[Reproduïm aquest text de David Curto per l’interès que té la seva visió arran del terratrèmol sofert el 25 d’abril d’enguany a les terres del Nepal. Curto és antropòleg investigador i membre del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. Al llarg dels últims 3 anys s’ha dedicat en part a la cooperació al Nepal a través d’una petita ONG (Peeky Hill Social Organization) on ha treballat com a professor d’anglès i recollit diners per evitar l’esfondrament d’una escola i millorar la xarxa d’aigua en un poble del districte de Solukhumbu. D’altra banda, s’ha dedicat, també al Nepal,a fer recerca sobre equitat educativa i reproducció de les desigualtats a través de l’escolarització en la mateixa zona.]

Necessito escriure aquest missatge a totes les persones que el vulgueu llegir, aquelles que tingueu ganes de reflexionar uns minuts sobre el que suposa el terratrèmol al Nepal.

Porto dies llegint les noticies internacionals i de Kàtmandu. Al veure les imatges del drama se m’encongeix el cor i em falta aire. Totes les noticies comencen actualitzant el nombre de morts i ferits. Cada dia pugen i pujaran. Però arriba un punt en que la meva tristesa no és més gran encara que els morts augmentin. És una d’aquelles ocasions en que les xifres em desborden. Gairebé no ens arriba informació, de fora de Kàtmandu però sembla que el terratrèmol ha afectat a bona part del país. La gent fuig de Kàtmandu i dorm a l’aire lliure, tenen por de tornar a les cases malmeses. La gent pateix perquè sap que arriben les pluges del monsó i no estan preparats. La gent de Goli, al districte de Solukhumbu (a més de 300 km de l’epicentre, 150 més que Kàtmandu) ens explica que i fins i tot allà s’han enfonsat carreteres, cases i temples.

Temple budista a la regió de Goli (Solukhumbu) Foto: Tsering Sherpa Gole.

Una de les coses que més m’entristeix és que novament es divideix els morts em dues categories: 22 morts d’occidentals al camp base del Everest tenen més protagonisme que els nepalesos. Se m’encongeix el cor quan veig com els minuts i les línies es dediquen a l’Everest, als catalans que són al Makalu, a preguntar-los si podran o no continuar amb les seves expedicions i a descriure l’avió amb el qual seran repatriats els turistes espanyols que viatgen a Delhi. Línies de premsa dedicades a espanyols que es queixen per haver hagut d’esperar 50 hores a l’aeroport (tot i ser els primers europeus a ser repatriats) i haver estat tractats com a «gossos» perquè se’ls cobrava l’aigua cara.

El drama, doncs, no s’acaba amb els morts, les ferides i les destrosses provocades per l’accident ja que les persones afectades es compten per milions. El que més m’entristeix és saber que, com és habitual en els desastres naturals actuals, aquest és tot just l’inici del drama real. Nepal era, fins fa una setmana, un dels països més pobres del món (157 sobre 187 en el rànquing de l’IDH), però un terratrèmol d’aquestes característiques comporta, inevitablement, l’increment de la pobresa del país i pot contribuir molt fàcilment a l’increment de les desigualtats internes.

Podem evitar aquesta situació a través de grans ONG? El drama real és saber que molta de la ajuda internacional no arriba al seu destí per causa de la corrupció política, dins i fora del país i a tots els nivells. Tot i que la tasca d’algunes grans ONG és vital per salvar vides i evitar l’expansió de malalties (p. e.: Metges Sense Fronteres), el drama real és saber que, probablement, aquest desastre es gestionarà globalment de forma que augmentaran encara més les desigualtats en un dels països més pobres de l’Àsia. Ahir, parlant amb un amic de Kàtmandu, abans de penjar em deia…: «David, si recolliu diners o sabeu d’algú que ho faci, sobretot mireu bé on va. Assegureu-vos que no és per als americans o els indis. Que no vagi Save the Children, ni a UNDP, ni Unicef…». No m’ha demanat diners i em diu que actualment no els necessiten, per bé que tampoc no els podrien gestionar ara mateix. Però, el mal ja està fet i la recuperació portarà temps. La feina és a llarg termini. Evidentment, ell no té res en contra de les nacionalitats en qüestió, però sí en contra de les elits estrangeres que històricament han expropiat els recursos des que el Nepal es va obrir al món el 1951. Molts nepalesos i moltes nepaleses estan en contra de l’escenari molt probable i esgarrifós que suposa la reconstrucció d’un país a mans privades i especuladores.

És molt trist saber que el Nepal continuarà essent, ara més que mai, un dels països més pobres del món tot i haver estat un dels països de l’Àsia que, proporcionalment, més ajuda internacional ha rebut en els últims 50 anys. Vet aquí el negoci de la pobresa. Tal com afirma Naomi Klein al llibre La doctrina del xoc (Empúries, 2007) els desastres naturals i la misèria són escenaris perfectes perquè la fera capitalista —grans bancs, grans ONG, lobbys d’asseguradores, empreses privades de construcció i, en definitiva, la corrupció política a tots nivells— enriqueixi els rics i empobreixi els pobres tot aprofitant la bona voluntat i el sentiment de solidaritat de la gent.

Després d’haver fet recerca al Nepal, m’he adonat que aquest país ha estat deliberadament paracolonitzat. Extraoficialment, elits americanes, angleses i índies s’han apropiat dels recursos i de l’organització política i econòmica d’un país sencer. Fa anys que la lluita de classes pren una dimensió global i la classe treballadora es concentra en les economies perifèriques de països com el Nepal. Per aquest motiu, i per una qüestió de justícia històrica i social, penso que són els nepalesos del carrer i les petites organitzacions amb principis ètics clars els qui mereixen gestionar la solidaritat que la resta del món sent cap la seva desgracia vehiculada a partir d’ONG locals arrelades al territori i no a través de les grans ONG gestionades per blancs que viuen a cos de rei a Kàtmandu.

No us puc enganyar, el camí per reconstruir els desperfectes materials i socials portarà anys, però sé que una de les millors maneres de començar a ajudar és solidaritzar-se amb les petites ONG i iniciatives que coneixen de ben a prop la realitat local i que destinen desinteressadament tots els seus esforços a treballar per reconstruir un millor Nepal, just i equitatiu. Coneixent de forma relativament profunda la història del país, considero una qüestió de justícia històrica i social que el model de cooperació internacional canviï i es transformi en una model basat en la coordinació de petites ONG locals i internacionals que centrades en les necessitats de cada territori es trobin en constant contacte motivades per l’ajuda mútua i l’amor.

És per això que us demanaria, a tothom qui vulgui col·laborar, que us assegureu que els vostres diners van a parar a petites ONG locals que pugueu conèixer directament o indirecta i que sapigueu que funcionen correctament. Després de l’experiència com a cooperant al Nepal, sóc conscient de la importància de dedicar energia a conèixer el destí dels diners i assegurar-se que el aquests contribueixin a la construcció d’un món millor, més just i més equitatiu. Per aquest motiu, un grup de persones que hem estat fent cooperació durant els últims anys a la vall de Solukhumbu i a Kàtmandu a través de Peeky Hill Social Organitzation i EDFON ens estem organitzant per recollir diners i treballar conjuntament per treballar amb calma sobre el destí d’aquests diners estudiant els projectes de diferents ONGs locals. Algunes de nosaltres estem ja viatjant cap a Kàtmandu, altres ens quedarem aquí per coordinar la logística i la difusió.

Si algunes de vosaltres voleu col·laborar i no sabeu on fer-ho, el primer que podeu fer és reenviar aquest missatge a través de facebook i correu electrònic per contribuir a que la gent destini les seves energies a col·laborar amb petites ONGs i no a grans corporacions que especulen amb el negoci de la pobresa. Si voleu col·laborar d’alguna manera implicant-vos personalment, envieu-me un correu o truqueu-me. Finalment, moltes de vosaltres segurament no us podreu implicar personalment, en aquest cas, si no coneixeu de cap petita ONG amb la que confiar, aquest grup de voluntaris de Peeky Hill Social Organization i EDFON (Educational Development Foundation Nepal) ens estem organitzant per coordinar el nostre bocí de solidaritat cap al Nepal. Si voleu ens podeu enviar la vostra voluntat al compte bancari adjunt amb el vostre correu i/o telèfon al concepte de la transferència per estar en contacte sobre el destí final dels diners (que encara s’ha de decidir).

Ingressos al compte: ES70 1491 0001 2820 2609 4926 (Triodos Bank).

Petons i abraçades per a tots i totes,

David Curto Teixidó
curtodav@gmail.com
660745903