Peggy Kornegger-Anarquisme : La connexió feminista

La promoció de la solidaritat entre dones, és l’única amenaça perquè s’oposa directament al model social i psíquic de jerarquia i dominació . . .

Mary *Daly, Més enllà del Déu pare.

En tot el país grups independents de dones comencen a funcionar sense les estructures de lideratge i altres potestats omnipresents dels homes esquerrans. S’estan generant espontània i independentment organitzacions similars a les anarquistes de fa anys enrere. No és casualitat.

*Cathy *Levine, La tirania de la tirania.

Encara que no em vaig endinsar en el paper de les dones a Espanya i França aquest es pot resumir en una sola paraula: inalterada. Els homes anarquistes han estat una mica més benèvols que la resta dels homes en el paper de sotmetre a la dona. Per això l’absoluta necessitat d’una revolució anàrquica feminista; d’una altra manera els mateixos principis de l’anarquisme es tornarien una hipocresia.

El moviment actual de dones i l’anàlisi feminista radical de la societat han contribuït molt al pensament llibertari. De fet tinc la idea que les feministes han estat anarquistes d’una manera inconscient durant anys, tant en la teoria com en la pràctica. Ara requerim estar conscients de les connexions entre l’anarquisme i el feminisme i usar aquesta plataforma per projectar les nostres idees i accions. Necessitem ser capaços de veure clarament el que volem aconseguir i com fer-ho. Per ser més efectives i per fer possible el futur que intuïm hem d’adonar-nos que el que volem no és només un canvi sinó una transformació total.

El feminisme radical és gairebé pur anarquisme, planteja en les seves tesis fonamentals que la família nuclear és el pilar de tot sistema autoritari. La lliçó que aprenen els nens des del pare al professor passant pel cap i Déu és OBEIR la veu anònima de l’Autoritat. Passar de la infantesa a l’adultesa representa arribar a ser un autòmat incapaç de qüestionar ni de pensar clarament. Arribem a ser una nord-americana mitjana creient tot el que se’ns han explicat i acceptant violentament la destrucció de la vida al voltant nostre.

Les feministes estem bregant amb un procés de deterioració mental en el qual l’actitud dominant cap al món exterior és el que s’ha dit pels homes i en el qual només es permeten relacions subjecte-objecte. Els polítics homes tradicionals redueixen els éssers humans a un plànol de mers objectes per dominar-los i manipular-los en funció de «finalitats» abstractes. No obstant això les dones estem intentant desenvolupar una consciència del «altre» en tots els plànols. Veiem les relacions subjecte a subjecte no només com a desitjables sinó necessàries, (algunes hem optat per treballar i estimar només a dones perquè així aquest tipus de relacions són més assequibles). Estem treballant juntes per expandir la nostra empatia i comprensió cap a altres éssers vius i identificar-nos amb ells més que objectivar-los i manipular-los. Per això el respecte per tota vida és un requisit per a la nostra supervivència. La teoria feminista radical també critica els patrons de pensament jeràrquic dels homes a través dels quals la racionalitat domina a la sensualitat, la ment domina a la intuïció, a més generant que les continues divisions i polaritats (actiu/passiu, nen/adult, sa/insà, treballo/joc, espontaneïtat/organització) ens alienin de l’experiència ment- cos com una totalitat i un continu de l’experiència humana.

Les dones estan intentant alliberar-se d’aquestes dimensions per viure en harmonia amb l’univers com a totalitat i per arribar a ser humans integrals dedicats a la sanació col·lectiva de les nostres ferides i escissions individuals.

http://es.theanarchistlibrary.org/library/peggy-kornegger-anarquismo-la-conexion-feminista