Articles/Opinió / Esdeveniments

LA LLAVOR: Mercat d’Intercanvi de l’ecoxarxa de Sabadell

Mercat d’Intercanvi al Tallaret, Sabadell

Xavi López García

La llavor. Des del petit mercat format per vuit taules en semicercle, si mireu en direcció al carrer, podreu veure amb facilitat com s’aixeca, al fons, el sinistre edifici d’El Corte Inglés, construcció de pedra grisa i plana, amb finestrons hermètics d’angles arrodonits, com si fos una mena de presó feta per encabir-hi els qui, voluntàriament, volen seguir lligats al Sistema de mans i peus. Però la massa de pedra grisa queda un xic lluny. Aquí, a peu d’avinguda, entre els blocs d’habitatges populars, s’aixeca el vell edifici que la gent de l’associació El Tallaret vol reutilitzar per la gent del barri. Estem a la Creu Alta, sí, al cor de Sabadell.

I estem a prop (estem entre elles) de les persones i els grups que han seguit tirant del carro de l’associacionisme i de les alternatives a la cultura controlada, al comerç capitalista, a les multinacionals, als Estats, als ajuntaments corruptes. L’Oriol ens parla de la vida associativa tradicional de la Creu Alta. Tal qual ha estat en altres ciutats catalanes, l’huracà neoliberal, amb les globalitzacions culturals i la reducció de la vida humana a les relacions de competència del mercat capitalista, s’ha emportat per davant multitud de col·lectius que animaven i defensaven la cultura popular. El creixement insostenible ha estat absorbit pels barris, difuminant els caràcters i les seves particularitats, sotmetent la creativitat social dels petits (i no tan petits) col·lectius a la massa de formigó i a l’especulació de constructors, arquitectes, propietaris, rentistes, i com no, l’omnipresent figura del polític corrupte. Corruptes, ho són tots. Però és ell qui destaca, aquell qui vol, a la seva mort, tenir un Bust al centre de la plaça major.

El Mercat d’Intercanvi, comparat amb la massa grisa que s’aixeca al fons, és insignificant. Però… és una llavor insignificant quan parlem de fer créixer una planta? Sabem que, cap al final de l’Edat Mitjana, la vida, millor dit, petits fragments de la vida quotidiana de les habitants d’Europa, com per exemple les primeres factories de panys, els primers sistemes bancaris, els primers càstigs a les dones que conservaven sabers ancestrals, els primers cercaments de terres que foragitaven les famílies camperoles cap a les ciutats, on les esperava una vida difícil de misèria a les ordres d’algun propietari, éren els petits fragments d’un capitalisme que aleshores estava naixent.

Avui, cinc segles després, quan tot apunta a una llarga i agònica crisi del Sistema que cap de nosaltres, que estem vives ara, podrà veurà en la seva profunditat; avui, en un petit mercat d’intercanvi, estem plantant la llavor per a les noves relacions futures que substituïran el capitalisme. Però, durarem cinc segles? No és això massa dir? No ens corromprem pel camí? Ja veurem. Probablement sí, però no sabem de quina manera. Ara, el que toca, és fer la llavor.

Hi ha nens jugant que interrompen la nostra conversa i ens veiem obligades a jugar també. Hi ha una serra mecànica sobre una taula, hi ha roba i joguines, llibres, i una taula plena de desodorants artesans fets per una companya de l’ecoxarxa. La resta són objectes de tot tipus que la gent pot intercanviar. Un dels nostres pilars: l’intercanvi sense diners (o realitzat dintre de les nostres xarxes, amb els nostres propis diners, que no són controlats pels bancs ni per l’Estat).

Aquest Mercat ha estat organitzat per la gent d’Art de Trobada, un col·lectiu cultural que és un dels màxims representants de l’ecoxarxa del Vallès Occidental a Sabadell, vinculada a la Cooperativa Integral Catalana.

L’Oriol, un dels organitzadors, ens explica que l’ecoxarxa del Vallès Occidental la formen tres nuclis: Sabadell, Terrassa i Sant Llorenç (en plena muntanya). Com és natural en les xarxes descentralitzades, els nuclis tendeixen a separar-se, i en aquest món tan frenètic, atendre les qüestions locals és feixuc, i fa anar a cada nucli per la seva banda. Només una mentalitat i una pràctica confederal pot mantenir lligams entre els nuclis; intercanvis econòmics, intercanvis de difusió, donar màxima visibilitat l’un a l’altre i organitzar esdeveniments conjunts.

Tot parlant amb l’Oriol ens fa l’efecte que aquí, a Sabadell, la llavor està plantada: tenen ganes de fer-se visibles, d’encetar noves relacions amb d’altres ecoxarxes, de fer més pinya.

Ens allunyem de l’espai del Tallaret amb la sensació d’haver assistit a l’esdeveniment més important que haurà tingut lloc aquest fred i assoleiat matí de desembre a Sabadell. Érem poques, però ben avingudes i amb una fita comuna: esdevenir llavor. No podem sinó respirar un xic més tranquils quan caminem cap al tren, amb el Mercat d’Intercanvi a l’esquena, de cara al bloc de formigó gris que se’ns aixeca al davant i que, potser un dia, les nostres continuadores faran servir per a organitzar mercats d’intercanvi gratuïts, alliberats d’obediències capitalistes, sense ànim de lucre, oberts a tothom.

 

Tags: ,

Comments are closed.