A mitjans mes de maig es va fer pública al web de l’Enric Duran la creació d’un grup de treball per promoure la justícia restaurativa, nascut arrel del tercer comunicat –emès el passat 28 de febrer, en relació al judici al qual no es va presentar l’activista–, «Cap desobedient a la presó. Una carta oberta al poder i un nou projecte col·lectiu», en què ja anunciava una proposta «d’acció recíproca per a tota la societat».

Aquest grup, que compta amb el suport de la Cooperativa Integral Catalana, tot just ha estrenat un espai a la xarxa social sota el nom de Justícia Restaurativa –al qual us podeu afegir– i compta amb una adreça de correu de contacte: justiciarestaurativa@moviments.net.

Antecedents

De fet, tal com el mateix Enric Duran explicava en aquell comunicat, la forma de procedir del sistema judicial i penitenciari davant de casos com el seu «no beneficia ningú», ja que a més de perjudicar-lo a ell, perjudica l’administració pública i les entitats bancàries que l’acusen —les quals, a banda que no ingressaran mai els diners que els va demanar prestats, se’n gasten en el propi procés judicial i alhora contribueixen a deteriorar la seva pròpia imatge, ja que molta gent li dóna suport.

Tanmateix, el cas d’Enric Duran no respon a un fet aïllat. Enmig d’un context de retallades socials —que afecten les necessitats bàsiques de molta gent amb l’excusa del dèficit econòmic—, «continuem sostenint —escrivia Enric Duran— un sistema judicial i penitenciari que genera un alt volum de despeses econòmiques a l’administració i, doncs, a la ciutadania, sense que en línies generals ningú no en surti beneficiat, ni tan sols les afectades i sense que l’aïllament i patiment de les persones condemnades tingui fi».

Pel que fa a la legitimitat de l’Estat, que posa en paral·lel la desobediència amb la delinqüència, en el comunicat quedava clar que no es podia acceptar el model suposadament democràtic de l’Estat, segons el qual una persona quan neix, en funció del lloc del seu naixement i de la nacionalitat dels seus pares, és obligada a acatar un sistema d’autoritats, lleis i ordres que no ha decidit. En canvi, en un sistema vinculat a la Revolució Integral no és així: les persones escollim ser part, per exemple, d’una cooperativa integral, segons un model de lliure adhesió. En qualsevol moment podem començar a participar-hi, i quan vulguem podem donar-nos-en de baixa.

En aquest sistema, en què la presa de decisions és assembleària, també hi ha conflictes, bàsicament perquè el conflicte és connatural a l’existència humana. Però la principal diferència és que la gestió del conflicte  i la  presa d’acords inclou i té en compte les opinions de totes les persones que s’hi vinculen. Tenint en compte els diferents punts de vista, les afectacions, els sentiments de totes les persones vinculades a cada problema, es genera un procés de consens fins que s’arriba a la situació de prendre una decisió que totes les parts afectades aprovin. De fet, els qui apostem per aquest model de gestió del conflicte, no podem acceptar ni acceptarem que se m’imposi cap decisió en la qual no puguem participar.

Per tot això, el que Enric Duran plantejava al tribunal és que abans de pretendre imposar-li noves mesures esperés perquè es pogués preparar una proposta, una aportació com a acció recíproca per a tota la societat,  de manera que si no a tota, a la major part de la ciutadania catalana li pogués semblar, deia Enric Duran, «una bona devolució aquella que em responsabilitzaré d’aportar, inclosos aquells sectors que se senten molt distants dels nostres valors i manera d’entendre la vida».

Aquesta proposta que ara es presenta vol ser coherent amb el nostre principi d’autonomia en el marc de la Revolució Integral i vol beneficiar les classes populars i tothom qui, tot i sentir-se encara vinculats a un Estat (ja sigui l’espanyol o el futur Estat català), continuen esperant per veure-hi reflectits els seus ideals de llibertat, justícia i equitat.

D’ençà de la publicació d’aquell comunicat, es va iniciar el grup de treball, amb la incorporació d’algunes persones amb coneixements jurídics i de gestió de conflictes, però sobretot amb moltes ganes d’aprendre i formar-se sobre aquesta temàtica. Ara, però, ha arribat el moment de fer pública l’existència del grup  perquè cal reforçar el procés amb més persones que hi poden tenir molt a dir i a fer.

El grup de treball de justícia restaurativa

Fonaments

Es tracta d’utilitzar el cas d’Enric Duran per capgirar el debat públic sobre el sistema judicial/penitenciari i promoure alternatives com la justícia restaurativa i la mediació penal.

Objectius

• Que s’estengui una consciència social contra el fet que els activistes socials hagin d’anar a la presó, ja que per la seva activitat demostren estar plenament inserits a la societat. Per extensió, que la ciutadania es conscienciï que moltes persones de diferents condicions van a la presó tot i tenir una integració social consolidada, amb què la suposada funció de reinserció social de la presó esdevé una gran fal·làcia. Totes aquestes persones, doncs, haurien d’estar en llibertat.
• Aconseguir que la justícia restaurativa i la mediació penal agafin a Catalunya un pes similar al que té en d’altres països més avançats com Noruega o el Canadà. Aprofitar la conjuntura sobiranista i l’autonomia de Catalunya en matèria penal, per provocar aquesta evolució.
• També, que es promogui que, en general, les persones acusades per l’Estat puguin tenir l’opció d’arribar a un acord per fer activitats pel bé de la comunitat, en lloc d’anar a la presó, perquè l’Estat ha de ser de model en la promoció de mesures alternatives a les penes de presó.
• A llarg termini, reduir la població presa a Catalunya en un percentatge que permeti tancar presons i destinar aquests recursos a millorar l’accés a la justícia gratuïta, millorar la qualitat de vida a les presons –entre d’altres possibilitats– i recuperar retallades del sistema sanitari.

El projecte

Per dur a terme aquests diversos objectius es vol fer un estudi que demostri, al detall, que la implantació de la justícia restaurativa a Catalunya seria beneficiosa per a tota la societat catalana per a

• les tasques socials i pel bé comú que es podrien fer;
• l’estalvi del cost econòmic de les presons;
• la reciprocitat amb les persones afectades en cas que siguin de caràcter individual o privat;
• la millora de la qualitat de vida de les persones acusades o penades.

En l’estudi s’inclouran exemples de diversos països que els programes de justícia restaurativa són una alternativa seriosa que ja funciona. També, s’introduiran dades d’estalvi econòmic i de benefici social, en base a la realitat catalana, per deixar clar el beneficiós que seria per al conjunt de la societat de Catalunya la popularització de mecanismes alternatius a la presó.

Aquest estudi es dedicaria especialment a recercar i a incloure la informació d’aquells casos de denuncia en què la part acusadora es l’Estat a través dels seus funcionaris i de la fiscalia. Així, a partir d’aquestes investigacions es crearia una plataforma/campanya ben àmplia que exigiria a la Generalitat que comenci a predicar amb l’exemple (a partir dels convenis que ha signat de suport a la mediació i també per posar-se al dia de les formes més noves que hi ha en d’altres països) i que prevegi l’acceptació de la mediació i de la justícia restaurativa en tots els casos en que l’altra part, a banda de l’acusat, es el «Ministeri públic».

El mètode

En el grup de treball, per desenvolupar una estratègia en base a aquestes idees, ja hi han començat a participar persones de l’àmbit del dret (advocats, professors, jutges, mediadors…), persones de col·lectius i entitats afins (col·lectius antirepressius, observatoris, entitats de drets humans, entitats a favors de la mediació, etc.) i altres activistes motivats amb aquesta campanya.

La idea principal és elaborar el document-projecte concret, amb tots els detalls tècnics que facin que sigui un estudi de qualitat que demostri amb dades el benefici per a la societat que implica aquest projecte

Es crearia una plataforma o campanya amb totes les entitats i juristes per donar suport a les propostes defensades en aquest document.

Enllaços

• Sobre la justícia restaurativa.
• Sobre la mediació penal.
• Portal de justícia restaurativa (àmbit internacional).
• Article: «Otro derecho penal es posible».

Contactes sobre el grup de Justícia Restaurativa

Podeu posar-vos en contacte amb el grup de treball que impulsa aquest projecte bé a través de l’espai habilitat a la xarxa social.
https://cooperativa.ecoxarxes.cat/g/justicia_restaurativa
bé a través de l’adreça de correu-e: justiciarestaurativa@moviments.net.