Destacats / Notícies Cooperatives

Què ha fet la Cooperativa Integral Catalana el 2013?

Aquest dissabte 14 de desembre va tenir lloc, en el transcurs de la XL Jornada Assembleària de la CIC, celebrada a l’Espai Eco-Nens de Cerdanyola del Vallès, l’Avaluació col·lectiva de l’any 2013,  on es fa una descripció del camí recorregut durant el 2013 per la Cooperativa Integral Catalana, partint d’on som i cap a on anem. El podeu llegir íntegrament en aquest article i, també, us podeu descarregar el document des d’aquest vincle).

____________________________________________________

CRÒNICA DE L’ANY 2013. On som i cap a on anem

COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA. Desembre de 2013

Introducció

Introduïm en aquest text una descripció del camí recorregut durant el 2013 per la Cooperativa Integral Catalana, partint d’on som i cap a on anem.

Enguany hem continuat amb la consolidació del procés d’autoorganització de la CIC. La planificació de les prioritats estratègiques per a 2013, juntament amb l’elaboració del pressupostcomú1 amb les previsions econòmiques per aquest any, van ser el punt de partida que vam acordar col·lectivament a les XXX jornades assembleàries celebrades al gener a Can Biarlu.2

En aquest any la CIC ha assignat i redistribuït unes 20.000 unitats monetàries mensuals, tant en euros com en ecobàsics,3 en necessitats i prioritats comunes. Cal remarcar la consolidació de la nostra pròpia economia, que ens ha permès cobrir les necessitats de les persones, comissions i projectes vinculats a l’àmbit comú de la CIC.

La consolidació de les fonts d’autofinançament a través de la xarxa de projectes autònoms (socis autònoms) i l’activitat econòmica que desenvolupen cap enfora, la desobediència econòmica col·lectiva a l’IVA, a més del creixement quantitatiu general de socis, ens han permès ampliar l’economia comuna de la CIC. Igualment, continuem treballant per continuar diversificant aquestes fonts de cara al 2014.

Actualment, ja formem part de la CIC al voltant del 1.700 socis (individuals i col·lectius), del quals uns 500 són de projectes autònoms. Mentrestant, es manté un ritme d’unes 2-3 altes4 diàries i s’han enregistrat algunes poques baixes en aquests 3 anys i escaig.

La moneda social, l’ECOcoop,5 també comença a enriquir aquest fons comú, principalment a través dels socis autònoms que han aportat unes 1.500 unitats durant els últims mesos de l’any. L’ús i la presència de la moneda social continua la seva progressió, principalment en l’àmbit de l’abastiment i dels intercanvis duts a terme de manera descentralitzada, amb la consolidació també de l’eina de comunicació CIC-Intercanvis.6 [Vegeu l’Annex amb les estadístiques sobre moneda social al CES de la CIC.]

La xarxa territorial s’alimenta de múltiples processos autònoms d’autoorganització com són les ecoxarxes a nivell bioregional (unes 15 d’actives), els nuclis d’autogestió local a l’àmbit dels pobles (uns 10 d’actius) i la resta de projectes comunitaris i/o col·lectius arreu del territori.

En l’estratègia de priorització d’àmbits comuns cal esmentar el sistema públic cooperatiu (SPC), una proposta autogestionària per articular sistemes d’autoorganització per al bé comú (realment públics), que ens permetin abastir-nos i cobrir les nostres necessitats vitals, al marge de l’Estat i del mercat. Cadascun dels àmbits de l’SPC es coordina i dinamitza a través de les corresponents oficines, espais de treball assemblearis autònoms i interdependents al procés assembleari comú.

L’organització a nivell intern s’articula en comissions de treball, les quals dinamitzen els diferents àmbits comuns, mantenen les eines comunes i coordinen l’enxarxament a diferents nivells. Com passa amb les oficines, les comissions són de caire obert i estableixen una relació d’interdependència i autonomia en base als principis i acords comuns que executen quotidianament.

Actualment, les comissions actives amb una dinàmica de treball consolidada són: Acollida, Comunicació i Difusió,7 Informàtica i Telecomunicacions, Gestió Econòmica, Jurídica, Projectes Productius, Coordinació i Necessitats bàsiques vitals.

Això significa que més de 30 persones amb assignació de recursos comuns estan implicades de manera estable a la CIC, amb compromisos i responsabilitats assumides, repartides en les diferents comissions internes i les oficines del sistema públic cooperatiu. Les trobades de comissions i oficines s’han consolidat durant aquest any, tot establint reunions de treball comú cada 6 mesos, una a la primavera i una altra a la tardor.

De cara al 2014 continuarem reforçant nous àmbits de treball, activant algunes comissions i oficines inactives, juntament amb nous grups de treball que ens ajudin a continuar estenent l’autogestió i l’autoorganització. Entre aquestes prioritats cal fer un especial esment a la creació i reforçament d’àrees de treball vinculades a la millora de dinàmiques internes en la gestió de conflictes i en les relacions humanes en general.

El nostre procés assembleari és de caire obert i manté des de la pràctica quotidiana l’imaginari del consell obert.8 Aquest procés s’assenta sobre les jornades assembleàries monogràfiques que celebrem mensualment i les assemblees permanents que celebrem cada 15 dies (els diumenges la que coincideix amb jornada assembleària i els dilluns l’altra).

La dinamització de les nostres assemblees no és un procés senzill, pel seu caire obert, per les diferències entre les persones, així com per la complexitat d’arribar a acords a través del consens en el marc del bé comú. En tot cas, continuem l’aprenentatge viu a través de la pràctica assembleària, generant nous sistemes de relacions equitatives basades en principis d’igualtat en la presa de decisions. Un repte important per a l’any vinent serà la consolidació de la dinamització del procés assembleari sobre les bases que hem establert a la pràctica durant aquests més de tres anys.

Aquest mes de desembre celebrem la XL jornada assembleària, més de tres anys i mig des que es va començar a articular el procés d’autoorganització de la CIC, en la primera jornada assembleària.9 Barcelonès, Alt Penedès, Baix Camp, Osona, la Garrotxa, Maresme, Baix Llobregat, Conca de Barberà, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, la Selva, Garraf, Anoia, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Solsonès, Segrià, Pla de l’Estany, Baix Empordà, Terra Alta i Tarragonès són les comarques en les quals hem estat presents amb jornades assembleàries en aquest període. Hem recorregut part del territori català tot construint aquest procés a través de jornades monogràfiques de debat i de reflexió, acordant les línies d’acció estratègiques autogestionàries sobre les experiències vivencials que hem bastit.

Sistema públic cooperatiu

El sistema públic cooperatiu el dinamitzem des de les diferents oficines, amb l’impuls de xarxes autoorganitzades que treballen de manera coordinada per al be comú, sobre principis de cooperació i suport mutu, en cadascun dels àmbits vinculats a les necessitats vitals individuals i comunitàries:

La Central d’Abastiment Catalana (CAC) abasteix un total de 19 rebostos10 arreu del territori, vincula 21 productors i distribueix 133 productes no periples. El 49,56% dels moviments econòmics es fan amb moneda social, 38,20% en ecocoops i 11,36% en ecobàsics.

Cada mes es realitza la ruta d’abastiment principal enllaçant diverses comarques i properament s’activarà una nova ruta que ens abastirà de cítrics procedents de Castelló.

L’Oficina d’Educació continua generant les bases d’un futur sistema educatiu públic cooperativista, sobre uns criteris d’enxarxament comuns d’educació viva. Una estratègia de sostenibilitat econòmica basada en la màxima que cada unitat familiar pugui aportar segons les seves possibilitats. A banda, també s’està treballant en la protecció jurídica de les escoles vives, els acompanyants, els menors i les famílies que són perseguides per l’Estat. En aquesta línia s’ha activat el grup de treball PIRIS.11

En relació a l’educació dels infants, continuem treballant conjuntament amb la XELL (xarxa d’educació lliure) i impulsem i reforcem nous projectes d’educació respectuosa com l’Albada,12 a Arbúcies. A principis d’any tindrà lloc la tercera trobada d’adolescents i un del reptes importants serà elaborar una proposta de cara a un sistema de capacitació per a adults coherent amb la revolució integral.

L’Oficina de Salut13 es troba en ple procés de reestructuració per tal d’assolir el repte d’impulsar i consolidar el Sistema de Salut Pública Cooperativista (SSPC), en el marc de la seva tercera fase.14 L’objectiu serà tornar a engegar les capacitacions de l’SSPC i les formacions de facilitadors de salut, per reforçar la xarxa de nodes de salut multidisciplinaris en el marc del sistema mutualista mancomunat.

En l’àmbit de la salut, la Xarxa som Salut15 té la funció de ser un punt de trobada per a totes les persones, facilitadores, projectes i nodes en el marc d’un nou paradigma basat en la medicina unificada i el model holomèdic.

L’Oficina d’Habitatge inicia una nova fase després de l’experiència de dos anys en què ha generat les bases per a una estratègia d’habitatge. Hi ha feina per endavant per sistematitzar la gestió de dades i contactes que facilitarien crear nous projectes d’habitatges col·lectivitzats i/o d’ús social. Igualment, s’ha fet molta feina, en àrees com el de repoblament rural (dinamitzat de manera autònoma pel grup de Repoblament).16

L’Oficina de Transport s’activarà durant aquest 2014 amb diferents eixos: des de la conscienciació del que anomenem bones pràctiques en el transport, facilitar la col·lectivització de vehicles, compartir el transport, consolidar la xarxa de recollida d’oli Posa-hi Oli,17 creada aquest 2013, l’ús de combustibles no fòssils, l’enxarxament de tallers de reparació de vehicles i bicicletes afins, així com la facilitació d’accés al transport públic gratuït.
Un altre àmbit incipient de treball és la Xarxa CTiT (Ciència, Tècnica i Tecnologia), des d’on es coordinen persones i projectes vinculats a la tecnologia.18

cases_blanques

Una de les jornades assembleàries de la CIC. Aquesta, l’abril de 2013, a Cases Blanques, al Penedès.

Xarxa territorial

La consolidació de la xarxa territorial és una de les assignatures pendents en l’estratègia d’autoorganització de base descentralitzada, però ja comptem amb experiències molt significatives.

Un dels processos d’autoorganització emergents més importants és el que es desenvolupa a la comarca de l’Anoia, en el marc de l’Ecoxarxa de l’Anoia i canalitzat entre d’altres, a través de la colònia ecouinstrial postcapitalista de Calafou,19 projecte de referència a la zona. Han passat dos anys i mig des que va començar la col·lectivització. Mentrestant, s’avança en la rehabilitació de la colònia, la col·lectivitat creix i s’inicien els primers processos de fabricació cooperativa.

El Pla de l’Estany és una altra comarca amb potencial transformador, que compta amb dos projectes de referència com son Les Golfes a Banyoles i Som Comunitat a la Torre de Pujarnol, al municipi de Porqueres.

No podem deixar de banda les experiències de les ecoxarxes catalanes, com les de l’ecoxarxa del Bages, Montseny, Penedès, Pallars i la Xarxaeco de Tarragona, que estan generant un moviment de moneda social i un volum d’intercanvis significatius.

Quant als nuclis d’autogestió local comptem amb l’experiència consolidada de L’Equitativa de Palamós20 en el marc de l’Ecoxarxa de l’Empordà21.També hi han nuclis incipients a Bonmatí, Cerdanyola del Vallés, Ripollet i Granollers, mentre continuen actius els de Terrassa o l‘Hospitalet de Llobregat.

Al barri de la Sagrada Família de Barcelona, AureaSocial22 ja compleix un any i mig com a espai de referència a la capital catalana, i és espai trobada i enxarxament per a moltes comissions, assemblees, iniciatives, projectes, i persones d’arreu del territori. Recentment, s’ha convertit en projecte públic de la Cooperativa i en els pròxims mesos assumeix el repte de dur a terme la col·lectivització de l’immoble, de què actualment és titular el Banc Popular. FEM-LO COMÚ, és a dir, que continuï sent un espai obert a la revolució integral.

Al número 21 del carrer Roig del Raval de Barcelona hi ha Roig21,23 una experiència col·lectiva d’habitatge social que tot i les dificultats per consolidar-se, continua, de mica en mica, reforçant el seu procés autogestionari. Des de finals del 2012 ja és una realitat guanyada a la banca24 i durant 5 anys, pel cap baix, n’està assegurada la continuïtat com a habitatge social autogestionat.

L’Infoespai, a la plaça del Sol de Gràcia, també col·lectivitzat a Barcelona, és un altre referent emergent després de ser el centre neuràlgic de la cooperativa durant el seu primer any de vida. Actualment, ja funciona com a Rebost local, a més de ser un espai compartit amb altres col·lectius afins.

També, hem d’anomenar el projecte de Ca l’Estrolic, a Riudellots de la Creu, on finalment no es va aconseguir la sostenibilitat econòmica i humana se’n va acordar el tancament.

L’Art du Soleil25 és la caravana eco-lògica pedagògica que durant l’any 2014 començarà a recórrer el territori, compartint eines per a l’autosuficiència, l’autonomia i l’autogestió, estenent també la crida a la revolució integral. La caravana és autosuficient, funciona amb combustible ecològic i és una comunitat itinerant.

L’experiència de la CIC ha alimentat altres processos en altres territoris i comença a emergir una xarxa de cooperatives integrals,26 principalment a la península Ibèrica, però, també, més enllà, com la Coopérative Intégrale de Toulouse, aTolosa de Llenguadoc, que fa pocs dies va celebrar el seu primer aniversari.

Aquestes altres cooperatives integrals han comunicat les dificultats de dur a terme l’articulació d’aquest procés i solament algunes estan en vies de consolidació. En tot cas, aquest 2013 es va celebrar la segona trobada de cooperatives integrals que va tenir lloc a Alacant, un espai de trobada on compartir estratègies i consolidar les nostres respectives dinàmiques de treball.

En el marc territorial dels Països Catalans estan en marxa A Tornallom – Cooperativa integral Valenciana,27 Ecoxarxa Mallorca28 (futura Xarxa Integral Mallorquina) i hi ha processos emergents a Menorca i a Eivissa.

Iniciatives en l’àmbit econòmic

La figura del soci autònom29 és el mecanisme que vam crear per protegir les petites iniciatives productives, autònomes i cooperatives davant de la burocràcia de l’Estat. Hem confirmat que és possible superar les limitacions del model empresarial hegemònic (un projecte = una empresa), i generar un entramat d’eines econòmiques i jurídiques per garantir l’enxarxament d’iniciatives diverses i de caire multisectorial.

Actualment, la presència dels socis autònoms és una realitat al territori, reforçada pel treball d’acollida, que s’ha descentralitzat a Barcelona30 i a Banyoles i es continuarà estenent durant el 2014 a altres nuclis com Igualada o Palamós, d’entre altres.

Hem superat amb èxit les inspeccions de treball dirigides per l’aparell de recaptadors de la Seguretat Social al servei del poder de l’Estat. En aquest sentit, els firaires són un dels gremis més actius i de cara al 2014 les fires locals i territorials seran un dels eixos importants pels quals aposta la Cooperativa per dinamitzar l’autoorganització dels firaires.

Les criptomonedes ens porten a un nou escenari econòmic a través de sistemes de transaccions totalment descentralitzades anònimes i segures gràcies a la criptografia. Aquest aspecte serà determinant, ja que estem treballant per fer el pas cap a l’autonomia financera i abandonar el sistema dels comptes corrents, a més d’operar al marge de la banca central hegemònica.31

De camí en aquest procés, aplaudim la recent conversió de Fiare32 en entitat bancària reconeguda pel Banc d’Espanya, cosa que ens facilitarà l’operativa bancària en aquesta transició.

En relació a la moneda social, continuem recolzant el desenvolupament de l’Integralces,33 un desenvolupament que està en fase avançada, però que necessita consolidar un equip de treball que pugui assumir també el seu manteniment.

Treballem per facilitar la visualització i comercialització de l’activitat productiva de les desenes de projectes i socis autònoms afins a la CIC a través d’un mercat virtual,34 fet segons els principis cooperatius. Alguns dels seus avantatges són, per exemple, que cada projecte tingui la seva pròpia botiga virtual (sistema multibotiga), fer compres col·laboratives i garantir vies de pagament multimoneda amb passarel·les de pagament diverses, incloent-hi euros, criptomonedes i monedes socials.

Les donacions tenen actualment més visibilitat a través del nostre web,35 amb què s’amplien les vies de finançament, incloent-hi també les monedes socials i les criptomonedes. En aquesta línia, estem desenvolupant Coopfunding,36 una plataforma de crowdfunding (microfinançament col·lectiu) lliure i cooperatiu, que estarà també en marxa als inicis de 2014 i que permetrà obrir campanyes de microfinançament a molts projectes d’autogestió afins.

CASX (Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa)37 va néixer amb l’objectiu d’articular una eina de finançament que facilités el finançament de projectes cooperatius amb l’aposta clara de prendre distància de la burocràcia, el finançament sense interessos i l’organització de base assembleària. Properament, complirà 2 anys de vida, des que el 21 de gener de 2012 va tenir lloc l’assemblea de constitució.

En aquest temps s’han rebut 80.000 euros en dipòsits, dels quals 23.000 s’han invertit en projectes consolidats i 15.000 en projectes nous (tres d’ells ja han completat el cicle de finançament i han tornat els seus corresponents préstecs). CASX compta amb 110 socis en l’actualitat.

Els mes d’abril va veure la llum la campanya Remou els teus diners, que tenia com a objectiu promoure que els petits estalviadors moguessin els seus estalvis des de la banca convencional a iniciatives financeres ètiques i cooperatives, com és el cas de CASX. La campanya no va donar resultats remarcables, però és una via que es manté oberta de cara a continuar incidint-hi.

Reptes tècnics i projectes d’alliberament tecnològic

El sistemes i canals de comunicació comercials es mantenen sota control i monopoli dels serveis de seguretat dels Estats, en connivència amb les grans empreses multinacionals.38 Enfront d’aquesta realitat hegemònica, la intel·ligència col·lectiva i el treball col·laboratiu es desenvolupen sobre les bases de la protecció, l’autodefensa, l’autoorganització, la seguretat en les comunicacions, el valors del programari lliure, la compartició i la descentralització total de les comunicacions.

En aquest marc hi treballen diferents grups d’hacktivistes i hackers informàtics arreu del món, enxarxats amb la Cooperativa Integral Catalana i cooperant en els diferents fronts tecnològics cap a l’autonomia, com és el cas d’Unsystem.39 A banda de les eines tecnològiques anomenades anteriorment, podem identificar altres eines i línies de treball importants com son:

La xarxa social autogestionada de la cooperativa,40, que encara és una de les eines de referència en el treball quotidià, tot i que encara té algunes carències a nivell d’usabilitat que s’han de continuar millorant.

Phone Liberation Network (PLN)41 és una xarxa de telecomunicacions lliure i autogestionada que ens permet mantenir comunicacions de veu (telefòniques) xifrades i segures. Juntament amb la xarxa de telecomunicacions lliure, oberta i neutral guifi.net,42 ens permet dibuixar un futur prometedor en les telecomunicacions autònomes.

També, treballem en un sistema de bases de dades distribuït i encriptat, construït segons les nostres necessitats, el que ens permetrà treballar de forma molt més àgil i segura. En aquest sentit, alguns dels aspectes importants és la conscienciació i les bones pràctiques en l’ús d’eines telemàtiques, amb especial atenció a la seguretat dels aparells que fem servir per connectar-nos a la xarxa, l’ús de programari lliure i altres mecanismes per garantir la privacitat de les nostres comunicacions.

En aquesta línia, la comissió d’informàtica ha impulsat el projecte Enredaos,43 que pretén facilitar l’accés a serveis informàtics autogestionats a tots els membres de la cooperativa i d’altres iniciatives afins.

Estenem la revolució integral

Durant el més de febrer de 2013 s’activa la crida a la revolució integral44 amb l’objectiu d’articular l’enxarxament i el reconeixement mutu entre persones i col·lectius d’arreu del món que compartim les bases d’aquesta crida, en el camí de construir una altra societat. Aquestes bases són un punt de partida per a la reflexió i la concreció d’una estratègia autogestionària i revolucionària àmplia. Actualment, la CIC assumeix com a pròpies les bases de la crida a la revolució integral i ja formen part del seus principis.

Per una altra banda, els dies 15, 16 i 17 de març es convocà la Crida a l’acció per estendre la Revolució Integral coincidint amb el 1r aniversari de la publicació Rebel·leu-vos45 i el 4t aniversari de la publicació Podem!.46

La iniciativa Dret de rebel·lió47 es va articular sobre la necessitat d’establir una estratègia que va més enllà dels límits establerts pels sistemes de lleis estatals, des de la legitimitat que ens dóna la nostra pròpia coherència com a éssers humans. D’aquí va sortir el Manual de desobediència econòmica que aquest any ha vist néixer la seva segona versió (i primera edició en català) que es pot descarregar des del mateix web.48 A més, s’aprofundeix en la noció de desobediència integral,49 que implica trencar el contracte social amb l’Estat del territori on es viu per poder realitzar un nou acord de sobirania amb una comunitat o col·lectiu amb qui l’individu se sent realment vinculat.

A principis d’any començarà a funcionar un nou projecte comunicatiu que pretén comunicar de manera global i en múltiples idiomes tot allò que passa en el marc de la revolució integral. L’eix és comunicar des de les idees i les pràctiques de la revolució integral cap al món. Aquest projecte s’anomena RADI.MS (Revolutión Action Disobedience Integral. Media Shield).50 De fet, actualment, els continguts fixos del web de la CIC51 ja es poden llegir en català, castellà, anglès i italià i, d’altra banda, se’n comencen a traduir, també, els continguts dinàmics de més interès.

També, s’estrenarà ben aviat el documental Dreceres, la revolució integral52 que recull algunes de les iniciatives que es duen a terme en el marc de la Cooperativa i que impulsa el col·lectiu Inlakesh. En l’àmbit del cinema documental sobre experiències autogestionàries, durant aquest any s’han estrenat La voz del viento53 i STOP! Rodando el cambio.54 Durant el 2014 veuran la llum, Economia col·lectiva55, Asamblea popular56 i Fabricants de futur57, entre altres. També, cal comptar amb el material audiovisual que acompanya algunes de les xerrades/debat del Fem-lo Comú d’AureaSocial, que es pengen habitualment als webs de la CIC i d’AureaSocial, en estreta col·laboració amb LaTele.cat.

Músics afins preparen, igualment, una cançó sobre la revolució integral.

A nivell comunicatiu ha estat un any intens i hem estat presents en xerrades, taules rodones, formacions, entrevistes, vídeos, fires, festivals i altres esdeveniments als quals hem estat convidats, tant a Catalunya, a la península Ibèrica o en altres territoris europeus; sense oblidar la gent que està fent doctorats, treballs de recerca, pràctiques i diferents estudis sobre l’experiència de la Cooperativa Integral Catalana.

La desobediència no hi cap a la presó58

No podem deixar de banda la situació del nostre amic i company Enric Duran,59 una de les persones impulsores de la Cooperativa Integral Catalana que actualment es troba en lloc desconegut després d’exercir el legítim dret a desobeir l’actual sistema judicial i no presentar-se al judici al qual estava convocat el passat 12 de febrer. Aviat farà un any des que l’Enric va ser convocat a un judici-farsa i sense garanties de defensa, acusat de diversos delictes vinculats a l’acció d’expropiació bancària que va realitzar fa més de 5 anys.60 L’Enric, amb el suport col·lectiu i tot reafirmant el seu posicionament de 5 anys enrere, va decidir no presentar-s’hi. Actualment, es manté amagat, però participa activament des de la distància a la CIC.

Aquesta actitud enfront de les estructures judicials ens permet reforçar la necessitat d’una estratègia de desobediència integral contra tot tipus de dominació.

Per això, s’ha articulat el grup de treball de justícia restaurativa61 que està elaborant una estratègia per a la resolució de conflictes de manera autònoma, sense la intermediació de l’Estat i del seu aparell judicial basat en el dret punitiu romà. Com a primera experiència pràctica, es treballa en una proposta restaurativa que es presentarà als denunciants de l’Enric, amb la intenció de generar un procés de restauració en base als elements presents en el conflicte generat per l’acció d’expropiació que es va fer pública el 17 de setembre de 2008.

Això pretén ser tant sols una aproximació d’on som i cap a on anem. On serem encara no ho sabem, però sí que sabem que hi anirem junts i que junts construirem el camí.

Salut i revolució integral!

Comissió de coordinació de la CIC

NOTES

1Es va assignar un pressupost de unes 240.000 unitats monetàries en base a un volum d’ingressos equivalent en euros.

3L’ecobàsic és la nostra moneda interna, que gestionem des del CES: www.ces.org.za

4Formulari d’alta de soci: http://alta.cooperativaintegral.cat

5L’ECOcoop és la moneda d’intercanvi general de la Cooperativa, que també gestionem des del CES: www.ces.org.za

6És la llista de correu que serveix per comunicar necessitats o fer oferiments a la xarxa: http://llistes.cooperativa.cat:8081/mailman/listinfo/cic-intercanvis

7El nou web de la CIC manté un volum d’unes 400-450 visites diàries.

8Institució comunitària-assembleària d’autogovern de tot el veïnat d’un territori, consell o municipi determinat, que encara es resisteix al monopoli de l’Estat en alguns territoris i que molts pobles i col·lectius comencen a recuperar.

9Que va tenir lloc a La Rimaia el mes de maig del 2010.

10Els rebostos son els espais d’abastiment i intercanvi local.

11Protecció a la infància en risc d’inclusió social.

14La primera fase des de l’estiu del 2010 fins a l’estiu de 2012 i la segona fins a les darreries d’aquest 2013.

16http://repoblament.wordpress.com

18L’autofabricació comença a ser una realitat, amb experiències com les d’OpenSourceEcology, les impresores 3D i molts inventors i investigadors autònoms.

24El 9 d’octubre de 2012 es fa pública la resolució d’execució hipotecària emès pel jutjat de primera instància de Barcelona sobre l’immoble de carrer roig 21 del barri del Raval de Barcelona, que certifica la validesa de l’estratègia de protecció d’aqeust immoble.

26Actualment existeixen unes 25 cooperatives integrals arreu del territori.

30Unes 50 persones participen cada setmana a les acollides d’AureaSocial que es fan els dijous, matí i tarda.

31Tot aixó amb la combinació de tecnologies com son les criptomonedes, caixers físics i passarel·les de pagament pròpies. Aquesta serà la garantia per operar al marge del sistema bancari, el sistema de fiscalització de l’Estat i el cordó umbilical que els uneix: els comptes corrents d’operativa bancària.

33L’eina que haurà de substituir l’actual obsolet CES. http://integralces.net

38Vegeu els documents filtrats per Richard Snowden. The NSA (National Security Agency) Files: http://www.theguardian.com/world/the-nsa-files

44http://integrarevolucio.net (Revolució integral en Esperant)

45Publicació per l’autogestió: https://rebelaos.net

 ________________________________________

Crònica i valoració de la CIC de l’any 2013 (arxiu en PDF):

http://cooperativa.cat/wp-content/uploads/2013/12/cronica-i-valoracio-2013-CIC.pdf

Tags: ,

Comments are closed.