La pasteurització, anomenada després del científic Louis Pasteur que la va desenvolupar, consisteix a escalfar la llet crua a temperatures molt altes per tal de matar els gèrmens i els bacteris dins de la llet i evitar infeccions. La idea és que “els gèrmens siguin dolents” i que siguin la causa de malalties i de mala salut. Després d’aquesta hipòtesi, té sentit que “matar gèrmens” seria la solució tant per tractar com prevenir els estats de malaltia. Aquest és el concepte bàsic: que els gèrmens (virus, bacteris, etc.) són la causa de la malaltia, en què es basa la medicina occidental.

Però hi ha una història fascinant darrere de la “teoria dels gèrmens” de la malaltia, així com del seu polèmic defensor … Louis Pasteur. Us convido a fer les vostres pròpies investigacions de Googling “Pasteur vs. Bechamp” per veure les moltes fonts d’informació sobre aquesta controvèrsia. Mentrestant, intentaré resumir els nostres pensaments sobre aquest tema i com es relaciona amb els pacients que ens presenten malalties relacionades amb infeccions cròniques.

A la França del segle XIX, mentre Pasteur defensava la noció de gèrmens com a causa de la malaltia, un altre científic francès anomenat Antoine Bechamp va defensar una teoria conflictiva coneguda com la “teoria cel·lular” de la malaltia.

La teoria cel·lular de Bechamp és gairebé totalment oposada a la de Pasteur. Bechamp va assenyalar que aquests gèrmens que Pasteur tenia tan terror eren de naturalesa oportunista. Estaven a tot arreu i fins i tot existien dins de nosaltres en una relació simbiòtica. Bechamp va observar en la seva investigació que només quan el teixit de l’amfitrió es va fer mal o es va comprometre que aquests gèrmens van començar a manifestar-se com a símptoma prevalent (no causant) de la malaltia.

Per prevenir les malalties, Bechamp va defensar no la mort de gèrmens, sinó el cultiu de la salut mitjançant la dieta, la higiene i pràctiques de vida saludables com l’aire fresc i l’exercici. La idea és que si la persona té un sistema immunitari fort i una bona qualitat dels teixits (o “terreny” com ho va anomenar Bechamp), els gèrmens no es manifesten en la persona i tindran una bona salut. Només quan la seva salut comença a disminuir (a causa del desemparament personal i les males opcions d’estil de vida) es converteixen en víctimes d’infeccions

Llegir l’article sense en anglès : /http://maronewellness.com/pasteur-vs-bechamp-an-alternative-view-of-infectious-disease/