Entrevista d’Sveinung Legard, activista i investigador, a Iolanda Mato, del Partido da Terra. Publicada el 14 de juliol de 2015 a New Compass, portal internacional de difusió d’idees relacionades amb la democràcia directa i l’ecologia social, obre la seva concepció de sobirania i política democràtica, basada en l’autogovern per assemblees locals, la gestió popular de béns comuns i un elevat nivell d’autosuficiència econòmica de les comunitats. [Traduït i publicat per Reconstruïm el Comunal.]

El 24 de maig, la primera regidora del Partido da Terra va ser escollida a la municipalitat de Lousame [comarca de Noia], a la Galícia rural, al nord-oest de la península Ibèrica. El partit va guanyar un 12,38% dels vots amb un programa explícitament municipalista llibertari. El Partit Popular té una ajustada minoria a l’ajuntament. Iolanda Mato farà de regidora del Partit da Terra durant els primers quatre mesos però el grup ha establert un sistema de rotació que farà que nou persones més prenguin aquesta responsabilitat durant els quatre anys vinents.

— Qui sou el Partido da Terra i com ho vau fer per ser escollits a l’Ajuntament de Lousame?

El Partido da Terra (no confondre amb el partit homònim portuguès) es defineix a si mateix com una mancomunitat d’organitzacions polítiques locals autònomes que lluiten per l’autogovern assembleari i l’autosuficiència de la comunitat, com a principis bàsics per a la sobirania. L’estructura de mancomunitat es basa en les organitzacions locals als nivells de parròquia civil i veïnats urbans. A Galícia els ajuntaments actuals són una imposició de l’Estat que prové del segle XIX i resta com a part de l’estructura d’ocupació espanyola. A la majoria de zones rurals, com Lousame, són més o menys un amalgama aleatori de parròquies civils. Jo sóc membre del Partido da Terra de Vila Cova (una parròquia civil d’unes 300 persones) i comunera a una vila de 25 persones.

Aquesta és la primera vegada que el Partido da Terra es presenta a les eleccions locals. Encara que quan vam començar, ara farà quatre anys, el nostre objectiu era entrar a moltes més ajuntaments, Lousame va ser l’únic lloc en què vam tenir força per fer-ho. Vam esbossar una plataforma molt clara de 5 punts basada en els principis del municipalisme llibertari i vam anar casa per casa a les 75 vil·les discutint-los amb tothom. El primer resultat ha estat certament modest, però també encoratjador. El missatge principal és que tots som éssers polítics amb el dret i la responsabilitat de decidir directament sobre les nostres pròpies vides a través d’assemblees locals d’autogovern, i això va ressonar molt a la majoria de la gent. En comptes de la fotografia dels nostres candidats, les nostres pancartes mostraven una cara retallada amb la nota «la teva cara aquí» .

— Podries explicar-nos la història del vostre partit i com esteu vinculats a l’ecologia social?

La iniciativa va començar fa quatre anys sorgint del rebuig als moviments polítics existents i per muntar quelcom radicalment diferent on aquells que vam quedar al marge poguéssim participar activament. El partit va començar a la Galícia rural, i aquí és on majoritàriament ha persistit, encara que també hi ha membres a ciutats i pobles. La tradició de la qual provenim és la de l’autogovern comunitari assembleari (que anomenem «concelho aberto» o «consell obert»), que sempre ha estat en desacord amb la política representativa (basada en «consells tancats»), i que de seguida ens connecta amb l’ecologia social i el municipalisme llibertari, com ho va presentar Murray Bookchin, però també amb el confederalisme democràtic o amb escrits sobre revolució integral i cooperatives integrals.

En el passat, aquesta forma d’autogovern mantenia relació amb tots els aspectes de la vida comunitària, i encara es manté latent per a molts assumptes de les viles, incloent-hi el comunal. Encara que el partit s’ha presentat en altres eleccions ho ha fet principalment per qüestionar les idees de la política convencional i promoure la democràcia assembleària. D’altra banda, el nostre principi fonamental és que la majoria d’esforços no han de centrar-se en les eleccions o en les institucions polítiques estatals, sinó en crear marcs institucionals alternatius no estatals que ens permetin desenvolupar l’autogovern i l’autosuficiència.

— Per què penses que el 12,83 % de la ciutadania de Lousame va votar un partit amb un programa municipalista llibertari?

La gent està farta de la política representativa. Aquesta significa donar als  «representants» carta blanca durant un període de quatre anys en el qual persegueixen els seus objectius en benefici propi, eliminant el nostre dret a decidir sobre les nostres vides. Contràriament a aquesta forma d’entendre la política, en la qual només un selecte grup de persones són «polítics», les nostres comunitats a Lousame tenen l’exemple viu de 32 assemblees comunals, un sistema no estatal d’autogovern basat en la gestió de terres comunals i la cohesió de la vila. Durant segles aquestes assemblees van ser quasi sobiranes, i avui encara autogestionen serveis importants com l’aigua potable o la llenya i promouen pràctiques de solidaritat comunitària i suport mutu. Aquesta és la nostra pròpia tradició municipalista llibertària, que ara estem intentant portar un pas més enllà, recuperant el terreny perdut a mans de l’Estat durant l’últim segle.

— Idealment, què us agradaria aconseguir a l’Ajuntament?

Hem esbossat un reglament municipal que demoliria la política representativa a l’ajuntament, tornant tot el poder de presa de decisions al nivell de les assemblees de les parròquies, perquè el ple escollit es redueixi a un cos purament formal que ratifica les decisions populars conforme la llei. Entenem que això no passarà durant els quatre anys vinents perquè falta una majoria que ho tiri endavant, però la nostra feina servirà per remarcar les deficiències de l’actual forma d’entendre la política i per promoure i construir alternatives.

— Què penseu que és realista aconseguir a l’Ajuntament?

Ens va sorprendre molt la recepció i comprensió que va tenir la majoria de la gent a Lousame sobre les propostes de municipalisme llibertari, encara que al final del dia decidissin no votar la nostra plataforma. La pressió dels partits convencionals i dels mitjans de comunicació es manté significativa. Malgrat això, el Partit Popular va poder guanyar la majoria amb un marge molt petit i creiem que d’aquí a quatre anys hi haurà una oportunitat de portar les nostres idees a la pràctica. Però les accions més importants per lluitar per l’autogovern i l’autosuficiència poden dur-se a terme des de fora de l’ajuntament i les altres institucions estatals, i és allà on seguirem concentrant els nostres esforços.

— Treballeu igual que els altres regidors o teniu pensat actuar de manera diferent?

La sessió inaugural va tenir lloc el 13 de juny. El primer a comentar és que, per primera vegada, hem establert un sistema de rotació pel qual el regidor canviarà cada quatre mesos, perquè cada persona en una llista d’11 prengui la responsabilitat en algun moment. El regidor o regidora actua sobre la base del mandat imperatiu i no pren cap decisió pel seu compte. Com a mínim una vegada al mes es convoca un Fòrum Municipal paral·lel i cada habitant de Lousame té el dret d’anar-hi i participar en les decisions col·lectives sobre el que ha de dir la regidora, votar o presentar propostes a cada sessió. També és la primera vegada que un regidor rebutja seure a la taula amb els altres representants i en lloc d’això seu als bancs reservats al públic, des dels quals estava estrictament prohibit parlar i ara tindran veu. Simbòlicament, també hem rebutjat jurar lleialtat al Rei i a la Constitució, jurant-la enlloc seu al poble de Lousame. El partit també ha rebutjat obtenir subsidis públics oferts segons els vots i el nombre de representants i els regidors no rebran diners de l’ajuntament.

— Teniu relació amb moviments o grups treballant fora de l’ajuntament?

Tots treballem fora de l’ajuntament en una varietat d’organitzacions independents, i continuarem fent-ho, en àmbits com la sobirania alimentària, el govern comunal de la terra, la lluita contra la mineria i altres problemes ambientals i els drets lingüístics. La nostra prioritat principal no és salvar les institucions de l’Estat en decadència sinó crear institucions alternatives basades en la democràcia assembleària. L’últim any vam dissenyar un marc legal alternatiu per a les comunitats de terres comunals que ja s’ha acceptat en una vila i està sent adaptat en moltes altres, oferint una base per a una nova noció de la sobirania comunitària i l’autogovern assembleari. La primera d’aquestes comunitats també va obtenir reconeixement internacional, sent la primera a Ibèria que esdevé membre ple de l’Indigenous Peoples’ and Community Conserved Areas and Territories Consortium. El nostre següent repte és expandir això i crear un marc confederal per a comunitats que puguin treballar les unes amb les altres en un àmbit bioregional.

— Quina perspectiva a llarg termini teniu sobre la vostra participació electoral?

Participar en les eleccions és una arma de doble tall i no pot considerar-se a la lleugera, perquè pot legitimar el sistema que estem intentant destruir. Des que vam començar, farà ara quatre anys, ens hem presentat a les eleccions regionals a Galícia i a les del Parlament Europeu. En aquests casos, vam deixar clar que estàvem utilitzant aquestes eleccions com a espai per portar les nostres idees a l’esfera pública i les nostres campanyes estaven clarament centrades en deslegitimar la política representativa. Com a exemple, al vídeo de les eleccions del Parlament Europeu no animàvem la gent a votar sinó a lluitar per l’autogovern i l’autosuficiència de la comunitat durant els 1.825 dies entre eleccions, parafrasejant l’anarquista gallec Ricardo Mella. Els gairebé 10.000 vots i una campanya finançada amb zero euros mostren que les coses es poden fer d’una altra manera.

En l’àmbit local el panorama pot ser molt diferent, especialment a petites municipalitats (Lousame té 3.500 habitants) on pots anar i parlar amb cada persona explicant les teves idees. Encara que l’autonomia municipal està decreixent i els poders locals en règims estatals com Espanya són molt limitats comparats amb els d’altres llocs, creiem que aquest és el millor context per demostrar que la democràcia assembleària funciona (i funciona millor!). També creiem que quan les assemblees tornin a gestionar els poders municipals, els serà molt difícil als partits convencionals recuperar la capacitat de presa de decisions per a ells. Des d’aquí també serà més fàcil lluitar per més poders d’autogestió que ara mateix es troben en altres nivells de govern, minant així més les estructures de l’Estat.