El passat diumenge 15 de març va iniciar a Cerdanyola el seu viatge de traspàs la nostra companya cooperativista Victòria Hermida Janeiro, de 64 anys, dona emprenedora i lluitadora, de gran tendresa, que deixa un buit insubstituïble entre nosaltres. La Cooperativa Integral Catalana se suma en solidaritat, en aquests moments tristos, amb tots els familiars i amics, que la van acomiadar el dimarts 17 de març a l’oratori de Ripollet.

Han estat molts els companys i companyes que han lamentat aquesta pèrdua i han fet diversos escrits a les xarxes i per correu. Destaquem dos escrits, l’un de Sara i l’altre de M. Carmen i Antonio, que ens donen idea de com era la Victoria. També, afegim un arxiu sonor del company Sisu. Tot plegat un humil homenatge per a ella.

Escrit de Sara

Victòria Hermida, et trobaré molt a faltar…

Se’m fa estrany no poder-te trucar per a xerrar una estona. Com a bones amigues. T’estimo.

Inquieta, revolucionària, defensora de la Dona. Defensora de la memòria oculta de les cultures matriarcals. Eres una àvia adaptada als nous temps. Respectuosa amb la infància i els nadons i, sobretot, gran empoderadora de mares. Presidenta d’una associació que vas gestar i co-parir: Mamimamo Cerdanyola. I com has lluitat! Forta i valenta! Ferma en les teves conviccions.

El sentiment q ara tinc al sentir el buit q has deixat és sobretot de gratitud. Has sigut molt important per a mi. T’admirava. T’admiro.

Madurar com a mare i dona al teu costat ha estat un privilegi. Ara ho puc sentir més que mai.

Feliç descans i viatge, Victòria.

Escrit de M. Carmen i Antonio

Tuvimos la gran suerte de conocer a Victoria y Alberto cuando se 

gestaba la formación del NAL de Granollers.

Desde el primer momento, su enorme entusiasmo por la vida nos unió y ha sido un regalo poder disfrutar de su amistad durante estos años.

Siempre la recordaré por su risa franca y ronca. Llena de matices y colores,

su claridad y franqueza para las cosas realmente importantes para ella,la sostenibilidad, la solidaridad, el apoyo mútuo.

Ella no solo hablaba de estas cosas, ella las hacía y compartía, desde ese enorme corazón que era su centro.

Coincidíamos en la importancia del núcleo familiar, en el sentido más amplio de esa palabra y esto nos acercó aun mas.

Me cuesta pensar que no está, que con un poquito más de tiempo igual la tendríamos entre nosotros…

Nos deja su capacidad de aceptación del proceso, sin rendirse, sin permitir ingerencias del sistema en sus decisiones, como lo que siempre fué,

una mujer de ideas claras y acción.

Te queremos Victoria.

Hasta pronto.

Et tindrem sempre en el nostre cor i la nostra memòria.