Actualitat / Col·lectivització / Habitatge / Notícies Cooperatives

Experiències per a un habitatge digne

IMG_0596

Duna (de MULA) i Berta durant la taula rodona.

 [Fotos de Carolina Zerpa; crònica de Xavier Borràs.]

Dins del cicle de xerrades-debat d’aquest més de març sobre «Habitatge: especulació o dret universal», com a part de la campanya Fem-lo comú, de col·lectivització i autogestió d’AureaSocial, projecte autònom de la Cooperativa Integral Catalana, aquest dijous 21 de març ha tingut lloc una taula rodona sobre experiències per a un habitatge digne, en què s’ha parlat de les diverses maneres d’abordar-ho, des de l’ocupació fins al lloguer social, passant per la cessió d’ús, la reconstrucció, la masoveria o el repoblament rural.

Després de la presentació d’AureaSocial que ha fet Carolina Zerpa, Ana ha llegit un poema magnífic sobre la col·lectivització d’Aurea Social.

Després Berta ha presentat els qui han intervingut a la taula rodona: la Duna, de MULA (masoveria urbana per la llar alternativa), Jordi (Sostre Cívic) i Manuel (que havia estat a l’Oficina d’okupació).

Duna ha explicat que són set persones que han endegat un projecte de masoveria urbana, primer fent una recerca del model (que els cridava l’atenció), en principi una cessió d’ús en què es proposa un intercanvi a partir de la millora de les condicions a canvi de l’ús com a habitatge. Actualment, hi ha molta gent amb la qual, per herències o abandó, es pot arribar a acords. Els de Mula van començar a investigar barris de Barcelona on trobar algun tipus de casa. Van trobar-la al barri de Can Baró (pertanyia a una persona gran sense família propera que vivia sense aigua i sense llum i on va patir un robatori agressiu i que va obligar els serveis socials a ingressar-la) en el moment oportú. Van iniciar un procés de negociació amb la propietària, que valorava l’esperança de poder sortir de la residència un cop la casa agençada, que va arribar a bon port. No hi ha aigua, no hi ha llum, hi h algunes bigues amb tèrmits, algunes goteres… L’experiència, segons la Duna, és molt bona perquè reben suport de la gent del barri i de la CIC.

Jordi ha explicat la iniciativa cooperativa de Sostre Cívic d’usuaris i habitatges. La iniciativa es va iniciar com a associació l’any 2004 amb la intenció d’un grup de persones que buscaven una altra manera d’accedir a un habitatge i es fixen en el model nòrdic (especialment el de Dinamarca, basat en la cessió d’ús). El model es basa en la propietat col·lectiva de l’habitatge, que és de tota la Cooperativa (que ha negociat prèviament amb el propietari) i l’usuari/soci el lloga en cessió d’ús. Jordi ha explicat que el model a Catalunya fins llavors tenia poc a veure amb això, perquè les cooperatives d’habitatge, lligades bàsicament als sindicats, només eren per a la construcció (amb avantatges, que també promou Sostre Cívic, pel que fa a la desaparició d’intermediaris o l’abaratiment de costos), però la propietat acaba essent individual i horitzontal, amb què el model de propietat privada torna a ser el mateix que es defuig. Sostre Cívic està format per socis que aporten un capital de 100 euros, amb què es passa a ser soci expectant, és a dir, que formes part de la cooperativa i estàs en el camí de ser soci usuari (amb dret a accedir a un habitatge). Segons les fases hi ha assemblees horitzontals que funcionen de forma autònoma i que posen en comú els acords presos a l’assemblea general. Igualment, es funciona a través de comissions i treball voluntari per a diferents tasques, especialment recerques d’habitatges, qüestions jurídiques i econòmiques. Acualment són 110 socis expectant amb 2 fases en funcionament: una casa aïllada per damunt de la Ronda de Dalt, a Sarrià, amb una cessió de 10 anys i tres anys de carència, a canvi de la rehabilitació; l’altre cas és d’una parella de Les Fonts (Sant Cugat) que són a l’estranger i que no volien posar el pis a la immobiliària i que està ocupat per un soci col·laborador (d’una fundació d’Extremadura de dones que han patit violència de gènere).

Manel ha explicat la seva experiència sobre l’ocupació. Per a ell ocupar només vol dir  que fas ús d’un espai que legítimament no és propi, una eina igualment vàlida i que pot donar tant o més fruits que d’altres formes. La gent que s’acosta a l’Oficina vénen de diverses filosofies: des de la convicció política, fins a gent que es pensa que és un “xollo” o gent que els han ocupat la casa i vénen a reclamar… També és molt útil per a la masoveria urbana. Hi ha molta gent amb ganes de viure en una masoveria urbana, però poca gent amb masoveria que vegi clar la cessió…, però, de vegades, després d’una ocupació hi ha hagut negociacions que han arribat a bon port, sobretot els qui veuen que no és factible que la casa es quedi buida i es faci malbé. En el cas de negociacions amb banca, immobiliàries o jutjats l’ocupació és una eina més, una via quasi quotidiana. L’ocupació tant pot ser social com individual. També, sovint, segons Manel, abans molta gent cercava cases un mica ruïnoses, però en canvi ara hi ha molts habitatges per estrenar on ningú no hi viu, com per exemple a Sant Cugat o l’Ametlla del Vallès.

Berta ha comentat que hi ha hagut col·lecvtius que no han pogut venir a la taula rodona, però que també poden aportar altres maneres d’accedir a l’habitatge com el lloguer social o el repoblament rural, o, la xarxa d’intercanvi per a l’autoconstrucció (bioconstrucció); també, cal comptar amb l’Oficina d’habitatge autogestionat d’AureaSocial (CIC) o el col·lectiu 500×20.

Durant el debat s’ha parlat sobre legalitat i legitimitat (quant a l’ocupació), l’anomenat lloguer social, etc.

 

 

Tags: , , ,

Comments are closed.