Articles/Opinió / Col·lectivització / Ecologia / Ecomonia comunal / Revolució Integral / Sense fronteres

Autogovern econòmic en l’autonomia democràtica. L’exemple de Bakur (Kurdistan turc)

Aquest article també està disponible en: Castellà Anglès

[Un report d’Azize Aslan, publicat per primera vegada en àrab per Birikim el maig de 2016.]

El desenvolupament «apoista»1 del moviment kurd, que actualment implica molts actors i organitzacions amb capacitats militars i polítiques, ha gravitat més enllà de la idea de fundar un Estat.

Amb la captura del líder del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), Abdullah Öcalan, Apo, i el seu consegüent empresonament a Imrali, seguit de l’anomenat canvi de paradigma amb les tesis que ell va desenvolupar des de la presó, el moviment kurd va començar a defensar un model d’organització anomenat Confederalisme Democràtic i Autonomia Democràtica per a les quatre parts de Kurdistan.2

El moviment considera l’Autonomia Democràtica com un procés actiu consistent en mecanimes de baix a dalt i, doncs, socials d’autogovern al voltant d’un context de democràcia radical. Durant el període de dos anys de relativament poc conflicte entre la declaració de Newroz de 2013 i la intensificació que es va produir el juliol de 2015, la qüestió de com implementar l’Autonomia Democràtica s’ha debatut en diverses plataformes kurdes i s’han pres decisions per a implementacions concretes. A través d’aquest procés, la situació de facto a Rojava ha facilitat l’extensió de l’Autonomia Democràtica com una experiència unificada, tot implicant-hi tres cantons, particularment a Cizre. Per aquesta raó, examinar de prop i avaluar el projecte ideològic-polític i les experiències de construcció —tot reconeixent la voluntat kurda per a l’autogovern i les declaracions per a l’autonomia—, sembla vital per a les discussions sobre la pau i el procés de resolució així com per al nostre futur col·lectiu.

Aquest article pretén analitzar la dimensió econòmica de l’Autonomia Democràtica, la creació de la qual es projecta perquè passi conjuntament amb la política, l’autodefensa, la diplomàcia, la cultura, l’ecologia i l’emancipació col·lectiva, i aporta al lector els arguments i les experiències en el camp econòmic.

Economia comunal democràtica, ecològica i emancipadora de la dona

L’aproximació a l’economia del moviment kurd, anomenada «societat econòmica» en els textos d’Abdullah Öcalan, «economia comuna» per al PKK, «economia democràtica» per al DTK [Democratic Society Congress, Turkish: Demokratik Toplum Kongresi] i «economia social» per al Centre de Rojava per a la millora i l’extensió de l’Economia, es basteix sobre els tres pilars de democràcia, ecologia i emancipació femenina. Aquests principis assenyalen els límits de l’economia comunal en l’autonomia democràtica. L’economia comunal o social ha de ser construïda pels consells, les comunes i les cooperatives.

L’economia comunal és una economia democràtica: emfasitza que tots els individus en la societat necessiten tenir una veu en els processos de producció, consum i distribució, ja que el subjecte dels processos de decisió de l’economia comunal és la societat mateixa. En els consells que seran organitzats pels veïns en els pobles, districtes, ciutats i regions —així com per certes organitzacions de dones, joves, etc.— cada individu serà integrat en el procés de presa de decisions i contribuirà a les discussions sobre què s’ha de produir i/o com distribuir els productes en els processos de planificació democràtica. D’aquesta manera, els recursos seran gestionats col·lectivament i la societat autoadministrarà totes les activitats econòmiques i això permetrà el funcionament democràtic de l’economia comunal.

L’economia comunal és una economia emancipadora de la dona: el sistema capitalista ha marginat les dones dels processos de presa de decisions econòmiques i ha fet invisible el treball de les dones. Per a Öcalan aquesta situació és una precondició del sistema capitalista i fa de les dones «les reines de les primeres matèries»; ell diu que «per treure lucre de l’activitat econòmica de les dones en termes de necessitats bàsiques i valor d’ús, aquestes activitats s’han hagut de confiscar a les dones». D’acord amb això, el fet que «la realitat de la dona es prestava sense economia», significa la més trencadora i extensa contradicció social. Per aquesta raó s’argumenta que la reorganització de l’economia ha de ser feta amb les ments i les mans de les dones. El moviment clama que una economia que sigui difosa per dones prioritzarà necessitats bàsiques i valors d’ús i, per tant, no traurà beneficis i, en canvi, serà ecològica.

Les dones crearien representació igualitària i autoorganització3 en l’economia comunal —junt amb altres camps d’autonomia democràtica— a través de l’afirmació dels seus drets amb consciència i pràctica organitzada. Elles crearien els seus propis espais econòmics, comunes i cooperatives.

L’economia comunal és una economia ecològica: a partir de les observacions de la història de Mesopotàmia, el moviment kurd constata que la major destrucció va arribar a través de la industrialització cap a les comunitats agrícoles i en els pobles, que són una precondició de l’existència social. Per aquesta raó, la formació d’ecosocietats, o comunes, és una dels més grans reptes de l’autonomia democràtica. Pel que fa a Murray Bookchin,4 Öcalan remarca que les ecosocietats haurien de ser creades, també, a la ciutat. Les activitats econòmiques de cada ciutat han de ser organitzades com a «unitats» en funció de les característiques naturals de cada una, a través de motivacions sense ànim de lucre i l’alleujament de la desocupació urbana i de la pobresa. La població pot ser distribuïda en funció d’aquestes unitats —incorporant-hi dades de composició social i habilitats.5 La producció industrial no es rebutja, però els límits de la indústria són definits per l’ecologia i les necessitats bàsiques. La producció industrial no pot depassar aquests límits. La indústria que emergeix d’aquest acord és l’ecoindústria. L’autonomia democràtica escull com a bases, doncs, l’economia ecològica i les comunitats.

L’economia comunal es presenta com a tercera via alternativa al liberalisme econòmic i la planificació centralizada.6 L’economia comunal es localitza com una economia col·lectivitzada compartida i basada en la solidaritat i és vista com l’economia més pròxima als acords realitzats per les societats del Kurdistan. En l’economia comunal, les necessitats socials i els valors d’ús es prioritzen per damunt de les necessitats individuals. El moviment vol socialitzar la producció en l’economia comunal, a través de les comunes i les cooperatives, elimina la relació salarial a través de treball col·lectiu i crea mercats basats en la solidaritat per millorar l’autogovern de l’economia. En resum, un ordre econòmic a favor de la natura, les dones i la justícia social.

Autogovern econòmic a Bakur

Hi ha dues limitacions a l’hora d’avaluar les aplicacions pràctiques de l’autonomia democràtica i l’autogovern econòmic, ambdues àmpliament explicades en termes democràtics. Primerament, les activitats no han aconseguit un nivell suficient de maduració, i, segonament, jo trobo no ètic fer judicis detallats sobre què ha estat passant. Per tant, aquest apartat té la intenció de ser un inventari d’activitats que s’han realitzat en línies generals.

El DTK va iniciar una sèrie de conferències (Democratic Economy Conference, Turkish: Demokratik Ekonomi Konferansı) seguint un nombre de tallers econòmics i una discussió seriosa, organitzada a partir del tema que ja es va decidir en una trobada de 2014. Aquestes conferències es van fer a Van entre el 8 i 9 de novembre del 2014 amb l’eslògan «Let us communize our land, water and energy» and «Let us build a democratic and free life».7, 8

En aquesta conferència, la regió de Van va ser escollida com a àrea pilot. Dues raons importants per decidir-ho van ser que la comunitat nomàdica, coneguda com Kocer, tingués una presència notable en l’àrea, i que la població estigués relacionada amb l’agricultura i la cria de bestiar.

La comissió econòmica de Van va començar el seu treball plantant milers d’arbres fruiters i va fer esforços per expandir horts urbans en els 300.000 m2 de límits metropolitans. Es van formar comunes de mel en quatre poblacions i el passat octubre s’hi van plantar quatre tones d’alls. Tots aquests projectes es van liderar a través de la cooperació entre el DTK, actors municipals a nivell de districte i municipals i la KJA (associació de Dones Kurdes Lliures; Kowara Jinen Azad). Pobladors sense terres i/o aturats de l’àrea van participar en el procés de producció i van compartir els productes o els ingressos comercials. Al centre de Van, les dones es van ajuntar a la Cooperativa d’Horts de Dones (Turkish: Bostanci Kadınlar Kooperatifi, BİKAD-Koop) i van fer melmelada de maduixes que van fer créixer en els seus camps. Avui elles produeixen diverses melmelades, així com cogombres, pasta de tomàquet, tomàquets enllaunats i altres productes embotellats. Una altra comunitat de dones que es va formar a la mateixa cooperativa va generar ingressos fent fideus, pa, pastissos i raviolis en un taller de pastissos.

També, a Van, es va obrir un mercat cooperatiu de consum anomenat Medya Cooperativa. En canvi, és difícil dir si aquesta cooperativa ha estat reeixida a aconseguir el seu objectiu de brindar productes dels pobles petits als consumidors de la ciutat.

La Cooperativa de Dones de Baglar ha estat activa durant molts anys en aquest municipi de Diyarbakır i ha crescut amb la cooperació de la comissió econòmica de la KJA i la municipalitat. Han canviat de nom i es diuen Cooperativa d’Amed i fan la producció en un taller tèxtil amb dones que han estat víctimes de violència —17 d’elles en el moment que escric això. Al taller hi fan vestits regionals així com robes casuals amb la visió d’una dissenyadora. En el curt termini, les dones volen obrir una botiga i vendre productes amb la marca «Eko-jin», i integrar aquesta botiga amb la seva cooperativa existent mentre obren un taller per a més dones. Aquesta cooperativa incorpora una dona nova cada vegada que augmenta 1.000 lires els seus ingressos, sembla prometedora. Vaig tenir l’oportunitat d’observar-la de prop i una bona pràctica que vaig veure va ser que cap de les dones va eludir a les altres en les seves reunions setmanals. Elles creuen que fent-ho així eviten rancúnies i mitiguen tendències competitives i penso que hi han reeixit. Quan els vaig preguntar quin és el significat del nom Eko-jin, han apuntat que no hauria de ser entès com una marca —11 cooperatives de dones i comunes han pres una decisió conjunta sobre aquest nom. Les dones diuen que tots els productes de les cooperatives i de lescomunes es venen amb aquest nom i així poden mostrar la seva presència al mercat. El primer objectiu és incrementar el nombre de comunes i cooperatives de manera que s’arribi a un nivell en què puguin comerciar productes entre elles. Recentment, es va obrir un mercat on es venen els productes Eko-jin. Les dones van dir que han discutit cada detall a fons —des de les vendes de la botiga fins als penja-robes— i que aportaran productes als consumidors sense intermediaris. Preparant-se per a la Conferència Econòmica de Dones del 8 de març, les dones van creure que podien organitzar les àrees de l’autogovern econòmic amb la seva voluntat, ira i joia, i que elles poden procedir a organitzar-se, que elles poden tombar un capitalisme que està cobert per una ment patriarcal. El més important és que elles lluiten activament per a això.

Un projecte important que està planificat per ser desenvolupat per a una economia comunal a Diyarbakır és l’agricultura comunal. La comissió d’agricultura està composta per cinc persones, que han dit que encara són al començament dels seus estadis de treball, però que han superat el més dur pas de persuadir la gent. A causa de l’emergència per les condicions de la guerra, els pobladors són pessimistes en relació a la producció. La comissió va dur a terme un treball preliminar al camp dins del districte de Kocaköy i va investigar el seu passat productiu —en altres paraules: van buscar en la naturalesa els productes que hi creixien tot fent entrevistes en profunditat. Van trobar que el conjunt de producció agricultura havia minvat i que uns pocs productes (com blat i ordi) s’han convertit en predominants. Les llavors s’han mantingut en cistelles un cop recollides i la comissió diu que incrementaran la producció amb el suport de la municipalitat. La comissió va expressar el seu desig de fer una planificació participativa —han observat desigualtats en la propietat de la terra— perquè els pagesos que vulguin que les seves terres siguin comunals entrin a la comuna. Si el comunal de les terres és de dimensions desiguals, el problema de com seran distribuïts els ingressos roman com un tema important encara a debatre.

El moviment kurd sovint apunta que l’aproximació a l’economia comunal no es basa en l’etnicitat o en l’economia kurda, sinó que és una economia social que reconeix la pluralitat social i afirma que la comuna de dones de Mersin és un cas que ho demostra. Aquesta comuna va ser creada per les dones a iniciativa del KJA i va començar sense diners.9 Quan vaig preguntar a les dones turques i kurdes sobre què les uneix, van dir que totes eren dones que treballaven en projectes verds. Es van reunir amb dones camperoles a Mersin i van preguntar pels productes dels beneficis i una d’elles va donar un hivernacle de menta. Una altra dona va donar pebrots que quedaven a la seva terra després de la collita i llavors van fer els seus primers ingressos assecant la menta i conservant en vinagre els pebrots. Les dones, que han produït pasta de tomàquet amb donacions de tomàquets, diuen que han expandit el seu rang de producció des del passat estiu i que constantment discuteixen què és el proper a produir. Creuen que les camperoles les van ajudar per un sentiment de solidaritat femenina. Elles han començat recentment a fer bosses de feltre i encara que diuen que les seves úniques eines són la seva falta de necessitats i d’expectatives, les dones clamen que ara fins i tot estan rebent comandes i que aquesta primavera la comuna creixerà amb les seves esperances de dones treballadores. La comuna de dones de Mersin també ven els seus productes amb el nom Eko-jin (Mersin).

Una iniciativa addicional en el terreny econòmic és la cooperativa d’investigació KED. La cooperativa que planteja començar les seves activitats en les pròximes setmanes amb una reunió del consell, és un inici en molts sentits. KED significa tasca en kurd. Mentre el model d’organització de KED és encara un tema de debat, l’objectiu de la cooperativa és recollir dades socioeconòmiques al Kurdistan, ajuntar inventaris i arribar a ser un espai de col·laboració acadèmica. La constitució del comitè d’investigació requereix als seus membres que siguin graduades universitàries. Tot i que les representants de KED amb què he parlat manifesten que el principi més important és trencar la jerarquia per edat i coneixement que pot observar-se en la comunitat acadèmica, a KED s’ha discutit també en el context d’una acadèmia o un institut. És una cooperativa ambiciosa però encara no està feta.

A més, de Batman a Mardin, Urfa a Siirt, i, també, en moltes altres regions, hi ha projectes similars en marxa. És difícil escriure sobre ells, fins i tot portar-ne el compte, perquè no estan controlats de forma centralitzada ni estan governats. La municipalitat, DTK i KJA han organitzat diverses reunions per fer resums a nivell local i la iniciativa s’ha deixat als actors locals. En molts llocs, les comissions econòmiques creades pels consells locals són actives i, per tant, el projecte és molt expansiu. No és clar si tot això es convertirà en una alternativa al capitalisme, hi ha incomptables factors interns i externs que ho determinaran. En canvi, és clar que una economia més humana i comunitària està en construcció!

Com a conclusió…

Els debats al voltant de l’economia comunal poden fer substancials contribucions teòriques als debats sobre les economies alternatives que s’oposen al capitalisme. El seu vessant pràctic s’ha anat expandint i madurant. Tot i així, hi ha importants debilitats teòriques en l’economia comunal. La dinàmica fundacional de l’economia, espacialment prioritza l’agricultura i les comunitats rurals i no pot encara proveir solucions als problemes urbans. En altres paraules, els mecanismes que per connectar la bretxa urbana-rural o el binomi productor-consumidor encara no han estat elaborats. També, l’estatus de propietat privada a la terra no està vist com una situació que hagi de canviar, per la tant l’estructura de propietat desigual i el seu impacte en processos de producció i distribució no es pot comptabilitzar. A més a més, el moviment afronta un obstacle teòric a l’hora de definir l’agent revolucionari com la societat en si mateixa, ja que significa acceptar la societat com un cos homogeni i per tant remoure l’estratificació de classes.

Els passats dos anys d’experimentació —així com els episodis previs que el moviment kurd ha viscut— mostren que la conseqüència més important és que el procés de producció alternativa pot ser creat tant com mercats per florents comunes i cooperatives.

Si han de dependre dels preus i de les regulacions de les companyies monopolístiques en condicions de l’anomenat mercat lliure, les cooperatives sovint no tenen oportunitat de competir-hi. Els productes de les comunes i de les cooperatives són sovint fets a un major cost que els preus de mercat. Hi influeixen un bon nombre de raons, com l’absència de producció massiva, la inhabilitat de negociar els preus de les matèries primeres i l’absència d’explotació laboral. Per tant, els productes obtinguts mitjançant el procés col·lectiu són sempre venuts a través de xarxes de mercat solidari. En canvi, és difícil, per a una economia comunal expansiva, basar-se només en aquestes xarxes solidàries. En addició a la seva falta de competitivitat en el mercat, hi ha una sèrie de problemes en relació al transport sense intermediaris dels productes des dels poblats cap als consumidors a les ciutats. Per tant, el problema del mercat és un dels més difícils de resoldre. Com fer-ho per crear un mercat alternatiu? Com el productor es trobarà amb el consumidor?

Com es van a organitzar aquestes xarxes està entre les qüestions que poden ser redreçades per una experimentació simultània i per un debat teòric. Una altra dimensió del mercat alternatiu des de la perspectiva de les dones és com feminitzar les xarxes comercials i la informació, que actualment són monopolitzades pels homes. La producció de les dones és apropiada pels homes, que controlen el procés comercial, i d’aquesta manera les dones no poden redreçar el seu paper en el sistema capitalista patriarcal i així hi són invisibles.

 

En canvi, en el context de la guerra, les discussions en relació a la construcció de l’economia comunal —i sobre el que cal per assegurar-ne la durabilitat davant del capitalisme global i les finances—, han estat superficials i amb un èmfasi constant en el localisme. El capitalisme es pot localitzar quan es globalitza i pot determinar totes les relacions a nivell local. Veient que aquest és el cas, sembla necessari per a les comunes i les cooperatives fer vincles entre comunitats que produeixen amb filosofies i mètodes similars per crear una xarxa reforçada mútuament. En canvi, la gent de Bakur que lluita per crear una nova vida, no és conscient d’aquestes xarxes ni té la capacitat o l’energia d’establir-ne connexions. En aquest sentit necessiten un suport seriós. Cal dir, doncs, que les comunes necessiten tots els mitjans de solidaritat, i aquesta no és només la seva necessitat, sinó que és la necessitat de tots aquells que creuen en la possibilitat d’un altre món. Esperem que florirà la solidaritat…

Notes

1. Els participants del moviment kurd es diuen a si mateixos apoist, i la seva filosofia com una filosofia «Lideratge/Apoist». Apoist en la línia ideològica d’Abdullah Öcalan.

2. El Kurdistan va ser trossejat entre quatre estats nació: Iran (Rojhilat), Iraq (Başûr), Síria (Rojava) i Turquia (Bakur), uns límits que van esdevenir clars després de la Primera Guerra Mundial.

3. L’autoorganització es refereix a la manera d’organització en què les dones són les úniques que decideixen i executen.

4. Murray Bookchin, Kentsiz Kentleşme, Sümer Yayıncılık, 2014. [Murray Bookchin, Urbanization Without Cities: The Rise & Decline of Citizenship.  Montreal, 1996.]

5. Öcalan, A. Özgürlük Sosyolojisi.

6. Ahmed Yusuf, “Rojava Deneyimi Bağlamında Sosyal Ekonomiyi Düşünmek: Temeller ve İlkeler” İsyandan İnşaya Kürdistan Özgürlük Hareketi içinde. J. Jongerden, A.H. Akkaya ve B. Şimşek (hazırlayan), Metis, 2015.

7. La primera Conferència Econòmica va ser organitzada a Rojava amb els mateixos eslògans els dies 16-17 d’octubre de 2015.

8. Demokratik Ekonomi Konferansı’nın sonuç metni ve kararları açıklandı: http://siyasihaber2.org/demokratik-ekonomi-konferansinin-sonuc-metni-ve-kararlari-aciklandi (Erişim 08.02.2016) Vegeu la traducció a l’anglès: Democratic Economy Conference in Wan, aquí: https://cooperativeeconomy.info/economy-bakur/democratic-economy-conference-in-wan/.

Share Button
Comparteix això:Share on Facebook31Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Reddit0Digg thisEmail this to someone
Tags: , , , ,

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE