Sistema econòmic

D’on venim

A l’actualitat, l’euro—com qualsevol altra moneda «oficial»— resulta pràcticament imprescindible per a satisfer les nostres necessitats.; però el sistema monetari convencional resta lluny de ser just. Per començar, el fet que posseir diners ens faci guanyar-ne més ha tingut com a conseqüència una progressiva acumulació de capital en cada cop menys mans. Això passa per una norma tan naturalitzada i perversa com és la taxa d’interès; s’estima que sobre la despesa mitjana d’una llar entre el 30% i el 50% correspon al pagament d’interessos.

A més,  el diner convencional presenta molts altres problemes:

  • només el 5% és creat per les administracions públiques a través dels bancs centrals, que almenys han de fingir l’interès general com a motivació; el 95% restant ho fa la banca comercial per pur afany de lucre, sense tenir en compte qui en surti perjudicat;
  • solament entre el 5 i el 10% dels diners creats pels bancs  mitjançant el crèdit és recolzat amb dipòsits i, que per tant, més del 90% dels diners és fictici; és deute que l’economia real ha de saldar i, per a això, necessita créixer indefinidament en un planeta de recursos limitats;
  • l’economia real representa tan sols un 2% del flux econòmic i el 98% restant és especulatiu, es mou lliurement d’aquí a allà, d’una borsa de valors a un fons d’inversió, del mercat energètic al de l’alimentació; sempre en funció de la rendibilitat prevista, convertint el món en un enorme casino en el qual només unes poques persones en són les beneficiades.

Una alta gamma d’intermediaris amb els seus procediments basats en la usura s’interposen entre les persones i la satisfacció de les nostres necessitats i ens en fan dependents: la banca comercial que especula amb les nostres vides; governs que no responen als interessos comuns; grans empreses que retallen drets i recursos als seus empleats…, tot això impulsat per la creació de necessitats artificials, el sentit únic de les quals és dictat pel mercat, amb les conseqüències directes de la pèrdua de relacions de qualitat entre les persones i de l’esclavitud vers els diners.

Cap on anem

La manera de sortir de l’espiral passa per autoorganitzar-nos, eliminar obstacles i crear alternatives.

En primer lloc, establir els nostres propis sistemes d’intercanvi per esdevenir autònoms i no ser-ne esclaus. En això consisteix bàsicament una moneda social que fomenta les relacions humanes i econòmiques de proximitat a nivell local i bioregional.; genera un mercat social obert— només a activitats que incorporin criteris ètics, ecològics i socials— que permet que totes les persones puguin interaccionar equitativament i sense agents intermediaris.

A més, hem d’autoocupar-nos al marge del sistema, amb l’objectiu de no haver de contribuir al seu creixement i poder generar projectes que  permetin, per una banda, cobrir les nostres necessitats i, per l’altra, que ens aportin les eines per a construir un camí i un sistema veritablement públic.

Desobeir és un altre camí gairebé obligat. Implica no fer front a les necessitats creades des de fora—crèdits, deutes, impostos que cauen en sac aliè—per a centrar les energies en els nostres projectes, siguin aquests propis o col·lectius. La desobediència no és un objectiu en si mateix, sinó una conseqüència d’aquesta relació, ja transitòria, amb el mercat capitalista.

Finançar-nos no serà deute. A poc a poc s’han de refermar les relacions entre les persones perquè, un cop definides les nostres necessitats, creem les eines que ens ajudaran a cobrir-les, en lloc de quedar-ne lligats a elles. Els bancs també els fem cooperatius.

L’economia és una eina indispensable per a generar xarxes d’autosuficiència. El canvi fonamental de sistema econòmic es produeix quan les relacions basades en la desconfiança—contractes de lletra petita, lleis fetes pels grans negocis—passen a ser relacions la base fonamental de les quals és la confiança entre les persones. D’aquesta manera aconseguirem evolucionar d’una economia basada en la creació artificial de necessitats, deutes i dependències jeràrquiques, a una altra economia, l’autogestionària.

L’objectiu es resumeix en la posada en comú dels recursos per al gaudi col·lectiu de persones que interaccionen i funcionen sota la reciprocitat espontània, les relacions d’afinitat, el suport mutu i alts nivells de confiança.