L’estudiós August Corrons ha publicat el treball de recerca «Monedes complementàries en pro de la sostenibilitat i el desenvolupament: enfocament panàrquic», dins el Màster Interuniversitari en Cooperació al Desenvolupament de la  Universitat Jaume I (Universitat de València), a l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament.

Segons Corrons, els diners formen part de la nostra vida, del nostre dia a dia. Es necessiten tant per adquirir béns i serveis com per estalviar. Però, sabem realment què són, d’on provenen i quines característiques tenen? Som conscients de la influència que tenen els diners en el devenir de la vida al planeta Terra i en la seva sostenibilitat? O fins i tot, tenim les eines necessàries i la capacitat suficient per modificar el comportament dels diners i adaptar-los als nostres objectius reals com a éssers humans?

En aquest treball de recerca es pretén donar resposta, en la mesura del possible, a aquestes i a d’altres preguntes, d’una manera simple però concisa. Per a posteriorment, un cop conscienciats pel que fa al pes i la repercusió que tenen els diners en la nostra existència, formular propostes d’actuació que fomentin tant la sostenibilitat com el desenvolupament, tant la conservació com l’evolució. Tal i com veurem, les monedes complementàries són una de les eines clau per al nostre futur. Si bé encara són bastant desconegudes per les grans masses, està més que contrastat que aquest tipus de monedes fomenten tant l’àmbit social com l’econòmic i l’ecològic.

En el marc teòric i conceptual d’aquest treball, i partint d’un enfocament sistèmic i complex que es distanciï del pensament lineal i mecanicista propi del segle XX, es presenta el comportament del sistema monetari com a sistema complex adaptatiu. La teoria dels cicles adaptatius i la resiliència, així com la teoria de la panarquia, caracteritzen aquests tipus de sistemes, en els que destaca la capacitat de l’ésser humà per adaptar-se a les situacions canviants de la vida. Es presenten les evidències existents que constaten les fallades estructurals del sistema monetari tal i com està configurat a dia d’avui, així com els seus efectes sobre la insostenibilitat. Finalment, i com a part destacada, es constaten les bondats de les monedes complementàries per a la consecució d’un desenvolupament sostenible, que fomenti la supervivència de les diferents espècies del planeta Terra així com la seva convivència i evolució, la seva sostenibilitat i desenvolupament.

En la part d’anàlisi d’aquest treball, s’evalua si la teoria de la panarquia permet explicar el comportament dels diners i la influència de les monedes complementàries sobre el sistema monetari actual. I si és una teoria que permet identificar el quan i el com cal aprofitar la capacitat adaptativa de l’ésser humà per procedir a la transició i al canvi. La constatació de tot això, com a conclusió, ens permet ser optimistes de cara a emprar aquesta teoria de la panarquia com a mètode divulgatiu del concepte dels diners i les monedes complementàries, com a eina pràctica per a l’execució d’una governança adaptativa, i com a mètode per conscienciar les persones de les seves capacitats d’adaptació, canvi i resiliència. En definitiva, del seu poder d’actuació.

Es tracta d’un treball de recerca fonamentalment teòric. Després de fer una exhaustiva recopilació i revisió bibliogràfica, es procedeix a una anàlisi de verificació pel que fa a l’aplicabilitat d’una teoria (la de la panarquia) i a la descripció del comportament d’aquesta per a una determinada variable d’estudi: els diners.

A manera de breu introducció a l’enfocament panàrquic, els cicles adaptatius representen el comportament dinàmic dels sistemes socio-ecològics, entre ells el sistema monetari. Per altra banda, la panarquia representa una xarxa anidada de cicles adaptatius, cadascun dels quals està situat a una determinada escala temporal i espaial. Doncs bé, la teoria de la panarquia analitza com qualsevol cicle, en determinades circumstàncies, pot veure’s influenciat tant pels cicles situats a escales superiors com pels cicles situats a escales inferiors. És a dir, l’afectació entre els diferents sistemes socio-ecològics ve donada tant des de dalt com des de baix. És precisament per aquesta doble via d’afectació, que Holling i Gunderson van anomenar Panarquia a aquesta teoria, com a antítesi al concepte clàssic de jerarquia, on la influència sempre ve des de dalt però mai des de baix.

Dades de contacte:

August Corrons: panarquiamonetaria.blogspot.com.es
Twitter: @gusfrancesc
Linkedin / Skype / Slideshare: gusfrancesc

Enllaç al treball de recerca:

http://www.slideshare.net/gusfrancesc/corrons-af-2015-monedas-complementarias-en-pro-de-la-sostenibilidad-y-el-desarrollo-enfoque-panrquico