Amb aquestes paraules es manifestava Buenaventura Durruti fa 81 anys  abans de caure a Madrid el 20 de Novembre de 1936, lluitant per la victòria enfront del feixisme.En aquestes dates els companys llibertaris ens reunim al cementiri de Montjuïc, davant les tombes dels companys Durruti,,Francesc Ascaso i Ferrer i Guardia, els tres varen perdre la vida en defensa de les llibertats.

Les Llibertàries no renunciem a reivindicar la seva memòria i la de milers de companyes lluitadores, que varen donar la vida en defensa del seu ideal, per dignificar i humanitzar un mon de totes.La Utopia llibertaria sense jerarquies, sense desigualtats i sense fronteres.

“Sempre hem viscut en barraques i tuguris. Però no oblidin que també sabem construir, som nosaltres els que hem construït els palaus i les ciutats de la península ibèrica ,Amèrica i de tot el mon, nosaltres els obrers podem tornar a construir nous palaus per reemplaçar als destruïts …

La burguesia podrà esmicolar en trossets els seu mon abans d’abandonar l’escenari de la historia.Però nosaltres portem un mon nou dins nostre i aquest mon creix a cada instant.Esta creixent mentre parlem amb vosté. (Declaracions a Van Paasen)

 L’Homenatge a Ferrer i Guardia, Ascaso i Durruti  i en el record de les companyes que varen marxar aquest any Joaquina Dorado i Rai Ferrer

presenta : Antonina Rodrigo

Intervenen:

Manel Aisa Pampols (Ateneu Enciclopèdic Popular)

Begoña Maceiras e Isaura Rey (vingudes de A Coruña per retre homenatge a Joaquina Dorado)

Andreu Naya (La Veu del Carrer)

Carlos Azagra (La Veu del Carrer)

Col·lectiu Negres Tempestes

Elizabeth Gimeno Aragon (Soprano)

Anna Puigmartí (Piano)