Compartim un recull de textos, pàgines de referència i vídeos per donar a conèixer la revolució que està duent a terme el poble de Rojava, alhora que es defensa dels atacs de les tropes de l’Estat Islàmic.
Estan construint una nova manera d’organitzar-se en base als principis d’audoterminació política (directa, assembleària confederal), economia cooperativa, igualtat entre sexes, no discriminació de ningú per raons d’ètnia, llengua, religió… i ecologia. Principis també assumits des de la Cooperativa Integral Catalana (crida a la revolució integral).
La seva lluita és exemple i esperança per construir un món millor.
De Chiapas a Rojava: més que simples coincidències
(Petar Stanchev, 06/02/2015, Kurdish Question) [castellà] [anglès]
«Les semblances entre el sistema del confederalisme democràtic que s’està desenvolupament a l’oest del Kurdistan i l’autonomia a Chiapas van més enllà dels pocs punts que he remarcat en aquest article. Des dels eslògans com “¡Ya Basta!”, adaptat al kurd com a “êdî bes e” fins la democràcia de base, les estructures econòmiques comunals i la participació de les dones, el camí similar que el moviment kurd i dels zapatistes han posat de manifest un trencament decisiu amb la noció avantguardista del marxisme-leninisme i una nou enfoc de la revolució, que ve des de baix i busca la creació d’una societat lliure i no jeràrquica.»
Por qué Kobanê no cayó
(Dilar Dirik, 27/01/2015, Kurdish Question) [anglès]
«Rojava es una alternativa para la región, desgarrada por el odio étnico y religioso, las guerras injustas, y la explotación económica. No tiene el objetivo de crear un nuevo estado, sino de crear un sistema alternativo al paradigma global capitalista del estado-nación dominado por los hombres, abogando por la autonomía regional a través de la liberación de las mujeres y en cooperación con todos los pueblos de la región, denominado como “Confederalismo Democrático” por Öcalan. El rechazo a aceptar los parámetros del sistema global es lo que ha movilizado a los habitantes de la región en tan devastada región, en medio de una guerra y un embargo, y esta es precisamente la razón de por qué Kobanê nunca caerá. En medio de la guerra, los cantones de Rojava han conseguido establecer un movimiento de mujeres increíblemente empoderado, un sistema de auto-gobierno que opera a través de los consejos locales con una idea de base de arriba de abajo, y una sociedad en la cual todos los componentes étnico y religiosos de la región trabajan codo con codo para crear un futuro más brillante. Esto está en contraste radical con las políticas monopolistas “una religión, un lenguaje, una nación, un estado, una bandera”, las dictaduras, monarquías, tiranías sectarias y la violencia patriarcal de la región.»
«Això és una revolució genuïna»
(entrevista a David Graeber, 23/12/2014, Evrensel) [castellà] [anglès]
«Un dels primers llocs que vam visitar va ser l’acadèmia policial (Asayis). Tothom havia d’assistir a formacions en resolució no-violenta de conflictes i teoria feminista abans que se li permetés tocar una pistola. Els co-directors ens van explicar que l’objectiu últim era proporcionar a tothom de la regió sis setmanes d’entrenament policial, perquè finalment poguessin eliminar la policia.»
«Pobres en recursos, rics en esperit»
(entrevista a Janet Biehl, 23/12/2014, Civaka-Azad) [anglès]
«El sistema a Rojava és semblant a les idees de Bookchin en les qüestions més importants: el poder va de baix a dalt. La base del sistema que plantejava Bookchin és l’assemblea ciutadana. La base del de Rojava és la comuna. Una de les preguntes que em feia abans d’arribar-hi era si les comunes eren assemblees de tota la ciutadania o eren trobades d’un consell de delegats o representants. Però vaig veure que les comunes es composaven de blocs d’habitatges, i que qualsevol d’aquells habitatges podia assistir i participar a les reunions. Això és una assemblea.»
Impressions de Rojava: un reportatge des de la revolució
(Janet Biehl, 16/12/2014, ROAR Magazine) [castellà] [anglès]
«El sistema d’educació a Rojava no és tradicional, rebutjant les idees de jerarquia, poder i hegemonia. Enlloc de seguir la jerarquia professor-estudiant, els estudiants s’ensenyen uns als altres i aprenen de les experiències dels altres. Els estudiants aprenen allò que és útil, en qüestions pràctiques; “buscar el significat”, com ens van dir, en qüestions intel·lectuals. No memoritzen; aprenen a pensar per ells mateixos i a prendre decisions, per convertir-se en els directors de les seves pròpies vides. Aprenen a empoderar-se i a participar en l’Autonomia Democràtica.»
Per què el món ignora els revolucionaris kurds a Síria?
(David Graeber, 08/10/2014, The Guardian) [castellà] [anglès]
«Si hi hagués un equivalent avui als falangistes assassins devots de Franco, qui seria sinó l’Estat Islàmic? Si hi hagués un equivalent a les Mujeres Libres d’Espanya, quin seria sinó les valentes dones de Kobane defensant les barricades? Serà el món –i aquesta vegada, més escandalosament, l’esquerra internacional– realment còmplice de deixar que la història es repeteixi?»
Joint statement of the academic delegation to Rojava
(varis autors, 15/01/2015, Civaka-Azad)
«As scholars and activists, we all left with a deep respect and admiration for the people of Rojava, for their progressive political program and actual social accomplishments. They have found in democratic self-government a practical way of solving their own problems. Still, Rojava suffers from pressing conditions that are outside of the control of its citizens.»
Les comunes i consells de Rojava
(Janet Biehl, 31/01/2015, Ecology or Catastrophe) [castellà] [anglès]
«El nostre sistema es recolza en les comunes, compostes de veïnatges de 300 persones. Les comunes tenen co-presidents, i hi ha co-presidents a tots nivells, des de la comuna a l’administració cantonal. A cada comuna hi ha cinc o sis comissions diferents. Les comunes treballen en dos sentits. El primer sentit és la resolució de problemes de forma ràpida –per exemple, un problema tècnic o social. Algunes feines poden fer-se en cinc minuts, però si ho envies a l’Estat queda atrapat en la burocràcia, així que podem resoldre assumptes ràpidament.»
Què hi ha en joc a Kobane?
(Nora Miralles, 10/09/2014, Crític)
«Basat sobretot en l’experiència de les comunitats zapatistes, en el model d’organització regional suís, en la constitució plurinacional de Bolívia i en el municipalisme llibertari, la nova societat de Rojava és un experiment que s’allunya d’altres experiències revolucionàries precisament pel rebuig a la construcció d’un nou Estat. “Els Estats-nació són aliens a les formes històriques d’organització dins l’Orient Mitjà”, explica Asiya Abdullah, copresidenta del Partit de la Unió Democràtica (PYD), la formació —lligada al PKK del Kurdistan turc— que lidera el procés. “Són un concepte importat d’Occident fa menys d’un segle i que, per la idiosincràsia de la regió, generen tensions interculturals”, afirma. Segons Abdullah, “és per això que no ens plantegem construir un Estat-nació dins de Síria. No volem un sistema democràtic només per als kurds o per a Rojava: la nostra proposta és una solució política per a la convivència pacífica entre cultures a l’Orient Mitjà”.»
«L’interès de l’Estat Islàmic en Kobane no és tàctic sinó polític»
(entrevista a Jordi Vàzquez, 26/10/2014, L’accent.cat)
«L’autogovern es basa en un sistema de confederalisme democràtic, basat en les propostes anarquistes d’Abdullah Öcalan. Als tres cantons kurds de Siria s’ha organitzat un sistema democràtic de base a partir de l’autogestió i els moviments populars, culminat amb un lideratge compartit d’homes i dones, l’establiment d’assemblees populars, l’ensenyament de la llengua kurda a les escoles… El confederalisme democràtic proposa que l’Estat no ha d’existir. En definitiva, tot el contrari del que defensa l’EI.»
«El que hi ha a Kobane és un projecte polític d’emancipació radical»
(entrevista a Dilar Dirik, 06/11/2014, Directa)
«Un dels primers actes del govern va ser la criminalització dels matrimonis forçosos, la violència domèstica, els assassinats per honor, la poligàmia, el matrimoni infantil, i el “preu de la núvia”. No sorprèn el fet que moltes dones àrabs, turques, armènies i assíries s’uneixin a les files armades i a les administracions a Rojava. L’objectiu és assegurar que la societat internalitzi el fet que l’alliberament de les dones és un principi bàsic per a l’alliberament i la democràcia, en lloc de ser només responsabilitat de les dones.»
«Kobane combat en nom de la humanitat contra una manera de pensar que no reconeix religions, ètnies ni llengües»
(entrevista a Meryem Kobane, 29/10/2014, Directa)
«No hi ha diferència entre els combatents de les YPG i les YPJ, tots lluitem per una Síria i un Orient Mitjà democràtics. És veritat que, a les nostres files, hi ha combatents provinents de totes les comunitats ètniques i religioses. Els nostres combatents estableixen una relació entre ells basant-se en una filosofia democràtica. Respectem la llengua, la cultura i la fe de cadascú. Aquí, tots els combatents estan lluitant precisament per protegir la diversitat i l’alliberament de gènere. En aquest sentit, els nostres voluntaris no tenen una actitud negativa envers la diferència i la diversitat.»
«Kobane ha alimentat la consciència que l’autodefensa pot ser la base de la resistència»
(entrevista a Meryem Kobane, 01/12/2014, Directa) [castellà]
«Sempre hem confiat en nosaltres mateixos i en la nostra força. Érem conscients que no podíem acceptar la derrota i, partint d’aquesta confiança, hem combatut per cada casa i cada carrer. La massacre planejada per l’Estat Islàmic no ha tingut lloc. Ha estat una resistència defensiva i èpica. Aquesta batalla s’ha combatut amb la consciència i la certesa que defensàvem i protegíem valors comuns de tota la humanitat.»
El experimento del este de Kurdistán (Kurdistán sirio) ha probado que el pueblo puede realizar cambios
Zaher Baher, 26/08/2014, Libcom) [anglès]
«En el contrato social, en la primera página de los estatutos figuraba: “las áreas de la democracia autogestionada no aceptan los conceptos de nacionalismo estatal, militar o religioso, o de la gestión centralizada y normas centrales, pero está abierta a formas compatibles con las tradiciones de la democracia y el pluralismo, están abiertas a todos los grupos sociales, identidades culturales y democracias atenienses y expresiones de pensamientos nacionalistas a través de sus organizaciones…”. Hay muchos decretos en el contrato social. Algunos son de suma importancia para la sociedad, incluyendo: A. Separación del estado de la religión. B. Prohibición de matrimonios por debajo de los 18 años. C. Los derechos de las mujeres, los niños y niñas deben ser reconocidos, protegidos e implementados. D. Prohibición de la circunscisión femenina. E. Prohibición de la poligamia. F. La revolución debe tener lugar en la base de la sociedad y debe ser sostenible. G. Libertad, igualdad, igualdad de oportunidades y no discriminación. H. Igualdad entre el hombre y la mujer. I. Todos los idiomas que habla la gente deben ser reconocidos y el árabe, el kurdo y el sirio son lenguas oficiales en Al Jazera. J. Proveer de una vida digna a los y las prisioneras y hacer de la prisión un lugar de rehabilitación y reforma. K. Todo ser humano tiene derecho a buscar asilo y los y las refugiadas no pueden ser deportadas sin sus consentimientos.»
Rojava: una revolución de la vida diaria
(Rebecca C., 24/12/2014, Kurdish Question) [anglès]
«En cierto modo, la oposición al Estado es la oposición al capital, en el nivel de su fuerza global. La nueva administración se opone, como ellos lo ven, a la OTAN de dos maneras: una debido al apoyo de Turquía al ISIS, y la otra a EEUU y el capital internacional (una categoría en la cual el KRG -donde las dos familias gobernantes ahora construyen campos de refugiados por un lado y autopistas y centros comerciales por otro- también se incluye). No se hacen ilusiones sobre las motivaciones de aquellos que les dan apoyo militar: “¡Todo el mundo, incluyendo ahora a los EEUU, nos retrata como si estuviésemos de su lado!” se rie el Tev-Dem.»
Educación en Rojava: Academia y Pluralística contra Universidad y Monismo
(entrevista a Dorşin Akif, 12/01/2014, Kurdish Question) [anglès]
«Para más detalles sobre la educación en las academias, podemos decir que incluyen la enseñanza para la construcción de la vida social, cambio y transformación social y también enseñar a la gente a dirigir instituciones sociales. La perspectiva fundamental en esta educación está basada en el paradigma democrático, economía-ecológica y emancipación de género. Hemos creado un sistema diferente de la educación desarrollada por el Estado-nación, creemos que la producción de conocimiento debería ser devuelta a la sociedad.»
La revolución en Rojava: construyendo autonomía en Oriente Medio
( , ROAR Magazine) [anglès]
«A pesar de la existencia de algunas diferencias políticas entre el Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) y el movimiento liderado por el PYD de Siria, existen muchas semejanzas en las posturas de ambos respecto a los asuntos regionales e internacionales. La creación de un gobierno autónomo, el crecimiento de las asambleas populares, su énfasis en la igualdad de género y en el empoderamiento de las mujeres en todos los niveles de la vida social y política, la ideología antiimperialista y antiautoritaria, la preocupación por la preservación ecológica y el respeto por todas las criaturas, la autodefensa y muchos otros aspectos ponen de manifiesto la similitud de la revolución de Rojava con la resistencia de los zapatistas en el sur de México.»
El nuevo PKK: desatando una revolución social en el Kurdistán
(Rafael Taylor, 17/08/2014, ROAR Magazine) [anglès]
«Öcalan, ateo, escribía al fin como librepensador, emancipado de la mitología marxista-leninista. Afirmó que estaba buscando una “alternativa al capitalismo” y un “sustituto al fracasado modelo de … ‘socialismo real'” cuando encontró a Bookchin. Su teoría de confederalismo democrático se desarrolló a partir de una combinación de inspiraciones de intelectuales comunalistas, “movimientos como el zapatista“, y otros factores históricos de la lucha en el norte de Kurdistán (Turquía). Öcalan afirmó ser un estudiante de Bookchin, y después de una fallida correspondencia por correo electrónico con el viejo teórico, que a su pesar en 2004 estaba demasiado enfermo para un intercambio epistolar desde su lecho de muerte, el PKK lo proclamó como “uno de los más grandes científicos sociales del siglo XX” en ocasión del segundo aniversario de su fallecimiento.»
Carta a la seva mare d’una jove combatent kurda a Kobane
(Narin, 17/10/2014, Directa) [castellà] [anglès]
«Estem al costat est de Kobane, mare, només hi ha uns quilòmetres entre ells i nosaltres; podem veure les seves banderes negres; escoltem les seves comunicacions; a vegades, no entenem què diuen perquè parlen altres idiomes, però sentim que tenen por.»
Carta d’una miliciana de les YPJ (Unitats de Defensa Populars de Dones)
(Esma Zagros, 29/10/2014, Directa)
«Em vaig unir a les Unitats de Defensa Populars (YPJ) amb la meva cosina Awaz. Abans de sumar-me a la YPJ no tenia ni idea del que era una organització política. No coneixia el pensament d’Öcalan. Va ser la meva cosina, la màrtir Awaz, qui em va ensenyar el que era l’organització i la filosofia del nostre moviment. Quan entrem a les YPG ens van enviar a un camp per a “noves combatents” i allà vaig rebre entrenament militar.»
Al pueblo kurdo y la comunidad internacional (declaració del confederalisme democràtic)
(Abdullah Öcalan, 20/03/2005) [anglès]
«El derecho de autodeterminación de las naciones fue interpretado como el derecho de establecer un Estado-nación. El modelo de las Naciones Unidas basado en los Estados-nación no está funcionando. El Estado-nación es un obstáculo a su desarrollo. La Guerra de Golfo y la situación actual de Iraq es buena prueba. La única manera de salir de esta situación es establecer un sistema confederal democrático que derivará su fuerza directamente de las personas, y no de la globalización basada en los Estados-nación. Ni los Estados-nación ni la globalización que los reemplaza son sostenibles. El imperialismo falla para desarrollar un modelo alternativo serio. Consiguientemente la crisis del sistema está profundizándose.»
Confederalismo democrático
(Abdullah Öcalan, 2011, International Initiative Edition) [anglès]
«Este tipo de autoridad o administración puede ser llamada administración política no estatal o democracia sin Estado. Los procesos de toma de decisión democráticos no deben ser confundidos con los procesos conocidos de la administración pública. Los Estados sólo administran mientras que las democracias gobiernan. Los Estados están fundados en el poder, las democracias están basadas en el consenso colectivo. El mandato en el Estado está determinado por decreto, aunque puede en parte ser legitimado a través de elecciones. Las democracias usan elecciones directas. El Estado usa la coerción como medio legitimo. Las democracias se apoyan sobre la participación voluntaria.»
Democratic Autonomy in Rojava
(TATORT Kurdistan, 10/10/14, New Compass)
«As we considered this phase and the politics of the Kurdish movement in Rojava, we also observed the implementation of another paradigm of Democratic Confederalism: self-defense and the primacy of nonviolent solutions. The Kurdish movement and especially the PYD were organized before the Syrian revolution began resisting the Assad regime. At that time they saw it as a matter of democratic transformation; a militarization of the conflict was to be avoided. But with the outbreak of war, Islamization, and the heteronomy of the Syrian revolt, the Kurdish movement in Rojava decided to go a third way: it would side neither with the regime nor with the opposition. It would defend itself, but it would not wage war.»
Consensus is Key: New Justice System in Rojava
(TATORT Kurdistan, 13/10/2014, New Compass)
«At the lowest level of the new justice system, created in the villages, districts, and even sometimes streets, are the Peace and Consensus Committees. They resolve cases on the basis of consensus. If it turns out that they can’t do so, the case is taken up to the next level. Difficult cases like murder, it must be said, aren’t handled by the Peace and Consensus Committees but are taken directly to the higher levels.»
Bookchin, Öcalan and the Dialectics of Democracy
(Janet Biehl, 03/05/2012, New Compass)
«To create such a rational, ecological society it, we would need viable institutions—what he called “forms of freedom”. Both the revolutionary organization and the institutions for the new society would have to be truly liberatory, so they would not lead to a new Stalin, to yet another tyranny in the name of socialism. Yet they would have to be strong enough to suppress capitalism. Those institutions, he realized, could only be democratic assemblies. The present nation-state would have to be eliminated and its powers devolve to citizens in assemblies. They, rather than the masters of industry could make decisions, for example about the environment. And since assemblies only worked in a locality, in order to function at a broader geographical area, they would have to band together—to confederate.»
Happidrome
(Adam Curtis, 22/10/2014, BBC Blogs)
«In the battle for Kobane on the Syrian border everyone talks about the enemy – IS – and the frightening ideas that drive them. No-one talks about the Kurdish defenders and what inspires them. But the moment you look into what the Kurds are fighting for – what you discover is absolutely fascinating. They have a vision of creating a completely new kind of society that is based on the ideas of a forgotten American revolutionary thinker. He wanted to create a future world in which there would be no hierarchies, no systems that exercise power and control individuals. And the Kurds in Kobane are trying to build a model of that world. It means that the battle we are watching night after night is not just between good and evil. It is also a struggle of an optimistic vision of the future against a dark conservative idea drawn from the past.»
«A Revolution of Life»
(entrevista a Saleh Muslim, 10/11/2014, Tenk)
«Another way of referring to this concept of democratic confederalism or democratic autonomy is radical democracy: to mobilize people to organize themselves and to defend themselves by means of peoples armies like the Peoples Defense Unit (YPG) and Women’s Defense Unit (YPJ). We are practicing this model of self-rule and self-organization without the state as we speak. Other people will speak of self-rule in theory, but for us, this search for self-rule is our daily revolution. Women, man, all strands of our society are now organized. The reason why Kobanê still stands is because we have built these structures.»
Anarquistas turcos solidarios y presentes con la revolución en Kurdistán
(entrevista a Abdülmelik Yalcin i Merve Dilber, 22/10/2014, Meydan)
«Debido a la Revolución de Rojava, las fronteras entre las partes del Kurdistán que cayeron dentro del territorio sirio y turco comenzaron a desaparecer. El Estado turco incluso trató de construir un muro para destruir este efecto de la revolución. En medio de la guerra de interés del capitalismo global y de los estados de la región, el pueblo kurdo en Siria dio un paso a lo largo del camino que conduce a la revolución social. Gracias a este paso, un frente verdadero emergió que conduce a la libertad del pueblo, y en Kobané, un ataque total contra la revolución fue iniciado por ISIS, la turba violenta producida por el capitalismo global.»
PÀGINES WEB:
- KurdisCat. Comitè català de solidaritat amb el Kurdistan
- Comitè de solidaritat amb el Kurdistan de Granollers
- En directe, des de la frontera amb el Kurdistan sirià
- Solidaridad Kurdistán. Información y difusión sobre el movimiento de liberación kurdo
- Actualidad Kurda
- Comité de solidaridad con Rojava y el pueblo kurdo – Madrid
- Rojava no está sola. Anarquistas en solidaridad con Rojava
- Kurdish Question
- International Initiative: “Freedom for Abdullah Öcalan – Peace in Kurdistan”
Indignadas turcas destacan el papel de la mujer en la resistencia en Kobani
(Luís Miquel Hurtado, 25/11/2014, HispanTV)
«Només unes hores després que el president turc Erdogan digués que homes i dones no poden ser iguals, que això va contra natura, les dones kurdes s’han reunit aquí per reivindicar que elles sí que poden lluitar colze a colze amb els homes contra les tropes terroristes de Daesh.»
Stateless Democracy: The Revolution in Rojava Kurdistan [part 1]
(speeches by Dilşah Osman, Dilar Dirik, Joost Jongerden…, 21/10/2014, New World Academy)
Stateless Democracy: The Revolution in Rojava Kurdistan [part 2]
(speeches by Dilşah Osman, Dilar Dirik, Joost Jongerden…, 21/10/2014, New World Academy)
Inside Kobani
(Zanyar Omrani, 02/01/2015, BBC)
«People used to think girls were weak an couldn’t fight. Today our women are using heavy weapons against IS. They’re fighting on the frontline against IS. Now, who can say there’s any difference between men and women?»
Comentaris recents