Actualitat / Col·lectivització / Ecologia

La Zone à Défendre de Notre-Dame-des-Landes resisteix

Aquest article també està disponible en: Castellà

Print Friendly, PDF & Email
Una imatge de la reocupació de XAD el novembre de 2012 després del primer desallotjament.

Una imatge de la reocupació de la ZAD el novembre de 2012 després del primer desallotjament.

[Entrevista de Kristina Klosová.]

La ZAD (Zone à Défendre), situada a prop de Nantes (Bretanya), a Notre-Dame des-Landes (Kernitron-al-Lann en bretó) és un dels territoris okupats més extensos d’Europa. El seu objectiu principal és aturar-hi la construcció d’un aeroport. Després de tres anys de resistència han rebut una nova amenaça de desallotjament imminent per part del govern francès.

Parlem sobre el funcionament de la comunitat, la resistència, la relació amb la COP21 i la policia secreta, amb una «zadista» que, per temes de seguretat, roman en l’anonimat.

Per començar, podries explicar com i quan vas arribar a la comunitat? Com t’hi has involucrat?
Vaig venir aquí el 2010. Hi havia poca gent, gairebé no es podia dir-ne una comunitat. Era més una petita xarxa de gent que intentava oposar-se al projecte contra l’aeroport. La comunitat es va anar creant a poc a poc més tard. En dos o tres anys va venir cada vegada més gent a ocupar més cases, a construir petites cabanes i a treballar els camps. Hi vaig arribar amb un grup d’amics que veníem d’una okupació del bosc. Aquí hi ha gent de moltes xarxes i molt diferents. A través d’aquestes xarxes coneixíem molts mitjans polítics força diferents.

Quanta gent viu a la ZAD ara mateix?
La veritat és que no en tenim gaire idea. Per donar una xifra, diguem-ne 150 persones. És molt difícil saber i definir qui viu aquí. Hi ha gent que es queda aquí uns mesos i després va a un altre lloc i torna.

Aturar les màquines, bloquejar les obres

Podries comentar el funcionament del dia a dia?
Potser abans cal explicar l’aspecte que té el terreny. És un terreny molt gran, són 1.500 hectàrees en una zona molt extensa. Només són un parell de quilòmetres de nord a sud, però en són gairebé 10 d’est a oest. Som gent diferent. Com que som al camp hi ha alguna gent que fa agricultura. La majoria estem aquí per lluitar contra aquest sistema capitalista i patriarcal. Es pot semblar bastant a una comunitat okupa en qualsevol ciutat, en la qual hi ha molts tallers, projeccions, xerrades, o festes.

En què difereix de les okupes a la ciutat?
Durant els primers anys de l’okupació, les màquines estaven fent les obres preparatòries en el terreny, sondejos de terra, etc. En aquesta època la gent que okupava, tenia com a objectiu principal aturar les màquines, bloquejar les obres. Això va ser durant tres anys. Després, la policia va llançar una operació molt gran de desallotjament el 2012. Hi va haver una mobilització massiva de moltíssima gent dels voltants. Al cap de sis mesos van abandonar l’operació. Des de llavors ni les màquines ni la policia han tornat a entrar-hi. En els últims tres anys, la trajectòria principal de lluita contra l’aeroport ha estat de mobilització fora del terreny. Hi ha hagut manifestacions, sobretot a la ciutat, a Nantes. Hi ha molta activitat que es desenvolupa al voltant de crear vincles amb més gent, amb altres xarxes, per mobilitzar i exercir pressió perquè no es construeixi l’aeroport.

Hi ha gent que encara viu en el terreny legalment, teniu molt contacte amb ells?
Abans hi havia més gent, però molta no volia tenir contacte amb l’oposició a l’aeroport. Els hagués agradat quedar-se aquí, però no volien estar involucrats en la lluita. No mantenim cap contacte, fins i tot amb alguns vam tenir conflictes. Tota aquesta gent ja se’n va anar. Amb la que segueix per aquí tenim molt contacte, tant veïnal com de companys i companyes de lluita.

A l’octubre, el govern francès va declarar que vol desallotjar la comunitat entre gener i març. És real aquesta informació?
Segons sembla, la data hauria pogut canviar després dels atemptats a París i que el govern declarés l’estat d’excepció. Han mobilitzat molta policia i militars a tot França. Hem rebut informacions no oficials en el sentit que la policia no vindrà fins al febrer, perquè no disposen de suficients dispositius. No se sap molt bé quan vindrien.

Pots comentar una mica més sobre els desallotjaments de l’any 2012? Com veus la situació actual comparant-la amb aquella època?
El 2012 anaven desallotjant silenciosament als veïns, sobretot gent gran, que encara quedaven a la zona. Un o dos mesos més tard van llançar l’operació policial i van venir amb més de mil policies a desallotjar la comunitat. El que pensaven que duraria dos dies, va durar un mes i mig, durant el qual van estar destruint totes les cases i cabanes que s’havien construït, fins a l’última pedra. Va venir molta gent per recolzar-nos. Després, la policia es va quedar en el terreny quatre mesos i mig controlant les carreteres amb dos punts de control permanents. La zona estava tallada en dos per la policia. Cada barri va anar organitzant la seva història. No obstant això, ara no sabem quin nivell de suport tenim. Potser no tornem a fer una manifestació de 50 mil persones com hi va haver el 2012, però sembla que encara és un tema interessant per a la gent a França.

Les ZAD neixen una rere l’altra

Com heu aconseguit que arribés tanta gent per recolzar-vos en 2012?
Bona pregunta …, no en tinc ni idea. Durant els anys anteriors s’havia fet molta feina de comunicació, de prendre contactes amb xarxes de gent de tot França. Hi ha molts factors sobre els quals no en tenim ni idea. Evidentment, era la primera vegada  que es duia a terme a França una resistència local a un projecte a través de l’okupació d’un terreny. A Anglaterra és bastant comú, però a França és una tàctica poc coneguda, per això potser va cridar l’atenció.

De quina manera vau aconseguir okupar l’espai de nou després del desallotjament?
Realment, l’okupació es va dur a terme paral·lelament amb els desallotjaments. En una zona de la ZAD estaven destruint cases i en una altra zona se’n construïen d’altres. Per evitar els punts de control de la policia s’havia d’anar a peu camps a través. Molt del material per a la construcció de les noves cases es va entrar a mà. Encara hi havia molta policia a la zona, però no podia controlar tot el territori. El bosc el van desallotjar tres vegades i es va tornar a ocupar tres vegades més.
Heu estat inspiració per a altres projectes? Han nascut altres okupacions del terreny a França arran de la ZAD?
Si no m’equivoco, és a partir dels desallotjaments de 2012 que es va arribar a conèixer tantíssim la ZAD. A partir d’aquí hi ha força lluites locals que van decidir ocupar el terreny del projecte contra el qual lluitaven. Ara mateix hi ha més de deu terrenys que han anomenat ells mateixos ZAD en altres zones de França. No obstant això, moltes vegades ens hem preguntat què hi ha darrere de les altres ZAD. Cadascú agafa la paraula i li dóna el sentit que vol. Hi ha una cosa que ens uneix clarament, però encara no és un moviment molt madur. No hi ha hagut prou temps per discutir com s’entén aquest tipus de lluita, quin és l’interès d’ocupar un terreny, a partir de quin moment okupar no és una bona tàctica…, tot això encara ens queda per debatre.

Teniu contacte amb altres iniciatives similars d’altres països? Per exemple, amb Grow Heathrow, la comunitat a Anglaterra que està contra l’extensió de l’aeroport a prop de Londres.
Una mica. Alguna gent de Grow Heathrow va venir aquí, però des de llavors gairebé no en tenim notícies. Igualment, hi havia prou contacte amb la iniciativa Atenco contra l’extensió de l’aeroport a la Vall de Mèxic. Fa uns anys estàvem en contacte amb la gent de Catalunya que lluitava contra la línia de molt alta tensió, la MAT. Hi havia també molt vincle amb la lluita d’una mina d’or a Romania, la Rosia Montana. Avui en dia s’ha començat a fer vincles amb la gent que lluita al Kurdistan.

Si hi ha secretes, no ho sabem encara

A París, durant les dues primeres setmanes de desembre, va tenir lloc la cimera sobre el canvi climàtic, COP21 Era una trobada important per a vosaltres? Què penseu sobre els resultats de la conferència?
Realment és bastant irònic. Encara que el canvi climàtic sigui un tema bastant central pel que fa al projecte de l’aeroport, no se’n va donar tanta importància a la cimera, però sí al fet de fer una acció conjunta amb gent molt diferent. Dins de la mobilització contra la COP21 es va fer una marxa de dues-centes persones anant amb bicicleta i amb tractors des d’aquí fins a París. Va ser just després dels atemptats de París i el govern no parava de prohibir totes les mobilitzacions. Cada dia la policia prohibia el pas, però tot i així sempre s’aconseguia travessar el bloqueig policial i sense confrontacions. Era simplement per la força col·lectiva i per insistir i quedar-se hores asseguts al mig de la carretera, tallant la circulació. Es va tornar amb moltes ganes de continuar endavant i aprofitar aquesta energia.

L’objectiu era llavors fer la xarxa també amb la gent fora de l’okupació. Penseu que heu aconseguit aquest objectiu a través de la marxa?
Sembla que aquest objectiu s’ha assolit. Durant el trajecte es parlava sobre la ZAD i s’intentava crear vincles amb la gent de les zones pel camí. La idea era mostrar que tot això és una hipocresia, que un govern com el francès no pot parlar de canvi climàtic i al mateix temps dur a terme projectes tan consumidors d’energia com el de l’aeroport. En tot el trajecte fins a París hi va haver una acollida impressionant. En totes les etapes hi havia tantes cases que es proposaven per acollir la gent que al final gairebé ningú de les dues-centes persones va haver d’acampar.

Últimament, al món activista, hi ha molts casos de policies secretes inflitrats. Ha passat una cosa semblant a la ZAD, que es va posar en clar que hi havia un secreta dins de la comunitat?
Si hi ha alguns infiltrats, no ho sabem encara. L’únic que estava bastant clar en l’època dels desallotjaments és que hi va haver policies que es van disfressar de nosaltres i van provocar una confrontació amb la policia. Van començar a tirar pedres i els primers que els van imitar van ser detinguts i ficats a la presó. Sempre està la cosa com en l’aire, algú serà, però no en tenim ni idea. El que hem sabut és que la policia ha fet propostes a força gent per ser informants. Nosaltres n’hem sabut de diversos, però tots els que ens ho han dit és perquè han rebutjat la proposta. Imaginem que hi haurà gent que ha acceptat.

Com influeix aquesta incertesa en la confiança entre els habitants de la ZAD?
M’imagino que depèn de cadascú. Tenim pràctiques molt bàsiques de seguretat, per exemple de no donar el nostre nom a la primera persona que passa per aquí. A partir d’això crec que la gent és bastant confiada. De fet, una vegada que un periodista es va infiltrar i va treure un reportatge horrible sobre la zona, la gent estava explicant unes coses molt bèsties del que feien. Hi ha força confiança, massa jo diria.

Gener 9. Dia d’acció

2016-01-09_tractoperif_a4-hdEsteu plantejant una gran acció per al dia 9 de gener. Podries comentar quin és l’objectiu de l’acció?
Estem entrant en la fase final d’expropiació de la gent que encara té aquí lloguers o fins i tot són amos de casa seva. Hi va haver un judici fa un mes en què s’havia de posar la data en la qual hauria de marxar gent. El resultat d’aquest judici va ser una petita victòria. El tribunal va decidir que no podien jutjar o, si més no, no ho farien ara. Es va decidir que calia posar una mica de pressió perquè la justícia no recolzés l’operació policial de desallotjament, o bé simplement la voluntat política de desallotjar els habitants. Així ha sortit aquesta idea de fer aquesta mobilització.

Podries comentar què es vol fer durant la manifestació?
És una mica la mateixa idea que es va fer quan vam anar cap a París, però ara serà cap a Nantes. Una manifestació amb bici, amb tractors i alguna gent caminant. Viure l’energia que es va viure quan vam anar cap a París. Intentar crear un ambient unit. Si la policia ens bloqueja, pensar col·lectivament com es reaccionarà.

Teniu plantejades més accions?
A finals de gener, durant un cap de setmana, convidem la gent que vingui a fer tallers i noves construccions. Volem continuar desenvolupant les infraestructures dins de la ZAD perquè quedi clar que som aquí i que no necessitem el govern per desenvolupar els projectes. Hem fet la nostra pròpia licitació d’obres com a resposta a la licitació d’obres de l’Estat francès.

Share Button
Comparteix això:Share on Facebook3Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Reddit0Digg thisEmail this to someone
Tags: , ,

One Comment

  1. Pingback: 23 de gener: Jornada de treball + Presentació de la ZAD + jocs + taller d’improvització musical | Can Tonal de Vallbona

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE