Actualitat / Col·lectivització / Destacats / Sense fronteres

Sol·licitud de suport mutu dels anarquistes grancanaris

Aquest article també està disponible en: Castellà Italià Anglès German

Print Friendly, PDF & Email

La Federación Anarquista de Gran Canaria —nascuda arran de la influència ideològica dels diferents participants que van col·laborar amb el moviment social que va esdevenir el passat mes de maig del 2011— ha fet públic un manifest en què demana suport mutu i solidaritat davant la repressió policíaca i judicial que pateixen constantment aquests darrers quatre anys. De fet, són molt freqüents les contínues pressions exercides per la Guàrdia Civil de Guía en forma de seguiments, diligències policials, intimidacions i identificacions.

esperanza

Edifici ocupat per la comunitat La Esperanza.

 

 

La comunitat La Esperanza

Un exemple del treball tenaç, constant i pràctic que desenvolupa la FAGC és la comunidad la Esperanza, l’alternativa habitacional més gran de l’Estat, construïda sobre la pràctica de l’ocupació i l’autogestió, l’expropiació i socialització amb consciència política i reivindicativa de més magnitud que s’ha fet en anys.

Funciona com un model de microsocietat llibertària sense necessitat que cap dels seus membres ho sigui. És assembleària, horitzontal (manca de líders) i autogestionada (no rep cap ajuda institucional i fins fa poc tampoc de l’exterior). Tot es decideix en assemblea, i és aquesta la que designa les diferents comissions (com la de Manteniment o Reallotjament) perquè realitzin o organitzin les tasques pràctiques. Un model estructurat, però senzill i funcional.

A més de les dificultats internes i humanes que comporta qualsevol organització i lluita social, cal afegir la ja tradicional repressió que en una illa ha de ser especialment dura, més en contextos rurals, com aquí, com li va passar a l’activista Ruymán Rodríguez el passat 29 d’abril, que va ser detingut de forma arbitrària per la Guàrdia Civil, amenaçat, insultat i a continuació colpejat i torturat (va ser escanyat, per exemple, en diverses ocasions). Se’l va convidar a anar-se’n del municipi en repetides ocasions. Se li van confiscar alguns béns tan pelegrins com un bo de guagua i se li va imputar un delicte posterior a la detenció: atemptat a l’autoritat i lesions (suposadament als agents que el van «interrogar»). Actualment està embolicat en un costós procediment penal en què se li sol·liciten penes de presó. Tot és un intent de causar el màxim dany possible a una de les persones més actives de de la comunitat.

Suport i solidaritat

En el manifest en què demanen suport i solidaritat, més concretament sol·liciten:

  • que el agradaria anar teixint aquest xarxa de suport amb companyes i companys disposats a donar cobertura davant un possible recrudescència de la repressió perquè, pel cap baix, facin arribar la informació als mitjans contra-informatius. Gent disposada a aixecar la veu per les persones represaliades obligades al silenci;
  • que qualsevol companya o company versat en temes legals, advocats i procuradors s’ofereixin a assessorar i, en cas de ser necessari, a col·laborar a uns preus assumibles, lluny de la sagnia a la qual actualment estan sotmesos;
  • mentre això s’articula, necessitem col·laboració econòmica per fer front a l’allau de despeses judicials que se’ls presenten i que han ocasionat que actualment els principals afectats tinguin els seus comptes bancaris embargats.

Per a això s’ha obert un nou compte (sanejat i segura) perquè qui ho desitgi pugui fer-los arribar la seva solidaritat (per qualsevol dubte sobre el compte poseu-vos en contacte amb anarquistasgc@gmail.com):
ES45 0239 2026 6130 4004 8866.

Més informació:

Podeu llegir el reportatge de Guille Larios publicat a La Directa: «Quan L’Esperança és lúltima opció».

Share Button
Tags: , , ,

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE