Segon Capítol: Maria Eugènia Santana

Entrem a la conferència titulada «Trueque i Moneda Social», dinamitzada per Maria Eugènia, Antropòloga Social. Comença demanant es respectin els temps de 20 minuts per ponent…

Parla del troc com antecessor de les monedes comunitàries, recordant que segueix vigent, reflexiona dient que una comunitat s’empobreix quan no circula el que produeix, ergo els diners no enriquixen; a falta de diners i de coneixement sobre la moneda social, la gent ha tornat al troc.

Experiències en el troc en economies solidàries que ho estan posant en pràctica, com Tianguis a Purechepa, Mixohacan on es fa un mercat 100% troc. Els pescadors intercanvien producte amb els muntanyencs. Bàsicament intercanvien blat i fesols, també hi ha altres coses com peixos per «tortitas», «tamales» i verdures. Artesania de Fang i palla, estris de cuina. El problema del troc es el valor de equivalència, però ho han resolt, alguns cops se sap que es fan trocs com de «solidaritat» i es fan d’una forma subtil, malgrat una part no necessiti el que li ofereix l’altra ho accepta i així no hi ha humiliació. Les necessitats de vegades no coincideixen però s’aplica la pràctica descrita abans. Es donen crèdit els uns als altres, quan ve algú de fora te la dificultat de no esser pro-sumidor, ja que la forma de participar-hi es portant producte, això no vol dir que funcioni immediatament, cal fer diversos intercanvis. També es produeixen canvis de productes industrials, oli, pasta de dents o altres bens de consum, malgrat no tenir procedència artesana i ser «productes capitalistes», son mercats de proximitat, intercanvi on no cal el diner i genera identitat, relació i bona xarxa social i comunitària.

Ens explica una experiència per donar a conèixer que es la Economia Solidària. Es va produir a la capital mundial de l’alvocat. Es va donar la situació de generar troc portant algun producte. Fet a una cooperativa de Mixoacan on es produeixen advocats. Els varen proposar intercanviar advocats a la plaça del poble. Tothom treia els seus productes, artesanies, etc. Els que tenien alvocats donaven una caixa sencera per qualsevol producte, al cap d’una estona, tothom tenia alvocat. Es feien equivalències comparant amb pesos, però es va començar a intercanviar en alvocats i aquest es va convertir en moneda i així establiren equivalències amb un producte que es per tothom apreciat, amb valor d’us.

Es un exemple de com fer el troc mitjançant la participació de l’economia del regal. Els pagesos estaven agraïts que fessin l’encontre a la seva terra, l’alvocat = moneda. Es varen trobar la bona voluntat i el suport mutu, el troc està al dia, no és quelcom del passat, aquí les monedes socials eren la verda fruita. La Maria Eugènia explica que l’economia del regal, és arribar a un lloc amb regals i sense esperar res a canvi, segurament ens tornarà aquesta mateixa acció. Es fa una comparança amb els regals dels casaments, on la gent porta regals al ser convidada a la festa.

Era de destacar que l’alvocat era abundant i va propiciar els intercanvis. Era abundant en aquell moment.

Se li pregunta si existeixen mercats de troc o algun tipus de protocol al respecte d’aquestes pràctiques, si es practiquen «atornalloms» i si es pensa col·lectivament:
Explica que hi ha uns líders naturals de la ribera del llac Pasqua que varen potenciar la resiliència del troc com a costum, homes i dones que tibant de la gent i que no tenen a veure amb governs o municipalitats, hi ha projectes però cal enxarxar-los. La experiència de Mixoacan és una mica diferent d’altres indrets on hi ha mes pobresa i cal treballar per la resiliència i la identitat.