Articles/Opinió

El dia després: comencem a l’alba la construcció de la República

Print Friendly, PDF & Email

Companyes, empatitzo amb els sentiments retrobats de moltes de nosaltres, tristesa, impotència, abatiment, il·lusió, avui estrenem un dia nou i potser l’alba del dia de demà és el primer dia per creure’ns que estem ja construint juntes la nova república catalana.

Estem esgotades d’escoltar els mitjans de comunicació de l’estat espanyol dient mentides i capgirant la informació sense contrastar-la, parcials i sense ser plurals, defensant la unitat d’Espanya totalitarista, sense respectar la diversitat dels diversos pobles que conviuen, gallecs, asturians, andalusos … Tampoc partidaris d’aquest totalitarisme.

Encara no sé per què, algunes de nosaltres teníem l’esperança que “l’eterna senyora de telediari TVE1“, l’Ana Blanco, parlaria de les concentracions de milers de persones a les places i carrers de Catalunya. Amb la mateixa ingenuïtat esperàvem que el senyor Felip VI, rei de l’Espanya, comentés alguna cosa dels ferits. Així doncs, ahir va quedar rotundament clar per moltes de nosaltres que ja no creiem en l’Estat i ni la monarquia, que aquest senyor no ha entès res o no vol assabentar-se.
Senyor Felip, més que mai en el dia d’ahir van conviure pluralment persones catalanes que volen la independència i persones catalanes que se senten espanyoles juntament amb espanyols que volen la independència dels companys catalans i espanyols que volen continuar pertanyent a una Espanya amb Catalunya, però en allò en què tothom estava d’acord és en ser lliures del feixisme i la violència que imposen els poders de l’estat espanyol. Des de fa dies,  i ahir milers de persones amb distintes banderes i formes de pensar es troben als carrers de Catalunya amb convivència i fraternitat. Més que mai aquest procés que obrim ara els catalans, crea vies de diàleg i de comprensió que estaven tancades i reprimides i això és el que es viu als nostres carrers. Però clar, tristament vostè no podrà passejar ni viure mai els carrers com jo ho faig, em sap greu i li expresso sincerament les meves condolences.

La divisió i la fractura dels ciutadans són imposades pel poder, amb les seves paraules que només contemplen una part del conflicte, la violència constitucional de l’estat espanyol, les informacions parcials dels mitjans de comunicació i les seves forces d’ordre vergonyoses i molt poc professionals, els hem vist clamant: Dejarnos actuar?. Actuar?, pegaria vostè a una iaia?. Aniria als pobles petits a causar por i aldarulls?. Sortiria a pegar ciutadans sense estar treballant, sense ordre i sense motius? Faria les coses a l’esquena i d’amagat?.

Vostè és un ésser humà com jo, no té més poder. Jo no li dono el meu. He vist en primera persona com la gent ha estat maltractada per la policia i la guàrdia civil, i he vist com seguien defensant pacíficament el seu dret de decidir i el seu dret dies després, a fer vaga. Les informacions amb les quals vostè compta són parcials, no plurals i injustes, potser fruit de la ignorància dels seus informadors, per això el seu discurs ha estat tan pobre, o potser hi havia una clara voluntat de dir-nos, que no governa per nosaltres. Gràcies, no s’amoïni, ho entenc, pot marxar en pau.

Les formes de govern de l’estat espanyol, president, rei, fiscalia i policia tenen por de les nostres formes no violentes i de la nostra societat madura i cohesionada, plural i divergent, que camina junta, amb determinació i sense por. Clar que això espanta, és veritat. A nosaltres també ens dóna vertigen això de caminar juntes, no és res fàcil, és un continu diàleg, però no podem anar enrere i tampoc podem aturar-nos. Nosaltres no tenim por, ja que no necessitem poder, ens hem aixecat i caminem. Som nosaltres.

M’hauria agradat que la Fiscalia reconegués l’abús de les forces policials de l’estat espanyol, però tampoc necessito que ho reconegui, perquè ja no crec en vostès, com ja he dit, crec en la gent, estic orgullosa de com s’ha comportat el poble català, el nacionalista, l’independentista, l’anarquista, el llibertari i el qui creu en Espanya. (amb excepcions mínimes d’alguns tòtils que hi ha en totes les famílies). Podem conviure i trobar solucions entre nosaltres, no ens fa falta la violència, així que fiscalia, monarquia, mitjans de comunicació totalitaris, empreses capitalistes, banca i les forces d’ordre de l’estat espanyol podeu marxar, estem en pau, no us quedeu per fer més vergonya, nosaltres fem apostasia monàrquica, capitalista, feixista, totalitària i de l’Estat.

Siguem sincers,  primerament no voleu perdre’ns econòmicament, per altre costat us atemoreix la nostra cohesió social i fortalesa, la bona salut de la nostra societat, i per una altra banda molt important, no voleu que nosaltres siguem una rimaia polar que faci esclatar el vostre Estat de Dret, i les escletxes per l’autodeterminació dels pobles: basc, canari, gallec, asturià i d’altres corrin com les flames. Per por, reprimiu, i no condemneu l’abús de les vostres forces policials i no informeu correctament la resta d’espanyols. Teniu por perquè esteu en crisis social, però nosaltres l’hem patit cada dia, escanyats per no arribar amb els diners  i ara som fortes com una xarxa de microorganismes. Teniu por, perquè estem a tot arreu, la nostra veu és també la veu de molts espanyols i dels migrants, intel·ligents i humans amb un poder que no podem perdre ni per la força ni per la repressió, fraguat des de l’autogestió, no només defensem la sobirania de Catalunya, defensem les formes d’autogovern i govern col·lectives, la no-violència, el consens, la desobediència a l’estat capitalista, el respecte amb la terra i el respecte amb la gent. De fet, aquestes idees no es poden exterminar i ni lobotomitzar, perquè surten d’allò més profund i pur que la mateixa por, surten de la vida mateixa.

Demà cadascuna de nosaltres pot despertar a l’alba apostasiada de l’estat i de la monarquia, demà ens aixequem amb la llibertat, i la llibertat és més que mai, disciplina. Aconseguirem la república com un procés no com un fet, en el dia a dia, en el treball constant. De fet a la Cooperativa Integral Catalana fa molts anys que construïm eines i processos en el marc de la Revolució Integral, germinadors i promotors d’eines com la moneda social amb el programari d’IntegralCES, la CAC (Central d’Abastiment català), feina cooperativa i mercat cooperatiu. És el moment de què les feu vostres, són del comú. Els últims dies de referèndum i de la vaga ens han servit per recordar, que hem de deixar de consumir per fer-nos més fortes, que és millor anar al comerç petit, que hem de consumir proximitat, que si utilitzem moneda social i criptomonedes ètiques, no estem construint la casa de l’amo (la banca), que hi ha programaris lliures per protegir-nos de la censura, que hem de contrastar els canals d’informació perquè no ens esgotin els mitjans de comunicació amb mentides, ens han recordat més que mai que si tenim la solidaritat i el suport mutu no necessitem més poder. En els pròxims dies volem elaborar una guia d’eines per construir una República des de la base, per fer-nos independents sense estat. Nosaltres lluitem amb el diàleg, el comú i les accions, no ens calen més armes. Participa en el debat d’aquests continguts en el pad:

 

https://free.primarypad.com/p/eines_per_aconseguir_una__republica

 

” A la vida ” Ovidi Montlló

Share Button
Comparteix això:Share on Facebook12Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Reddit0Digg thisEmail this to someone

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE