Fent un vol per la xarxa, cosa que faig sovint, m’he ensopegat amb un post al “carallibre” força interessant de l’ Ariadna Fitó, professora de la UAB i sociòloga , sobre el tema que aquests dies està incendiant les xarxes,l’homenatge a Joan Peiró en el 75 aniversari del seu afusellament per part del feixisme espanyol.
Per a mi Peiró és cosa seria,vaig tenir relació directa amb la seva filla Guillermina als volts de finals dels 70 i principis dels vuitanta quan militava a CNT i li tinc un respecte especial a la seva figura. Sap greu que algunes persones i institucions vulguin fer-se’l seu a canvi d’ obviar el que no es pot, la seva militància a la CNT.
Joan Solana
«75 anys de l’afusellament de 8 ANARQUISTES», per Ariadna Fitó
Avui tot esmorzant llegia l’article de Joan Safont al diari Ara. Pel títol “L’exemple de Peiró (i evocació de Josep Benet)” ja es veia a venir que tindria tant protagonisme Peiró com Benet. A mi Benet sempre m’ha semblat un cristià entranyable, forjat en el catalanisme i molt pròxim a l’obrerisme, la qual cosa tampoc m’ha molestat massa, al cap i a la fi ell va fer una important tasca perquè homes com Peiró no caiguessin en l’oblit. De l’article de Joan Safont però, m”agradaria apuntar que aquesta ètica exemplar de Joan Peiró, que ell destaca sempre en singular, era una manera de fer i de ser de milers d’homes i dones de la CNT. Els “cincpuntistes” dels que parla en Safont van ser casos aïllats que mai van poder dir com Peiró “amb la meva mort, em guanyo a mi mateix”. I això, en Safont que ha remenat un bon grapat de papers esgrogueïts pel temps, ho sap, de manera que aquest comentari se’l podria haver estalviat.
A mesura que avançava el matí les xarxes anaven plenes de fotografies i comentaris de l’homenatge a Joan Peiró. Republicà, ministre, sindicalista, cooperativista… Ni rastre del que verdaderament definia a Joan Peiró. De sobte un tweet de l’Ajuntament de Barcelona on destacava en boca d’un professor de secundària que “Joan Peiró era representatiu de tot el sindicalisme”.
De tot? Com es pot fer una afirmació com aquesta? Joan Peiró, indubtable anarcosindicalista, el que va ser afusellat per Franco després de negar-se a formar part del Sindicat Vertical? Sí, el Peiró que defensava l’autogestió sindical fins a les últimes conseqüències se l’equiparava avui a “tot el sindicalisme”, o el que és el mateix: a “qualsevol sindicalisme”.
I continuem resseguint…, quan obro les fotografies que corrien per les xarxes, podem veure la placa amb la qual l’Ajuntament de Barcelona (des)homenatjava Joan Peiró. Transcric a continuació:
JOAN PEIRÓ i BELIS
Barcelona 1887- Paterna 1942
Sindicalista i cooperativista
Ministre de la Segona República
Afusellat
No hi trobeu a faltar res?
Afusellat, per qui? Per què?
Com acostuma a passar ni rastre de l’organització a la que va pertànyer, la CNT, ni de les idees que el van portar a la mort. S’ometen les paraules anarquista, anarcosindicalista, i fins i tot llibertari. De la mateixa manera que s’obliden els noms de Decoroso Edo, Bartolomé Flores, Luis Garrote, Agustí Peiró, Marià Sanchís, Juan Gómez Subiela i Josep Maria Tomàs, tots ells homes de la CNT que van ser afusellats juntament amb Joan Peiró.
Han passat 75 anys perquè Joan Peiró tingués una placa a la seva memòria. 75 anys, per això”
l’anarquisme encara fa part de la censura de la restauració borbònica, també a Catalunya i als mitjans i institucions catalanes, com el memorial democràtic, que son mes plurals que mitjans i institucions espanyols en altres assumptes, tret d’aquest