Què és la CIC?

Una Cooperativa Integral és una eina per construir contrapoder des de la base, partint de l’autogestió, l’autoorganització i la democràcia directa, i que ens permet transitar de l’estat actual de dependència de les estructures del sistema, cap a un escenari de llibertat amb plena consciència, lliure d’autoritat, i on tothom pugui desenvolupar-se en igualtat de condicions i d’oportunitats.

És una proposta constructiva de desobediència i d’autogestió generalitzada per reconstruir la societat des de baix (en tots els àmbits i de manera integral) i recuperar les relacions humanes afectives, de proximitat i basades en la confiança.

La Cooperativa Integral Catalana comença el seu camí el maig del 2010, quan es fa la primera assemblea constituent, i es defineix d’aquesta manera:

  • Cooperativa perquè es tracta d’un projecte que practica l’autogestió econòmica i política amb la participació igualitària dels seus membres. Cooperativa també perquè pren aquesta forma jurídica legal.
  • Integral perquè ajunta tots els elements bàsics d’una economia com són producció, consum, finançament i moneda pròpia i, alhora, perquè vol integrar tots els sectors d’activitat necessaris per viure: alimentació, habitatge, salut, educació, energia, transport…
  • Catalana perquè s’organitza i funciona principalment en l’àmbit territorial català.

La legalitat de les cooperatives integrals, protegir l’autogestió de l’acció de la banca i de l’Estat

A l’Estat espanyol hi ha dos nivells de legislació per a les lleis de cooperatives: la llei estatal i les respectives lleis autonòmiques (gairebé una per comunitat autònoma). Emparats en aquesta legislació, constituïm cooperatives, que és la forma jurídica més versàtil que hi ha i alhora la més coherent amb els nostres objectius:

  • Permet la limitació de la responsabilitat civil (els deutes individuals dels socis no es poden reclamar a la cooperativa i els deutes de la cooperativa no es poden reclamar als socis).
  • Els estatuts i el règim intern permeten protegir el funcionament horitzontal i assembleari del control estatal.
  • Permet l’existència de diferents menes d’associats, segons les necessitats individuals i col·lectives, i segons la periodicitat i la forma de pagament de les quotes, que no cal que siguin monetàries.
  • Es genera capital social amb les aportacions dels associats, que es poden retornar dins d’un termini màxim de 5 anys a partir del moment que són sol·licitades.
  • Permet protegir l’activitat econòmica entre associats.
  • Permet la realització d’activitat econòmica externa perquè es disposa d’un NIF amb el qual es poden emetre factures a terceres parts fora de la cooperativa.
  • Serveix per al registre legal d’immobles, mitjançant contractes de lloguer, de cessió o de compra, i per fomentar projectes autogestionats col·lectius i de vida comunitària, per protegir-los de la propietat privada i per promoure’n la col·lectivització.
  • Permet la coexistència de socis de serveis, de consum, de treball i voluntaris al mateix temps.

Utilitzem les cooperatives com a eina col·lectiva trencant el model un projecte, una cooperativa.

En general, utilitzem les cooperatives de consumidors (i usuaris) i de serveis —és a dir, cooperatives mixtes— per realitzar l’activitat econòmica, la gestió dels associats i la gestió del capital social general de la Cooperativa Integral. Per una altra banda, utilitzem les cooperatives de consumidors (i usuaris) per a la gestió de béns immobles. S’han d’analitzar amb atenció les diferents legislacions en vigor perquè, per exemple, la legislació estatal i algunes de les autonòmiques utilitzen el terme “cooperativa integral” a més (o enlloc) del de “cooperatives mixtes” (emprat en la llei catalana, per exemple). Aquest tipus de cooperatives, d’activitat múltiple, compleix la finalitat pròpia de diferents menes de cooperatives. No podem obviar que la constitució i manteniment d’una cooperativa és una tasca que requereix la interacció burocràtica amb l’estructura de l’Estat i, per això, no és qüestió de constituir una cooperativa per a cada una de les iniciatives autogestionades que sorgeixin. La clau està en utilitzar les cooperatives com a eines col·lectives, reduint-ne al màxim la gestió i la inversió de temps en tot el tortuós procés burocràtic.

Organitzar-nos en cooperatives ens pot servir per viure sense bancs i sense preocupar-nos pels nostres anteriors deutes. Cal tenir present que l’embargament d’una persona inclou les seves participacions socials en empreses, però té una excepció: l’aportació social a una cooperativa no és embargable segons consta en les diverses lleis de cooperatives.

Aquella propietat que passa a ser d’una cooperativa on els estatuts impedeixin l’especulació i el lucre, és una propietat que surt del capitalisme i de l’Estat i passa a ser un bé comú.