En els temps que corren cada cop estem mes col·lapsades de convocatòries, i si, aquesta es una d’aquelles que desprès de fer-ne una petita reflexió potser caldrà matissar el per que veiem interessant de seguir-la.
Totes les activistes dels moviments socials portem un no parar reivindicatiu que quasi no ens deixa viure. Desnonaments diàriament a totes les ciutats i viles de Catalunya, accions de solidaritat amb totes les causes en les que estem ficades…no les cito aquí, crec que no cal fer-ho així cap se sentirà malament si no hi surt …Si parlo de Desnonaments es per que es un dels efectes mes soferts per totes les classes treballadores, populars i precàries de la nostra terra.
Son directament fuit de la gentrificació i centralització del efecte Barcelona ciutat cap a la resta del territori que es va estenen com una taca d’oli.
Quina es la nostra resposta? Les Armilles Grogues de mes amunt dels pirineus sembla que han inspirat a les gents d’aquí i de fet no son una mala inspiració. Sobretot per que hi ha molt motius per sortir al carrer a part de defensar la “república”, un dels principals es el dret a l’habitatge, un dret fonamental que sembla que s’ha convertit en un luxe a l’abast de cada cop menys gent a no ser que sigui en condicions precàries i injustes per la gran majoria. L’altra dia vaig assistir a l’estrena de “Precaristas” on les companyes de la FAGC (Federació Anarquista de Gran Canaria) expliquen com i de quina forma mitjançant l’autogestió es pot aconseguir allò que ens cal. L’ambient a la “Cinetika” era prou mogut i ple de gom a gom per aprendre d’aquesta experiència viva que ha aconseguit habitatge per mes de 1000 persones a l’illa de Gran Canària sense cap recolzament institucional mitjançant l’expropiació i okupació d’immobles que son de propietat de entitats financeres o directament del SAREB. No sé on han quedat les envestides de la PAH de l’obra social i d’altres organitzacions i les seves bones accions , potser es que no encertem en com explicar a la gent afectada que el tema es cabdal i l’energia se’n va …Però crec i aquesta es la meva modesta opinió con activista llibertari que ara es el moment de sortir al carrer, es clar que si, però sobretot es el moment de passar a l’acció directa i aprofitar la energia de les protestes per construir de nou els nostres espais lliures. No sols per que ho necessitem si no per que hi tenim dret. Agafem paper i llapis, nota simple al canto i anem a veure que i on podem fer-nos dels espais que ens pertanyen com membres de la “república” de precaristes….Lluitem per el “nostre país”, aturem-lo però amb la mirada posada no en la classe política si no en les necessitats de les persones que vivim a aquest país. Recuperem la dignitat i deixem de estar en “risc d’exclusió social” i construir la nostra societat amb les nostres practiques i formes de moral i ètica que no accepta la imposició de convertir-nos en paries socials i polítics a Catalunya , al segle XXI…
Llibertat si, Llibertat Presos també, Dret a l’Habitatge com a principi de la nova etapa que estem vivint..si no per que lluitem ?…per fer mes rics als de sempre…???, per caure en les trampes d’una classe que només es mira el seu melic quan les coses li van malament i ens demana ajuda quan li cal ???
Unió , Acció i Autogestió …
Comentaris recents