El 27 de novembre del 2013 una inspectora de telecomunicacions acompanyada per una dotació dels Mossos d’Esquadra es presentava al centre emissor des d’on emet LaTele per -de forma irregular-, obligar a tancar els equips des dels quals emetíem i cessar així les emissions dels nostres programes.

Això vol dir que la Generalitat ha deixat sense espai a la televisió: al primer programa de música punk de la història de la televisió, el primer programa de cuina només vegana emès per la TDT, a programes fets per associacions com el de M de Màgia o tota mena programes i videos informatius realitzats per més d’una cinquantena de persones i col·lectius que bàsicament el que fan és pintar de PLURALITAT, COMPROMÍS i OPTIMISME la TDT.

Un tancament així és la segona vegada que ens passa aquest any. La Generalitat s’acull a l’article 60.1 de la Llei 7/2010, de 31 de març General de la Comunicació Audiovisual per enfonsar els ànims i esforços de PERSONES QUE S’INTERESSEN PER CONSTRUIR DES DE LA BASE UN ALTRE MODEL DE TELEVISIÓ.

Ensurts d’aquesta mena ja n’hem tingut vàries vegades dins la història de LaTele (Assemblea per a la Comunicació Social). Així que aquesta vegada hem decidit aprofitar l’avinentesa per fer un repàs a la nostra lluita legal. Perquè entendre-la encara dóna més profunditat i sentit al nostre projecte.

Des del seu naixement l’Assemblea per a la Comunicació Social ha presentat esmenes a la llei i ha okupat reunions polítiques i conferències de diferents tipus per tal d’explicar, exigir i exercir el DRET a la llibertat d’expressió i el dret de la gent a comunicar amb els seus propis mitjans.Recordem que el dret a la llibertat d’expressió és un dret humà recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. I també reconegut per a la Constitució Espanyola (art. 20).

En la pre-història dels mitjans lliures…

No hi havia lleis ni regulacions específiques, però sí persecució! Tot i que també van haver algunes èpoques d’“oasi”. Llavors, si volies emetre posaves una antena buscaves un espai buit -intentant no “xafar” a ningú- feies ràdio o TV.

En la era de LaTele…

Eren cap allà els 2000 quan, des de l’Assemblea per a la Comunicació Social (ACS), volíem fer una altra televisió! A més, la FM per fer ràdio ja estava molt plena, així que vam buscar un espai a l’UHF. Vam emetre durant 5 anys al canal 52 UHF de Barcelona.

Era “l’època” que les TV no eren de plasma i no es veien mai pixelades! A nosaltres se’ns veia millor amb antenes de banyes! D’aquí la nostra campanya: Posa-li banyes! També hi ha qui diu que a Barcelona ens havia aconseguit veure fent una antena DIY a casa amb una patata i una forquilla!

Doncs bé, en aquella època des de la Generalitat van decidir que havien de posar ordre als “caos radioelèctric”. I ho volien fer abans que Madrid, per penjar-se la medalla!

Llavors va venir LA PRIMERA CARTA QUE ENS OBLIGAVA A CESSAR LES EMISSIONS!!!! Va ser al juliol del 2005. Per vacances! I així va començar un EL CULEBROT de cartes i multes que podeu llegir aquí http://latele.cat/4-sancions-contra-mitjans-lliures

Fins que ja va sortir la llei de l’Audiovisual

Tot i així, era una època gloriosa per als mitjans lliures i comunitaris: la UNESCO i el Parlament Europeu (sí, sí!) es posicionaven a favor nostre (dels mitjans comunitaris!) i llavors els homes-blancs de la Generalitat arrufaven les celles i no sabien si felicitar-nos o no per la nostra contribució al PLURALISME, A LA DIVERSITAT, I LA DEMOCRÀCIA!

El 2005 va aprovar-se la Llei de la Comunicació Audiovisual de la Catalunya (la versió primera de la llei que ara ens ha tancat). Catalunya va ser llavors la primera autonomia en reconèixer l’existència dels mitjans sense ànim de lucre en tant que tercer sector al costat dels públics-governamentals i els privats-comercials. (Això va ser gràcies a les nostres esmenes!!! Vegeu-les aquí: http://www.latele.cat/sites/default/files/esmenes_al_projecte_de_llei_octubre.pdf )

La vida més enllà de la llei

Amb la llei publicada al DOGC…, resulta que ja teníem dret d’existir… El que no estava tant clar era com. La nostra vida i emissió seguia: com sempre. I semblava que ara ens podíem dedicar a fer LaTele que era els que ens havia fet a la majoria ajuntar-nos a l’ACS, i no redactar esmenes. I poc a poc la situació es va calmar…, fins al 14 de de juny d’aquest any.

La qüestió és que, 30 anys després de les primeres experiències de ràdio i TV lliures, l’Administració ha deixat a tots els mitjans sense regulació. És a dir, la llei no es pot aplicar sense la regulació de les condicions per emetre. De fet, existeix un projecte concret de regulacions (es va estancar amb el canvi de govern), però és tant dolent que és millor que no s’aprovi! Per poder emetre per la via legal s’havien de complir unes condicions que desvirtuaven la naturalesa de ser lliure i comunitari (pressupostos gegants, caps o directors, editors, programacions concretes i amb una periodicitat molt seguida…) una forma molt “curiosa” de posar ordre!

Eliminant-nos!

LaTele és viva!!

Cada vegada que ens enfrontem a tancaments o aquesta mena de ridiculeses legalistes ens adonem que LaTele és VITAL. És vital per construir formes més intel·ligent d’organitzar-nos i crear mitjans on tinguem cabuda les persones i els grups socials.

I, si veieu l’apartat de Lluita legal al nostre web, inclús comprovareu que LaTele també és vital per explicar com funciona la Generalitat per fer decrets i lleis que afecten la comunicació social. AIXÒ SÍ QUE ÉS “MEDIA LITERACY”, I NO SEGONS QUINES ACCIONS FINANÇADES QUE ARA ESTAN DE MODA.

LaTele som l’Únic mitjà que a la TDT emetia SENSE ÀNIM DE LUCRE I OBERT A TOTA PARTICIPACIÓ. Centenars de persones han passat per a LaTele, s’han format, han après, han compartit i debatut i organitzat una televisió innovadora i que se sosté gràcies a l’interès de les persones: una veritable eina de comunicació.

LaTele és molt més que una televisió com les altres. I segur que en breu tornarem a estar emetent. Són molts ensurts els que hem tingut ja… I sempre ens en sortim!

Vols saber per què, mira LaTele.cat.