Educació

LOGO OFICINA EDUCACIO

Educació Lliure i Comunitària

El sistema educatiu estatal és el principal aparell d’adoctrinament de la societat; parteix de la premissa segons la qual l’educació és una mercaderia més i no un dret fonamental de l’ésser humà. Les institucions no tenen la legitimitat per a educar  les futures generacions en benefici d’un mercat capitalista enfocat al consum, la competència, la violència i l’individualisme. Obsessionats en deshumanitzar la persona, redueixen l’aprenentatge a la memorització, la repetició, la rutina i l’avaluació.

A més de revelar-nos contra la submissió de la infància enfront de les institucions imperants, hem de practicar el dret de l’aprenentatge continuat al llarg de tota la vida sense haver  d’assumir el preu que imposen les institucions públiques o privades encarregades de l’ensenyament.

Compartim el coneixement i aprenem a crear iniciatives autogestionades per a defensar les potencialitats humanes que el sistema tracta de suprimir.

Iniciatives d’educació lliure

Les escoles lliures i les diverses experiències educatives—sorgides de la comunitat, centres socioculturals o d’iniciatives promogudes per les famílies—neixen de la voluntat d’estimular el creixement integral de la persona i fomentar-ne l’autonomia plena.

A la base de les pràctiques educatives lliures hi trobem: l’expressió lliure, l’estimulació a través de tots els sentits, l’experimentació i la creació conjunta; d’aquesta manera es fomenta la llibertat personal i lacol·lectiva. En aquest sentit podem trobar el mètode Montessori, la pedagogia llibertària, el mètode intuïtiu de Pestalozzi, l’educació popular, etc. (entre moltes altres corrents que poden reinventar-se o aflorar amb l’experiència).

N’existeixen diverses experiències. Alguns exemples en són les Xarxes d’Intercanvis de Catalunya (XIC)—funcionen en territori català  i en altres bandes del món—on les persones hi participen oferint i rebent coneixements que potencien l’intercanvi relacional i la cooperació comunitària. Un altre exemple n’és la Xarxa d’Educació Lliure (XELL) que acull i relaciona moltes iniciatives i projectes d’educació lliure. A nivell estatal existeixen l’associació Libre Educación o el Colectivo de Educación Libre (CEL), que tracten de vincular persones i col·lectius que desenvolupen models alternatius a l’educació oficial.

Les necessitats d’investigar, conèixer i aprendre estan presents al llarg del cicle vital. Per aquest motiu, molts projectes tenen la finalitat de què totes les persones hi puguin accedir sense cap altra condició que la de l’interès per aprendre i la d’enriquir la seva curiositat i imaginació. Les universitats lliures sorgeixen en aquest context; a més de proporcionar continguts, doten a la societat d’eines que faciliten la seva pròpia alliberació.

Estem trobant la manera de coordinar aquestes iniciatives per a establir de forma sòlida les bases del sistema educatiu que volem. La protecció legal n’és un repte.

La tasca d’alliberació i ruptura amb el sistema educatiu dominant no és senzilla. A partir dels 6 anys d’edat, les alternatives educatives que no es regeixen per la normativa de les escoles ordinàries entren en una situació de buit legal; no n’hi ha una resposta governamental, però tampoc res que  asseguri que no puguin ser perseguides o controlades. Malgrat tot, hi ha diferents estratègies que permeten afrontar aquests riscos legals per a defensar el dret de les famílies a escollir l’educació lliure pels seus fills i filles. Algunes opcions en podrien ser la creació de cooperatives d’educació o el reconeixement legal mitjançant les escoles a distància. Uns exemples són els casos de Clonlara School o Epysteme que proporcionen certificats acadèmics a les famílies que volen educar els seus fills i filles a casa o en projectes educatius alternatius, de forma diferent a l’escolarització presencial.

En tot cas, la millor defensa que podem tenir és el recolzament mutu i l’autoorganització entre totes les persones que creiem en el dret a la no escolarització per les vies que marca l’Estat. Per aquest motiu fem una crida per a fer front, de forma coordinada, als casos de persecució educativa que es puguin generar.

Cap a un sistema educatiu autogestionat

Oficines d’educació i espais d’aprenentatge col·lectiu

Establir la descripció específica de cada iniciativa és un primer gran pas per a catalogar la informació amb la finalitat de facilitar l’accés a totes les persones interessades en l’educació lliure. Amb l’objectiu d’elaborar un marc descriptiu comú per als diferents projectes, es dissenyaran formularis per a recollir la informació de cadascun i de cada activitat educativa o pedagògica. Tota la informació recopilada estarà disponible en una pàgina web de fàcil accés.

L’acompanyament personalitzat serà facilitat per persones que, a partir de la visió de conjunt de les diferents iniciatives, acompanyaran o assessoraran persones, famílies i col·lectius interessats a participar en els diferents projectes; seran de vital importància els vincles de confiança i recolzament que respectin les particularitats i afavoreixin el desenvolupament de les potencialitats i els interessos personals.

Les oficines d’educació promouen la creació de noves iniciatives per a fomentar les sinergies entre persones i col·lectius que comparteixen interessos comuns.

Com a model organitzatiu se’n podran estendre  i crear-ne en qualsevol territori. D’aquesta manera se’n facilitaran els vincles amb l’entorn local i es garantirà l’autonomia i l’autogestió de cadascun, comptant amb el recolzament de tota la xarxa de projectes actius.

La xarxa educativa de què parlem està constituïda, ja de forma informal, per un conjunt de projectes d’escoles i universitats lliures i biblioteques socials.

L’aprenentatge autònom i autodidacta s’enriqueix exponencialment si es desenvolupa dins d’un marc col·lectiu. Per això és important facilitar la creació d’aquests espais col·lectius, oberts i autogestionats, on la utilitat s’hi pugui expandir. Per a facilitar el procés de creixement i de la creació de nous espais, hi haurà persones que compliran la funció d’assumir la dinamització i el contacte entre individus, grups, col·lectius i comunitats que puguin desenvolupar nous projectes.

Com és previsible que no es comptarà amb recursos estatals i, atès que volem mantenir l’educació com a un dret inalienable, és imprescindible posar a la pràctica un nou model d’autogestió comunitària, on tot l’entorn hi col·labori per a que la sostenibilitat dels espais educatius no depengui només de les aportacions econòmiques de les famílies; sinó del compromís i recolzament mutu de tots els veïns. El propi professional de l’educació haurà d’assumir un compromís amb un nou model econòmic integral; és a dir, desprendre’s progressivament de les necessitats materials vinculades a la moneda oficial. D’aquesta manera, l’intercanvi, les monedes socials i l’economia comunitària s’aniran incorporant a la seva forma de vida.

La nostra responsabilitat és treballar per a construir i desenvolupar, de manera conjunta, un sistema educatiu lliure, obert i accessible a totes les persones. Això és necessari i indispensable per al desenvolupament integral de la societat que volem.