ASEL LUZARRAGA

Reproduïm l’article publicat per el company Asel Luzarraga al seu Bloc.Volem recordar-vos que hi ha una campanya per denunciar el muntatge del govern Xilè contra l’Asel anomenat Asel Terrorista? que es farà mes present desprès del Confinament i de la paranoia global en la que estem sotmeses…

¿Asel terrorista? ¡Por favor!

Va haver-hi un temps en el qual discutir sobre el sexe dels àngels era imatge de parlar sobre qüestions inútils. Avui em toca escriure sobre el sexe dels governs, vegem si tenen algun semblant governs i àngels.

La qüestió és que, aquests dies en què Whatsapp se’ns ha convertit en un virus temible, ha arribat un mateix àudio a dues llistes que comparteixo amb amistats. En ell, un home (periodista? no ho recordo o potser l’àudio no l’aclareix) dóna compte de la seva tesi; diu això, si fa no fa: les dones governen millor i els seus governs han estat més eficaços contra el *coronavirus (el primer ho conclou del segon). Per a mostrar això, presa set països d’exemple: Islàndia, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Noruega, Taiwan i Nova Zelanda. Escoltant l’àudio amb interès, m’ha semblat un interessant exemple de manipulació de dades, perquè la qüestió és com s’organitzen i es vesteixen aquestes dades. Així que, després de debatre una mica sobre el tema en aquests grups, he decidit escriure aquest article.

Abans de començar, vull aclarir dos punts a tenir en compte de principi a fi, perquè s’entenguin bé les meves paraules.

D’una banda, no vull negar la gravetat del COVID19. Estic segur que el virus existeix, no crec en conspiracions, la gent està morint, s’ha estès a tothom, i estic segur que és millor fer alguna cosa per a protegir als grups de risc que no fer res.

D’altra banda, prendré en consideració les dades i el que és possible en la societat que tenim. És a dir, vivim en societats en les quals unes minories decideixen el que la majoria ha de fer, i les teves condicions i esperança de vida seran aquestes o aquelles, segons en quin racó del món i en quina classe hagis nascut, i en quina mesura depenguis d’un salari. En una economia, per tant, dependent del moviment dels diners, que converteix a la majoria dels seus habitants en *afortunades si els qui tenen el capital els fan el “favor” de lliurar-los un sou (sigui en empreses privades o estatals). Deixo a un costat què podria succeir en altres models socials, i em cenyiré al que succeeix i pot succeir en aquest que ens han imposat.

Entrant en el tema, sorgeixen diverses branques, lligades a dos troncs principals: si la tesi de l’home de l’àudio fos certa, quines conseqüències portaria, sobretot des d’un punt de vista feminista?; és cert el que diu l’àudio? En discutir sobre la segona pregunta, apareixen altres dubtes: d’una banda, la fiabilitat de les dades que ens donen, i per un altre, l’eficàcia de les polítiques governamentals.

Intentaré desenvolupar tots els punts. Per a parlar d’això, com no sóc metge, he pres en consideració l’escoltat i llegit a *diverses *virólogues, *epidemiólogues, *biomédiques i *otres especialistes. Un de dobles eles és Pablo *Goldschmidt, un dels més fiables dels que he escoltat, per al meu gust, que va treballar com a metge a Àfrica molt temps i també per al Ministeri de Salut gal. Afortunadament, aquesta pandèmia ho ha enxampat jubilat i això li ha donat l’oportunitat d’expressar-se amb total llibertat.

Comencem.

Sembla que el sexe condiciona el govern…

Com deia, començaré acceptant la tesi principal: les dones governen millor.

Aquesta idea comporta un primer problema. En escoltar al de l’àudio, hauríem de pensar que aquestes que considerem “democràcies” no són molt democràtiques, si les decisions depenen del tarannà d’una sola persona. Podria pensar-se que són monarquies triades: el poble tria a una sola persona, i segons aquesta persona sigui home o dona, així seran les decisions que tota la ciutadania haurà de complir. No negaré la veritat que això tanca: en el món no existeix un sol govern democràtic. Però això deixaria en molt mal lloc la influència de les aristocràcies que envolten a esses monarques, perquè sembla que decideixen i imposen el seu estil de governança en solitari. Així que millor allunyar aquestes idees perilloses.

En qualsevol cas, deixant a un costat aquest dubte polític, si això fos així, és a dir, si el que les dones tenen millors facultats per a governar fos una veritat empírica i demostrable, immediatament hauríem de fer una pregunta, incòmoda per a molta gent, segurament: és la raó de la millor capacitat de governança de les dones biològica o cultural? Perquè és necessària una raó perquè sigui així! En el mateix àudio se’ns enumera una sèrie de belles característiques d’aquestes dones governants. Analitzem totes dues opcions.

Si la raó perquè les dones governin millor fos biològica, es va fotre això d’atribuir a la cultura totes les nostres construccions socials. Potser, i pel mer fet de ser dona, també tindrien major capacitat per als treballs de cura, per exemple, i els homes, tal vegada, major capacitat per als treballs que se’ls han convertit en habituals: la construcció, la mecànica, l’enginyeria… Per tant, hauríem de continuar repartint els oficis i les activitats sobre la base del sexe! O, com a molt, hauríem de revisar el repartiment que s’ha fet fins ara, perquè potser l’experiència ens diu que són en altres qüestions les dones més hàbils que els homes i els homes que les dones. I, clar, pot ser que fos biològica la tendència a la violència que se’ns atribueix als homes. Semblés que, per aquesta senda, se’ns tornaria impossible la igualtat…

Per descomptat, una altra opció és que el motiu sigui cultural. Les dones tenen millor capacitat per a governar, perquè el nostre model social les ha educat per a tenir altres trets: per a l’empatia, les cures, escoltar més… Així que, si això fos així, i l’objectiu fora que qualsevol governant seguís l’estil d’aquestes dones, i no que totes les governants del món siguin dones, no hauríem de transformar radicalment el nostre model cultural? Però…, hem passat un segle sencer convencent a les dones perquè assumeixin les característiques que abans s’atribuïen als homes! És el model d’aquest home culturalment patriarcal el que hem preferit i impulsat! Aquest era el somni de Simone de Beauvoir: educar a les dones com als homes, i no a l’inrevés! Haurem de retrocedir tot el camí recorregut? Haurem d’estendre també als homes les característiques, activitats, prioritats, models… que s’han prioritzat per a les dones? Sembla ser que això ens diu qui ha gravat aquest àudio, si darrere d’ell no s’amaguen raons biològiques i, per tant, inalterables. Si desitgem la igualtat, i si el model adequat és l’inculcat a les dones, haurem d’adoptar aquest model per als homes, no?

Condiciona el sexe al govern?

Retrocedim i, en lloc de donar per bona la tesi, analitzem-la més detalladament. En l’àudio és l’èxit que els països governats per dones han tingut enfront del *coronavirus l’argument principal que se’ns dóna per a defensar que elles governen millor. Serà cert?

Se’ns esmenten set països, com deia abans: Islàndia, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Noruega, Taiwan i Nova Zelanda. Existeixen grans diferències entre aquests països, sobretot quant a la seva situació geogràfica. No en va la geografia té molt a veure amb la mortalitat del virus, perquè és el clima una variable important, entre altres. També els models socials poden tenir alguna cosa a veure, en molts sentits. Així que, se m’ha ocorregut dividir aquests set països més els tres que falten en tres grups i comparar-los amb aquells que poden tenir paràmetres similars en algunes àrees, principalment quant a les condicions climàtiques. Prenent les dades oficials (27-4-2020), quedarien de la següent manera (morts per cada milió d’habitants):

1r grup:

Finlàndia: 34

Dinamarca: 73

Alemanya: 71

Islàndia: 29

Noruega: 37

Estònia: 38

Eslovàquia: 3

*vs

Rússia: 5

Polònia: 14

Ucraïna: 5

Lituània: 15

Romania: 34

Letònia: 6

Croàcia: 14

Bielorússia: 8

Àustria: 61

Txèquia: 21

el Canadà: 68

2n grup:

Taiwan: 0,3

*Bangladés: 0,9

*vs

Macau: 0

Hong Kong: 0,5

Laos: 0

Myanmar: 0,09

Vietnam: 0

Tailàndia: 0,7

el Japó: 3

Coreja S.: 5

la Xina: 3

Malàisia: 3

Cambodja: 0

l’Índia: 0,7

el Pakistan: 1

l’Afganistan: 1

Nepal: 0

Sri Lanka: 0,3

*3er grup:

Nova Zelanda: 4

*vs

Austràlia: 3

Papua: 0

Filipines: 5

Fiji: 0

Indonèsia: 3

l’Argentina: 4

Xile: 10

Sud-àfrica: 1

Madagascar: 0

Moçambic: 0

Namíbia: 0

Botswana: 0,4

Després entrarem en el tema de la fiabilitat de les dades. De moment, sent aquests les dades oficials de cada país, els donarem per bons i comparables, ja que l’home de l’àudio també es basa en aquestes dades oficials. Sembla, comparant per grups, que no hi ha tanta diferència, no? Us proposo un joc: sense mirar la llista de dalt, distingiu d’entre aquests països, sobre la base de la xifra de morts, quins estan governats per una dona i quins per un home:

Rússia: 5

Indonèsia: 3

Madagascar: 0

Nova Zelanda: 4

Dinamarca: 73

el Canadà: 68

Ucraïna: 5

Taiwan: 0,3

Hong Kong: 0,5

Polònia: 14

Alemanya: 71

Àustria: 61

Tailàndia: 0,7

Txèquia: 21

Islàndia: 29

Lituània: 15

…

Vagi, sembla que no és tan clar… I, per descomptat, oblidarem alguns governs del passat, com el de Margaret Thatcher o la dictadura de *Imelda Marcos, o que la president que més va utilitzar la llei antiterrorista contra el poble maputxe i altres tipus de dissidència va ser Michelle Bachelet. Sí, la cap del govern que em va empresonar. Tindria a veure amb la biologia, o amb l’educació que els van donar?

En alguns països les dades no són fiables…

Vists aquestes dades, un dubte que sorgeix és la de la seva fiabilitat. Pot ser que la nostra visió blanca i *euro centrista ens porti a pensar que cal mirar amb major desconfiança les dades dels països d’aquests continents “negre” i “groc”. Però no és precisament confiança, en el que a la qüestió del *coronavirus es refereix, la qual cosa més ens han regalat els governs més pròxims, europeus i blancs. Les mentides han estat constants, i també amb les xifres hem tingut diversos balls, i els tindrem. En general, ens han fet pensar que les dades s’han maquillat a la baixa a tot arreu, però les paraules d’aquest viròleg que abans esmentava han obert una esquerda en aquesta creença meva. Em perdonarà *algune si el que dic és una barbaritat però, si no m’equivoco, és suficient que un test de COVID19 doni positiu perquè se li atribueixi a ell la mort en les nostres estadístiques. Pot succeir que el *coronavirus sigui un cofactor, o fins i tot que la persona morta fora asimptomàtica en *coronavirus; les estadístiques que ens lliuren són cegues davant aquestes possibilitats. És a dir, pot succeir que jo mori d’un infart i que anteriorment no hagi tingut cap símptoma de *coronavirus: si realitzen el test al meu cos i dóna positiu en COVID19, la meva mort anirà a parar a la casella del *coronavirus, i no a la de la malaltia cardíaca.

Si les dades es donen així, no serveixen per a res a l’hora de comparar-los amb les morts causades altres anys per altres tipus de *coronavirus. De fet, estic segur que a les persones que van morir l’any passat entre març i abril ningú els va realitzar tests de COVID18, i que, per tant, en les estadístiques totes anirien a parar a la casella de la causa més probable de mort, i no a engrossir les estadístiques del COVID18. D’haver-se realitzat, quantes haurien estat l’any passat les morts causades per un *coronavirus segons les estadístiques? Quantes persones hauran tingut l’any passat contacto al març i abril amb un *coronavirus? Podem imaginar què hauríem pensat també llavors, si totes les persones que van morir tenint el rastre del virus d’un catarro en el seu cos (tinguessin catarro en aquest moment, el tinguessin sense desenvolupar, o estiguessin per a llavors ja curades) ens haguessin dit que havien mort de catarro? Perquè sembla que alguna cosa semblança està succeint enguany. Això és l’efecte lupa. I, de nou ho repeteixo, amb això no vull negar que enguany puguin estar succeint més morts, i que moltes d’elles siguin conseqüència del *coronavirus. Però dir moltes no significa dir totes.

Les polítiques dels governs de dones han estat més eficaces…

Perquè, amb les polítiques de governs de dones, succeeix com amb les polítiques de governs d’homes: sembla ser que, prenent algunes polítiques oposades, en alguns casos s’han aconseguit resultats semblants, i que prenent polítiques iguals, resultats oposats en uns altres; i així, pel que sembla, aquests governs han encertat tant en prendre una decisió com en prendre la contrària. I em refereixo fonamentalment al grau de confinament.

I és que, entre aquests governs reeixits que se’ns esmenten, alguns han optat pel confinament voluntari, i uns altres per l’obligatori. I estenent la mirada a tothom, succeeix una cosa semblant: a alguns governs que han optat pel confinament voluntari els ha anat molt bé, i bastant malament a uns altres, i a alguns governs que han triat el confinament obligatori els ha anat molt malament, i molt bé a uns altres. Ha influït el que fos voluntari o obligatori? Ens ha reportat conseqüències negatives o positives el que fos obligatori? Cadascú sabrà què ha suposat per a si i per a les persones del seu entorn passar tots aquests dies a casa, però sospito que no ha estat beneficiós per a la salut de molta gent, precisament.

Aquí diré alguna cosa que sí que és pura opinió, que no està demostrat empíricament, encara que *algunes *médiques que he escoltat parlessin en el mateix sentit. Diria que és més eficaç que la gent tingui l’opció de no acudir a treballar sense posar en risc la seva economia (és a dir, el seu manteniment i el de la seva família; el salari, dit en una paraula), *Es a dir, poder interrompre totes les activitats que no són imprescindibles, sense que ningú sofreixi amb això conseqüències econòmiques greus (aquí queden al descobert els peus de fang de les economies basades en els diners i el mercat), que l’obligació de quedar-se a casa. Igualment, que és més eficaç prendre mesures per a protegir als grups de risc. Gairebé la meitat de les morts en Euskal *Herriak s’han produït en residències de *ancianes. Alguna cosa hagués de dir-nos això.

Què significa poder sortir de casa només per a anar al treball (o al supermercat)? Viatjar d’un lloc tancat, la casa, moltes vegades a un altre lloc tancat, el metre, tren, autobús o acte (alguns d’ells a vessar de gent en les hores punta durant gairebé tots els moments del confinament), per a passar les següents hores en un altre lloc tancat, el lloc de treball (o el supermercat; no poques vegades sense grans possibilitats de mantenir distàncies). *Es a dir: no poder respirar l’aire fresc exterior, pràcticament no poder moure el cos, no rebre sol ni, per tant, vitamina D, mentre es fa front a la por i a l’estrès. Un còctel immillorable per al nostre sistema immunològic. Cal recordar que la majoria de les persones no són habitants de classe mitjana que viuen en llars còmodes, amplis, habitables i il·luminats, i que moltes no tenen balcó, ni per a prendre el sol, ni per a aplaudir (jo mateix, per exemple). No diré res sobre saber què és la vitamina D i com s’aconsegueix.

Això és el que s’ha demanat a molta gent del nostre voltant i, en canvi, se li ha negat caminar a l’aire lliure, fer passejos, moure el cos, relaxar-se, escapar una mica de la por i prendre el sol de primavera. És clar que és molt més perillós passejar per la muntanya o la platja, sense consumir ni produir, és a dir, sense greixar els motors de l’economia capitalista, que versi *obligade a acudir a una fabrica o una obra de construcció. Així hem vist quan els *niñes han pogut sortir al carrer: *nuestres *ciudadanes-policia ràpidament han difós fotografies i vídeos, perquè caminar per carrers i parcs sense produir és un delicte greu, però poques fotos s’han difós per a mostrar com anava el metre de Bilbao la setmana passada justament en alguns horaris, perquè aquesta gent sí, anava a una cosa totalment necessària: a una merda de treball.

Quantes coses poden extreure’s d’un àudio, i no sempre en la línia que pogués desitjar qui l’ha difós. Jo he tret una conclusió, almenys: creure que els governs ens salvaran és semblant a creure que ens salvaran els àngels; com discutir sobre els seus sexes.