Aquest dissabte 18 de gener, l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia (Barcelona) ha donat el tret de sortida a la campanya per aturar la contrareforma de la llei de l’avortament impulsada pel govern del PP i per la defensa de l’ avortament lliure i gratuït. Centenars de persones es van manifestar pels carrers del barri perquè aquesta nova reforma empitjora la llei de supòsits de 1985 i ens fa retrocedir a l’època franquista, a més de ser una de les més restrictives de tot Europa, ja que només es podrà avortar en cas d’evitar un greu perill per a la vida o salut física o psíquica de l’embarassada fins a la setmana 22 o per casos de violació únicament durant les primeres 12 setmanes.
La nova llei no té en compte la capacitat de decisió sobre el propi cos de les dones, ni el seu futur (si volen o no volen ser mares). També, empitjora les condicions de vida per a les dones que si trien ser-ne (am retallades en drets laborals, en sanitat, en educació, a les dones que tenen cura de persones dependents, a les escoles bressol, amb què es promou de forma encoberta els acomiadaments, la no garantia al dret a l’habitatge, etc.); igualment, anteposa el dret dels nonats al de les dones, deixa en mans dels tutors legals la decisió d’avortar entre els 16 i els 18 anys, quan la majoria d’edat sanitària és als 16; incompleix les recomanacions de la OMS (Organització Mundial de la Salut), ja que no té en compte criteris de salut de les dones pel fet que dos metges hauran d’acreditar el supòsit de risc físic o psíquic de la dona; no reconeix l’avortament per malformacions que puguin fer perillar la possibilitat d’una vida digna i inclusiva de les persones amb diversitat funcional una vegada nascudes.
La campanya de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, a la qual s’hi han sumat més de 30 entitats gracienques, va néixer aquest estiu amb diversos actes a la Festa Major de Gràcia, durant els quals la policia va multar set integrants de l’assemblea amb multes de 1.500 euros cada una. Precisament, durant la manifestació es va exigir que el Districte retirés de forma immediata aquestes sancions contra la llibertat d’expressió de les dones al barri.
Podeu llegir la crònica de la manifestació al web de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia o veure el vídeo de Gràcia Televisió.
Cooperativa Integral Catalana. Aquesta obra està sota una
Un moviment reformista, que res té a veure amb el cooperativisme i la cic. Que afirma que estem en democràcia, i intenta viure el millor possible dins aquesta dictadura dels partits i oligarquies del poder.
Jo els he vist en una mani, i realment fa pena i por alhora. No accepten debat, i tenen molta violència per defensar les seves idees.
La seva consigna “avortament, lliure i gratuit” és d´allò més funesta, estúpida i destructiva, a més de simplista.
El volen lliure, però legislat i legalitzat sota un règim de partits i tirania com la que vivim. I el volen gratuït, cosa que és totalment impossible, doncs si per la dona o noia li resulta gratuït, per qui paga el sou de la gent que ho ha de fer, no ho és. Sempre algú paga les despeses! Res no és gratuït.
I llibertat, també vol dir Responsabilitat, i d’això no en volen saber massa cosa.
Hi ha molt amant de la llibertat, però en aparences i màscares.
La llibertat té un preu, i és una conquesta personal, en darrera instància. Mai provindrà de cap ens estatal.
En fi, que podrien parlar de fer un sistema de salut públic autogestionat, com estem proposant fa temps, però no. Volen el mateix sistema de salut tirànic i oligàrquic, i que estigui legislat al seu favor. Algú està movent els fils, i pastorejant gent, per seguir amb el domini i el negoci. Doncs que els hi vagi molt bé, però de moment, no tenen arguments ni poden donar lliçons del que és responsabilitat, llibertat, ni democràcia.
Salut i gràcies.
Voldria també fer dues aportacions, crítiques i constructives, a aquest article, si m’ho permeteu:
– Sobre el titular: Aquest titular, és típicament periodístic, i sensacionalista. Conté elements de manipulació i engany. Quant escriviu que “Gràcia es movilitza…”, és sensacionalisme i per atraure a gent a l’article. Però és manipulador, perquè en tot cas és una part de la gent del barri. No és al barri sencer. No es pot demostrar que sigui el barri sencer, i amb el consens de tothom, per a manifestar-se per tal o qual cosa. De ben segur, que hi ha tanta o més gent, que no pensa el mateix, i que no recolzen aquesta manifestació. Llavors, estem jugant al joc periodístic de impressionar amb titulars, amb frases poc rigoroses, simplistes i refutables.
Perquè doncs no es pot fer un titular natural, precís i just amb tothom del barri?
——
– Sobre l’autoria dels articles i escrits:
Soc partidari de que els articles i escrits que es fan en llocs cooperatius i grupals, vagin signats, i quedi clar qui és el que “es mulla”, i assumeix el risc de comunicar, el que sigui. Jo soc blogaire i divulgador, i no entenc perquè ens hem d’amagar sota l’anonimat del col·lectiu. Es molt fàcil escriure algo, publicar en un blog grupal, i quedar en l’anonimat. I es perd poder comunicatiu.
Que jo sàpiga, en els blogs grupals, sempre es signa la notícia o article. I penso que en el de la CIC també s’hi hauria de veure la signatura de qui publica.
———-
Res a dir sobre el tema en qüestió de l’article. Sobre avortament, és algo molt personal, i un debat extens. Es del tot rebutjable que estigui legislat d’una manera o d’una altre, si el sistema legislatiu en qüestió és tirànic i antidemocràtic com l’actual. Per tant, els grups que es manifesten ara per la no aplicació d´una nova llei, son grups reformistes, que el que busquen, son lleis a la seva mida, dins de la dictadura actua. Totalment fútil i egoïsta, a més de violent, per la forma en que actuen.
——–
Son opinions personals, i amb respecte al que cadascú opini.
Salut i emancipació.
Pere A.
Benvolgut Pere,
Gràcies per la teva crítica.
Certament, el titular hauria pogut estar millor i suggerir-nos-en un altre via correu hauria estat bé.
Per deformació professional es tendeix a emprar el mínim de paraules possibles a l’hora de fer un titular per qüestions d’espai i estètica. En el nostre cas, tanmateix, no hi ha cap ànim de ser sensacionalistes, ans al contrari.
Quant a la signatura, normalment signo les notícies que faig des del primer mot a l’últim. En aquest cas vaig signar-ho com a Cooperativa perquè es tractava d’un recull fet a partir de diverses fonts i no tant de la pròpia experiència.
Pel que fa a l’assemblea de dones feministes de Gràcia, en conec unes quantes, noies joves i lluitadores, algunes de pròximes a la revolució integral, i t’asseguro que ni són violentes ni actuen a la babalà.
Gràcies Xavier, pels teus comentaris.
Esperant haver aportat elements bons per a la reflexió i millora col·lectiva, vaig comentar lo de més amunt. Us tinc gran respecte i apreci, i ja sabeu que això és només una petita diferència, que no va més enllà.
Tinc en comte el que em dius, i potser en altres ocasions us escric al correu.
Aquest tema és molt delicat, i molt personal el punt de vista de cadascú. A mi em toca ben endins, i penso que hi ha molta feina per fer, en concienciació i respecte, a la llibertat de consciència, a que la gent es respecti de veritat.
Un dia vaig estar en una mani, a plaça Gaudí, i ho vaig presenciar. Els seus missatges i consignes porten violència i odi. Legitimació de l’actual ordre jurídic-polític (com si estéssim en democràcia). I el que volen, son lleis fetes a la seva mida, dins l’actual tirania.
Demanar que l’avortament sigui “lliure i gratuït”, és del tot rebutjable (per mi), ja que per això hauria d’haver professionals pagats per tots nosaltres, potser en contra de la seva pròpia voluntat, i legislat dins l’actual sistema de dictadura que vivim, al que ells li diuen “democràcia”.
Jo qüestiono l’actual sistema jurídic i polític, i elles, sembla que no (almenys en el que es veu que fan com a col·lectiu).
Tema apart, i ben complex, és el de l’avortament “lliure”, i els seus efectes psicològics, que son tremendos, i deixen unes seqüeles i culpa a moltes dones, que les marca per tota la vida, i no sé si estem preparats per assumir, com a societat. Però això ja és un altre tema, i ben personal, el que cadascú escolleixi.
Es respectable aquest moviment i la seva gent, però se sitúa clarament en el reformisme, i intentar viure millor dins l’actual sistema.
Disculpes amic si algo ha molestat, i queda aquí. Aviat compartim bones noves, segur. Salut i consciència.