Aquest passat dissabte 20 de juny s’ha presentat als locals de CNT (a la Plaça de Tirso de Molina, de Madrid), La Canica, una moneda alternativa dissenyada i gestionada per les Assemblees de la seva comunitat d’usuàries.

La Canica va néixer fa només quatre mesos i ja està fent els seus primers passos. Als barris de Lavapiés, Arganzuela i Carabanchel ja s’estan fent servir canicas en lloc d’euros per intercanviar verdura, melmelada, espaguetis, cervesa, llibres, piles, sabó … Hi ha dos bars que accepten intercanvis en canicas, una perruqueria, un gabinet de psicoteràpia , un projecte de reparació d’ordinadors… es fan classes d’anglès, italià, matemàtiques, informàtica, ioga…

La Canica vol atendre una necessitat: pal·liar l’escassetat premeditada d’euros amb què ens estan escanyant, però sobretot és part d’un pla polític, perquè se sap que no hi haurà autogestió completa de la producció i el consum mentre els mitjans de canvi i finançament estiguin controlats per bancs i estats. Els diners, més concretament el monopoli de l’emissió de diners, és una de les eines de control més poderoses del capitalisme, a molt curta distància dels monopolis de la violència, la informació i l’educació.

Per això convé no fer cas a les autoritats monetàries ni a eminències acadèmiques a sou del sistema. Els diners no són difícils d’entendre, com ens volen fer creure. A La Canica ja fa quatre mesos que maneguen els diners que han creat sense necessitat d’economistes, aprenent i ensenyant entre tots i totes.

Podeu llegir l’article d’ara fa un any en el qual la Red de Colectivos Autogestionados anunciava l’inici de la «fase de proves» d’aquesta moneda local.