Xarxa Territorial

Aquest article també està disponible en: Castellà Italià Anglès German

El sistema d’organització més formidable és el que té forma de xarxa descentralitzada perquè és l’estructura d’autoprotecció i supervivència més efectiva que hi ha. Si alguns dels nodes (de cada element que interactua com a part de la xarxa en diem «node») és agredit des de l’exterior o es corromp des de l’interior, la xarxa es mantindrà ferma gràcies a les interconnexions multirecíproques que hi ha entre la resta de nodes que hi participen.

Aquesta xarxa es compon de diferents espais d’autoorganització segons el territori que abasten. Els projectes autònoms són iniciatives que realitzen una activitat concreta i que es basen en la confiança mútua de totes les persones integrants. Aquí hi podríem englobar els projectes de vida comunitària (rurals o no), les iniciatives productives i els projectes no productius—d’educació lliure o de salut autogestionada, per exemple—a més de les iniciatives individuals autònomes. En el cas de la Cooperativa Integral Catalana existeixen els Projectes Autònoms d’Iniciativa Col·lectivitzada (PAIC), un tipus de projecte comú, que es desenvolupen a partir dels recursos comuns de la cooperativa i que tenen accés a aquests recursos amb avantatges, com per exemple: immobles, vehicles o altres mitjans en cessió, masoveria o lloguer/compravenda per sota del preu de mercat. N’asseguren l’ús col·lectiu amb la propietat cooperativa i la presa de decisions per assemblea. Funcionen amb un marge d’autonomia i reciprocitat respecte de la CIC variable segons cada cas. Un altre tipus de projecte comú són els Projectes Públics Productius, els quals estan totalment integrats dins d’una Comissió.

Els nuclis d’autogestió local són espais d’interacció basats en la proximitat, on les iniciatives col·lectives i els projectes autònoms interactuen amb un alt nivell de confiança. La referència territorial pot ser un barri d’una ciutat, un poble mitjà, un conjunt de pobles petits propers, etc. Les xarxes d’autogestió —anomenades ecoxarxes a Catalunya— són l’espai local o comarcal —una vall, per exemple— on interactuen els elements que hem esmentat anteriorment amb igualtat de condicions. En aquest nivell es gesta una economia contrahegemònica que fomenta l’ús de monedes lliures o socials; que serveix per enfortir l’economia de proximitat i les relacions de confiança (per aprofundir en aquest aspecte, llegiu més avall sobre el sistema econòmic integral).

Per últim, la CIC és un marc de referència i coordinació des d’on es generen mitjans col·laboratius i col·lectius que qualsevol de les iniciatives esmentades poden escollir i utilitzar: des d’eines legals (cooperatives), fins a eines telemàtiques o informàtiques; a més, d’atendre les peticions col·lectives concretes que es manifestin des dels diferents nuclis.

L’àmbit organitzatiu intermedi entre l’àmbit global i el local són les bioregions. Actualment hi ha actives o en procés de creació 3 bioregions: Nord, Sud i Est, amb la possibilitat que se’n puguin formar d’altres.

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE