Atenent la commemoració d’aquest Onze de Setembre de 2013 a Catalunya, ens fem ressò de l’article que ha publicat Dídac S. Costa a la nostra xarxa social.
I l’Onze de Setembre, què fem?
Què farem els i les companyes cooperativistes integrals l’Onze de Setembre? Jo, personalment, com que sembla que no tenim cap política en aquest tema, aniré amb els companys del Proces Constituent a fer la cadena humana, encerclant La Caixa.
- per lluitar per dret d’autogovernar-nos,
- pel dret de no ser una colònia amb polítiques de terra conquerida des de fa segles;
- amb l’esperança que Catalunya pugui tornar a oferir, en tenir de nou alguns majors graus d’autonomia en relació als límits imposats des de fa segles per les castes castellano-andaluses que governen aquest estat per mantenir-lo a l’antic règim, una nova utopia llibertària com la del 1936, lúnica al món;
- i per lluitar pel dret a la nostra maltractada llengua, i amb ella la seva cosmovisió. No per ser millor ni més gran, sinó pel respecte a la biodiversitat humana. I sí, perquè és mes social i progressista, ara i sempre, que les nostres veïnes francesa i espanyola, mes afins al caciquisme que a l’assemblea.
- per tenir una dreta i no dues; i perquè la pròpia, la de consum de proximitat, ha treballat; no és caciquista i feudal del segle XIII, com la quilomètrica que també tenim, sinó industrial i burgesa del segle XIX
- i recordem-ho, si cal, en els nostres àmbits llibertaris, per evitar confusions que generen confrontació: no es la lluita per un estat. el 1714 no hi havia estats; ni el 1640. I ja aleshores vam ser conquerits, i obligats a renunciar a la nostra llengua i a les nostres llibertats i constitucions, més democràtiques que les que ens foren imposades.
Lluitar per la independència no es lluitar per un estat; es lluitar pel dret a autogovernar-nos i no ser colònia. Que no acabem sense adonar-nos-en fent costat als falangistes del PP i Ciutadans amb la visió de la unitat indivisible d’España…
Siguem mes honestos: anarquisme es confederació de nacions lliures. no provar de fer revolucions en els estats en què ens ha tocat viure per guerres nacionalistes de conquesta, com és el nostre cas en repetides ocasions..
És impossible no estar d’acord amb això des del punt de vista llibertari. No és, com cap altra, una solució final a tot, com no ho és per si sol l’ecologisme, per exemple, Però és un cami imprescindible cap a un món més lliure i d’iguals. O és que no ho estem pel dret dels tibetans, maputxes, guaranís, tolteques, occitans, bretons o irlandesos i escocesos a escollir com s’autogovernen?
Salut, indeependencia i hippisme!
[Recomanem, també, l’article de Félix Rodrigo Mora: La Revolució Integral és el marc necessari de l’alliberament nacional de Catalunya.]
Cooperativa Integral Catalana. Aquesta obra està sota una
Bé, també som uns quants els cooperativistes que ens afegirem a la Via Catalana. En el meu cas seré a l’Hospitalet de l’Infant, a donar suport a la gent de les comarques de les Terres de l’Ebre, tan despoblades, i que l’any passat van acudir a la gran manifestació independentista de Barcelona.
Salut i independència!
Desde el meu punt de vista “tambe anarquista” no puc estar mes en desacord amb la reflexió que comença amb “Siguem mes honestos: anarquisme es confederació de nacions lliures.”
Crec que l’anarquia es refereix a la llibertat individual i no de paisos, terres, estats o nacions… I crec que es indiferent el “com” s’hagin creat aquestes divisions. La llibertat individual es la que defineix la llibertat colectiva i el colectiu ha d’englobar al maxim d’individus.
El fet de delimitar cualsevol dels meus drets a un hambit regional sens dubte disminueix la meva llivertat individual i per tant tambe la colectiva sigui quin sigui el colectiu.
L’anarquisme, a mes, ha de tenir la seva base en la bona voluntat i en el desig de igualtat i benestar no de un mateix sino de tota la resta de humans (o essers vius si vols). El fet de desitjar un canvi per a una millora d’un sol colectiu sense tenir en compte l’efecte negatiu que tindra sobre altres parts del “colectiu unic” esser huma, em sembla una postura totalment allunyada a la idea d’anaqruia (la que jo tinc obviament).
Salutacions cordials.
Companya Tyler,
El planeta terra no és un col·lectiu únic.El planeta terra és divers i plural, obert i ple de contrastos. Voler reduir tota aquesta diversitat a una cosmovisió ( per més bona voluntat que això tingui) és senzillament emular les ideologies imperialistes que pretengueren unificar el món, i que ho feren a sang i foc, eliminant cultures, ecosistemes i espècies.
La gran comunitat humana no pot obviar les diferències, perquè fer-ho implica eliminar-les i esdevenir intolerants i opresors. Les cultures i l’anarquisme son perfectament compatibles i en aquest sentit el que cal reivindicar és la igualtat entre territoris, mai la superioritat d’uns per sobre d’altres, tal i com fa l’espanyolisme imperialista o una versió intolerant de l’anarquisme, que actua com a imperialista. Les cultures occidentals ( inclòs l’anarquisme) ha eliminat i aniquilat moltes cultures, si us plau, no continuem per aquest camí. Catlunya vol ser lliure per relacionar-se de tu a tu amb les cultures que l’envolten, amb els ecosistemes i amb les comunitats humans.
salutacions cordials!