Actualitat

Nou documental sobre la fuga de Segòvia i l’Oriol Solé Sugranyes

Tot juts fa uns dies, aquest passat 6 d’abril, ha fet 38 anys que l’activista del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), Oriol Solé Sugranyes, va ser mort per un tret de la Guardia Civil al afores d’Auritz (Navarra) quan va participar en l’espectacular evasió de la presó de Segòvia amb un grup de presos d’ETA.

Precisament, amb motiu del 38 aniversari de la fuga de Segòvia, la majoria dels protagonistes de la històrica fugida es van reunir el passat dissabte, 5 d’abril, a la localitat de Auritz-Burguete. Els presents van ascendir a la muntanya Atalozti, on es troba el monòlit en honor a Oriol Solé Sugranyes, i després de l’homenatge es va projectar a la casa de cultura de la localitat el documental de Gemma Serrahima realitzat per Joan Rossell titulat The Segòvia Big Band: converses amb seus protagonistes i que va fer una campanya de micromecenatge per tirar-lo endavant.

Els assistents a l’homenatge van ascendir al punt de la muntanya Atalozti on es troba des de fa set anys el monòlit en honor a Oriol Solé Sugranyes, lloc on el participant de l’evasió va ser abatut el 6 d’abril de 1976. Segons l’alcalde d’Auritz-Burguete, Joxepe Irigaray, al costat del monòlit on es reflecteixen la data de naixement i mort del català, es troben dues pedres amb un significat important. Una d’elles prové del poble on va néixer Solé i la segona d’on va morir, Auritz-Burguete: «Les dues separades mirant cap a Urepel, destí de la fuga».

Entre els presents es trobava la mare de Solé, de 94 anys, al costat de 22 dels protagonistes de la històrica fugida. Tal com va comentar el cineasta Ángel Amigo, també participant de la fugida, «l’ambient que es va viure en l’acte reflectia l’existent unió que segueix viva entre nosaltres». «Malgrat els anys transcorreguts, la fuga de Segòvia ha estat un esdeveniment que ha romàs en la memòria de tots com un fet molt proper, ja que ens ha quedat grava», va afegir. Així mateix, tot i la boira que els va acompanyar durant el matí, Ángel Amigo destacar que «el paisatge continua igual i la gent ho ha reconegut amb total naturalitat».

Després de l’homenatge al monòlit, es va projectar a la casa de cultura de la localitat el documental de la neboda d’Oriol Solé Sugranyes, Gemma Serrahima, realitzat per Joan Rossell, en el qual es reflecteixen les vivències dels protagonistes.

the_segovia_big_bang

 

Tags: , ,

Comments are closed.