici de la coordinació de monedes socials a nivell català, on es van establir les bases per a la posterior extensió de les xarxes de moneda social arreu de Catalunya i en d’altres territoris.

Anteriorment, des del gener de 2009 ja funcionava l’ecoxarxa del Montseny² i la xarxaEco de Tarragona,³ que ho va fer a partir de juliol de 2009. En aquest temps s’han generat moltes experiències d’autoorganització, així com iniciatives que fomenten l’ús de la moneda social, a través de les xarxes d’intercanvi i de les ecoxarxes que es coordinen de manera descentralitzada arreu del territori. La Cooperativa Integral Catalana també va adoptar aquest model a partir de maig de 2010 i, posteriorment, s’hi han afegit un bon grapat de noves ecoxarxes.

Aquesta crònica pretén servir com a valoració i avaluació d’aquesta economia emergent —basada en l’intercanvi, la cooperació i el comunal— que avança en la seva lenta expansió i consolidació.

L’eco⁴ i les ecoxarxes⁵

L’eco va ser la manera d’anomenar una moneda o unitat monetària, un mitjà per facilitar els intercanvis multirecíprocs i descentralitzats, a partir d’uns acords comuns sobre les seves propietats i el seu funcionament com a sistema monetari mixt:

• Crèdit mutu per a la creació de moneda sense interessos, funcionament amb saldos negatius i manteniment del balanç global de la xarxa en 0.
• Canvi de moneda per permetre el canvi de diner fiduciari (euros) per moneda social, tant a través de les oficines de canvi com de les fires, sobre una equivalència inicial d’1 a 1 entre ambdues monedes (per facilitar, és clar, el canvi).
• Sistema virtual per a la gestió de saldos i transaccions, que permet la connexió i la l’operacionalitat entre diferents xarxes, a més de ser complementari amb l’opció de desenvolupar la moneda en paper.
• Les fires com a espais periòdics de trobada i intercanvi veïnal.
• Les centrals de compres⁶ com a espais permanents d’intercanvi i abastiment (botiga cooperativa).

L’ecoxarxa és l’entorn o l’ecosistema on es mou l’eco, la moneda social, una xarxa d’intercanvi de productes, serveis i coneixements, que promou l’autogestió i la cooperació. L’ecoxarxa es compon de la seva assemblea sobirana juntament amb totes les persones i projectes col·lectius que formen part de la xarxa. És a través d’aquesta interacció de persones i projectes, de posar en comú necessitats i capacitats, on es manifesta com a xarxa d’abastiment comunitari.

El CES:⁷ sistema virtual d’intercanvi comunitari amb moneda social

El CES ha predominat com a sistema de gestió o registre comptable dels intercanvis, que permet fer transaccions i seguiment dels fluxos monetaris de manera transparent.

Aquest sistema va ser desenvolupat des de Sud-àfrica, impulsat per Tim Jenkins, i actualment integra 728 xarxes d’intercanvi arreu del món, un terç de les quals a la península Ibèrica.

Aquest programari ofereix un gran nivell de funcionalitats, a més de ser plenament compatible amb el sistema mixt de moneda social escollit.

Les monedes socials a la CIC

La forma que va prendre l’eco a la Cooperativa Integral Catalana va ser l’ecoCoop, seguint els mateixos criteris generals de la resta d’ecoxarxes. Es crea bàsicament de forma descentralitzada pels propis participants, quan aquests realitzen intercanvis mentre canvien de mans.

Posteriorment, es va veure necessari crear l’ecobàsic, un registre independent per facilitar la redistribució de recursos en el si de la CIC, amb l’objectiu prioritari de garantir l’accés a cobrir necessitats bàsiques de les persones implicades amb el comú. Aquesta moneda està recolzada amb un pressupost en euros, que assegura la provisió de béns per a l’abastiment de les persones compromeses amb el comú, no és acumulable i només serveix per accedir a necessitats bàsiques.

L’ecobàsic va ser realment útil durant tot un període en el qual el nivell d’acceptació de la moneda social era limitat, quan l’ecoCoop no podia garantir una redistribució adequada i l’abastiment en moneda social. En tot cas, en el futur s’haurà de valorar la seva utilitat com a eina de redistribució de recursos comunitària i equitativa.⁸

Avaluació de les dificultats, els obstacles i les mancances

De l’experiència ve l’aprenentatge, i és per això que cal fer un recull de qüestions rellevants que han de servir per avaluar aquesta experiència i continuar endavant:⁹

1. Creació, emissió i redistribució de moneda sense recolzament real de béns i serveis, com a reciprocitat (en forma d’assignació bàsica) per la dedicació aportada al comú.Va produir una sortida important de moneda social cap altres ecoxarxes amb projectes productius compromesos, que eren les que podien tenir capacitat real d’abastiment.
2. Alguns productors van apostar inicialment per la moneda social, quan encara no hi havia una xarxa suficientment consolidada des d’on abastir-se i cobrir altres de les seves necessitats.Això va fer que acumulessin saldos positius de moneda social, sense possibilitat de donar-los sortida.
3. Algunes centrals de compres van acceptar més moneda social de la que realment acceptaven els productors, sense que estigués recolzada en béns i serveis tangibles ni en un pressupost amb euros.Va generar una major sortida d’euros i un desbalanç comptable.
4. Inexperiència comptable i en la gestió de recursos.Hi va haver dificultats per fer balanços econòmics i comptables: fulls de càlcul a mà, inexperiència, etc.

Tot això va desencadenar un bloqueig en l’ús de la moneda social, tant per manca de confiança, com per la incapacitat material de donar-li sortida, tot generant l’acceptació de només petits percentatges.

Acords per a promoure i estendre la confiança

Durant l’any 2013 es va avançar notablement gràcies a l’elaboració del primer pressupost anual, un procés de planificació col·laborativa a través del qual es van establir col·lectivament les prioritats comunes per a tot l’any.

Posteriorment, el febrer de 2014, es va fer un pas important per estendre la confiança en la moneda social, quan l’assemblea permanent de la CIC va aprovar acceptar qualsevol pagament dels serveis comuns al 100% en moneda social.¹⁰

Hi ha tres aspectes que cal tenir en compte:

1. L’experiència de 2013 va permetre consolidar eines autogestionàries per facilitar l’autoocupació¹¹ a un nombre creixent de projectes econòmics autònoms, que s’integraven a la xarxa de la Cooperativa.

2. Com a conseqüència d’això, es va poder establir un finançament estable amb euros a través de les contribucions dels projectes autònoms que permetien nodrir el pressupost comú. D’aquesta manera, es va poder recolzar la moneda social en un pressupost amb euros i, per tant, també, amb béns i serveis.¹²

3. Amb la decisió d’acceptar el 100% de moneda social, el teixit productiu autònom va començar a rebre aquesta dosi de confiança, ampliar la riquesa de la xarxa i les possibilitats d’abastiment estable en moneda social. Així, es facilita el retorn i el moviment estable de la moneda social anteriorment desplaçada cap a altres xarxes.

Podem treure la conclusió que el compromís d’assumir des del comú i el risc en la promoció de la moneda social generen confiança i progressivament impregnen tot el teixit autònom de la xarxa. És una experiència que també s’està duent a terme des d’algunes ecoxarxes i nuclis d’autogestió local.

Abastiment amb moneda social

L’aplicació, des d’inicis de 2013, del principi de reciprocitat¹³ com a compromís amb els productors, va garantir que poguessin accedir a productes d’abastiment de manera proporcional a la moneda social que havien acceptat.

L’extensió de la confiança en la moneda social i la incorporació progressiva d’un teixit productiu cada cop més divers, ha permès que més persones, unitats familiars i projectes col·lectius s’abasteixin quotidianament amb una part important en moneda social, a través dels rebostos¹⁴ locals, amb què són menys dependents de l’abastiment en euros i, doncs, de les estructures dominants que fomenten la competició econòmica: el mercat, el treball assalariat i l’Estat.

D’aquesta manera, s’amplien les possibilitats d’abastiment i de cobrir necessitats com són l’alimentació, la higiene, la salut, serveis diversos i també maquinària. La xarxa d’abastiment autogestionada que promou la CIC, integrada a la Central d’Abastiment Catalana (CAC) i als rebostos, juntament amb la coordinació i l’ajuda mútua permet créixer de manera descentralitzada. Actualment, s’abasteix a 25 rebosts, 6 grups de consum, 14 comissions de la CIC. Hi ha 15 productors que també s’abasteixen directament a través de la CAC, d’un total de 62 que abasteixen els 154 productes de la llista actual.

Encara hi ha dificultats per arribar a percentatges alts d’acceptació de moneda social per part dels productors (principalment de matèries primeres) i es per això que es clau prioritzar els productors més compromesos com a proveïdors amb moneda social. Igualment, s’està reforçant la relació amb els productors actuals, ampliant la recerca de productors d’aliments bàsics no peribles,¹⁵ que acceptin pel cap baix el 50% de moneda social.

Amb aquest creixent potencial, hem de continuar promovent i reforçant el compromís amb l’intercanvi i la moneda social de totes les persones, projectes i xarxes autogestionàries. Cal fer passes endavant i apostar pel principi de reciprocitat i per l’acceptació del 100% en moneda social en béns i serveis per poder cobrir les nostres necessitats i reduir la dependència del diner i de l’economia capitalista.

Trobades d’ecoxarxes i coordinació sense fronteres

L’extensió de la CAC ha facilitat la creació i la consolidació de la xarxa de rebostos, així com la planificació de l’abastiment a través de les comandes col·lectives i les rutes logístiques descentralitzades, que permeten connectar i coordinar de manera estable les comunicacions entre bioregions disperses en el territori.

De la mateixa manera, és important fer visible l’experiència desenvolupada per diverses ecoxarxes a Catalunya, com són les ecoxarxes d’Anoia,¹⁶ Bages,¹⁷ Tarragona,¹⁸ Ebre¹⁹, Garrotxa,²⁰ Girona,²¹ Empordಲ i moltes altres que són actives.²³

Les trobades periòdiques d’ecoxarxes són un espai de coordinació que permet intercanviar experiències i alimentar l’aprenentatge i compartir bones pràctiques i els obstacles superats. Són una realitat, també, les trobades bioregionals d’ecoxarxes (entre les que són geogràficament properes), que permeten un nivell de coordinació i d’enxarxament progressiu.

Cal esmentar, igualment, altres iniciatives com ara la Xarxa sense fronteres de cooperatives integrals,²⁴ que també promou de manera activa el desenvolupament de les monedes socials i de les ecoxarxes bioregionals en els respectius territoris.

A nivell europeu, existeix la Trobada estatal de monedes socials, que enguany ha celebrat a València la seva tercera edició²⁵ i altres iniciatives semblants a França o a Portugal. Per altra banda, s’han realitzat recentment dues trobades internacionals, a Lió i a la Haia, i ja se n’ha previst una tercera el 2015 a Brasil.

Noves eines: Integralces

Entre finals de 2011 i inicis de 2012 va començar formalment el desenvolupament de l’Integralces,²⁶ una eina informàtica que havia de millorar les qualitats del vell però funcional CES.

Resumim les característiques principals de l’Integralces:

• És programari lliure, es a dir, el seu desenvolupament és obert i col·laboratiu.²⁷
• L’autogestió dels servidors és a Catalunya, fet que permet un important grau de proximitat i agilitat per resoldre qüestions de manteniment.
• És més intuïtiu i fàcil d’utilitzar.

En els darrers mesos ja són unes quantes les ecoxarxes que han passat a utilitzar l’Integralces a més de la Cooperativa Integral Catalana, que hi va migrar el 19 de desembre de 2014;²⁸ la resta d’ecoxarxes i d’altres xarxes afins, s’ha previst que hi migrin durant l’any 2015 (incloent-hi, també, les xarxes de nova creació que no han fet servir l’antic CES) .

L’Integralces fa compatibles les transaccions amb el CES i en el futur es podrà connectar amb altres sistemes informàtics, com altres gestors de moneda social, el gestor comandes de la CAC,²⁹ Coopfunding,³⁰ el mercat cooperatiu, telèfons mòbils, etc.

Altres exemples d’iniciatives que fomenten l’intercanvi i les monedes socials

• intercanvis.net:³¹ creat inicialment per a la Xarxa d’Intercanvis de Gràcia (Xaingra), i la Xarxa d’Intercanvis de Coneixements de Gràcia (XIC-Gràcia) pels volts de 2007. Poc temps després va esdevenir el lloc on recollir informació de totes les xarxes d’intercanvi de béns, serveis i coneixements dels Països Catalans.
• Turuta:³² Moneda social promoguda per l’associació ECOL3VNG (ecosistema econòmic ecològic local de Vilanova i la Geltrú).
• Cic-Intercanvis:³³ llista de correu per compartir principalment demandes i també fer oferiments, tot prioritzant-hi la moneda social, l’intercanvi directe o el regal.
• Mercat Ecosol:³⁴ moneda social promoguda per la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
• Bancs del temps:³⁵ en els últims anys s’han creat desenes de bancs del temps, generalment promoguts o recolzats per institucions estatals com els ajuntaments.
• Institut de la Moneda Social:³⁶ grup d’estudi conformat de diversos col·lectius i economistes, que l’estudien de prop a més de participar activament en la seva difusió i extensió.

Transició cap a una societat del bé comú

És important fer una revisió periòdica de les decisions i experiències que ens acompanyen en aquest camí de transició, així com recollir i avaluar les crítiques i objeccions per enfortir els processos autogestionaris en construcció (i, específicament, pel que fa a la moneda social).

Es per això que recollim aquí diverses referències a critiques realitzades per companys d’altres col·lectius, que cal mostrar, per bé que són parcials i insuficients:

• L’autogestió de la misèria i misèries de l’autogestió³⁷ i el posterior diàleg amb Repoblament Rural.³⁸
• La moneda social, ¿una herramienta transformadora?³⁹

Les monedes socials han de ser un vehicle de transició en la reconstrucció de les nostres economies, amb un arrelament local i bioregional. Però l’economia no és l’intercanvi i el mercat, la moneda social és solament una part d’aquesta transició econòmica. La moneda existirà mentre sigui útil als objectius de les comunitats autoorganitzades i satisfaci les seves necessitats.

Cal, doncs, avançar en la revolució integral,⁴⁰ cap a l’autogestió integral entre iguals, mitjançant assemblees locals enxarxades, que de manera sobirana han de vetllar per les pròpies necessitats i les de les persones que formen part de la comunitat. És en la proximitat de les assemblees on s’han de posar de manifest necessitats, habilitats, coneixements i els recursos materials amb els quals es compta, i així poder decidir, organitzar i dur a terme les accions necessàries per satisfer-les.

D’aquesta manera, s’obre la via per trencar l’hegemonia del mercat i de l’intercanvi de mercaderies en l’abastiment quotidià. Aquesta és una de les línies de treball a desenvolupar de cara al 2015 per part de la CIC com a estratègia de planificació comunitària o democràcia econòmica.⁴¹

Salut i enxarxament!

Comissió de coordinació de la Cooperativa Integral Catalana

Annex

Document adjunt:

Estadístiques i evolució en l’ús de la moneda social a la CIC 2010-2014 (ful de càlcul).

---

 Notes