Aquest diumenge la població grega està cridada a les urnes en un referèndum preparat precipitadament, sota la pressió de la Unió Europea, per dir sí o no a les mesures d’austeritat imposades pels prestataris europeus. En el comunicat que reproduïm aquí sota, publicat per la revista activista grega Apatris, s’explica la polarització grega sota l’òptica de grups revolucionaris que, a més d’optar pel No, proposen una nova organització social i econòmica.

Comunicat de la revista activista grega Apatris sobre els avanços a Grècia

Després dels intents fallits per aconseguir un compromís entre les dues propostes de Memorandum (un de la Unió europea i un altre de la coalició grega SYRIZA-ANEL) el govern ha optat per un referèndum sobre la qüestió d’acceptar o no les mesures econòmiques propostes pels creditors.

A través d’una resposta d’una sola paraula, “Sí” o “No”, la societat està cridada a respondre a la pregunta que s’ha proposat des de dalt i no com una demanda popular, en un curt període de temps sota els termes d’un bloqueig per les institucions del flux dels diners en efectiu, cosa que impedeix l’accés dels empleats a la major part dels seus salaris.

Recórrer a un referèndum (encara que no siga agradable pels creditors) no és un triomf de la democràcia, encara que es presente com un acte de valentia. Els referendums en el context d’una república parlamentària no tenen res a veure amb els procediments de democràcia directa que requereixen la participació igualitària i la conformació conjunta de tots els involucrats; al mateix temps exclouen als que no tenen dret a vot, com els immigrants. Els referendums es construeixen de tal forma -igual que les enquestes- que la pregunta, moltes vegades, en realitat determina la resposta.

Pel que fa als arguments que equipàren el referèndum amb la força de “la voluntat del poble”, responem parafrasejant les paraules de Murray Bookchin:

“‘El Poder per al poble” només pot posar-se en pràctica quan el poder exercit per les elits socials és dissolt al poble. Cada individu pot llavors prendre el control de la seua vida diària. Si ‘Poder per al poble’ no significa res més que el poder dels “líders” de la gent, llavors la gent segueix sent una massa indiferenciada, manipulable, tan impotent després del referèndum com l’era abans. En l’anàlisi final, les persones mai poden tenir el poder fins que deixen de ser les «Persones»”.
El fals dilema entre el pro i el contra memorandum s’ha descobert i ha evolucionat fins a un dipol entre les mesures proposades pel govern local en contra del proposat per les institucions internacionals de poder. Per tant, a la societat no li demanen simplement respondre “Sí” o “No”.

La resposta “Si” significa literalment més submissió als dictats de l’elit capitalista, i per això és recolzat amb tanta passió pels seus representants locals, les seues titelles i els seus subordinats. El “Sí” també significa un revés important no només per al moviment antagònic sinó també per a la societat en el seu conjunt. Si preval en la societat, s’imposarà com a forma dominant de pensament, mentre que el punt és la deconstrucció completa del mateix. Si el “Sí” és finalment exitòs, ens trobarem molts passos cap a enrere.

Mural als carrers de Grècia: «Abans usaven tancs. Ara usen bancs». Mural i foto: Cacao Rocks.

El “No” s’utilitzarà pel govern com un “Sí” alternatiu a les seues proposicions, mentre intenten extorsionar el consens de la gent sobre les seues polítiques econòmiques.

Per tant, estan molt lluny del tant cantat “trencar amb el Memoràndum”. Pel contrari, es mostra un estat d’ànim de “consens creatiu” sobre les propostes de les mesures i els objectius que deixaria esgotada a la societat amb la finalitat d’evitar la responsabilitat d’un incompliment substancial amb els partidaris de la invasió del neoliberalisme.

Tant si s’opta per participar en el referèndum com si no, les parts que lluiten de la societat no deuen estar condicionades pel fals dilema plantejat per l’Estat i les faccions del capital local i internacional enmig del seu conflicte intern.

Triem la intensificació de la lluita social de classes, l’enfortiment dels arguments des d’abaix a través de les estructures del Moviment, existents i futures, com les assemblees populars, els col·lectius i grups del moviment radical, els sindicats de base, les xarxes d’economia solidària, els llocs okupts, els projectes autogestionats des de qualsevol punt de vista de la vida social.

Les parts que lluiten en la societat tenen un deure, d’una manera atractiva i amb decisió per a:

A) Crear barreres contra la dreta, màfia reaccionària de la mentalitat neoliberal i conservadora que actualment intenta envair com a forma d’un moviment social dels carrers i places.

B) Ocupar els espais públics, on crear un contrapès contra la trampa de “l’ala esquerra” o Memoràndum europeu sense eliminar als saquejadors de les nostres vides ‘.

C) Descartar als corredors de borsa i banquers de la Unió Europea i els capitalistes locals i inspirar-se en els exemples concrets d’auto-organització i lluita, com el moviment zapatista o com els combatents kurds fan en Rojava.

La importància del moment actual requereix l’ús de tots els mitjans que siguen considerats necessaris.

NO a la manipulació sobre les nostres vides i a la nostra submissió a l’estat, el capital local i internacional.

SI a les lluites sense intermediaris per l’emancipació social.”

Heraklion Creta, 1 de juliol de 2015

[Traducció per a Ninja de Teresa Sempere.]