[Presentem l’entrevista que el nou web CommonsTransition ha fet a Enric Duran aquest passat 7 de gener de 2015. CommonsTransition és un web creat a iniciativa de la P2P Foundation, amb forta presència de la CIC, per promoure les transicions cap als comuns. La plataforma CommonsTransicion és una base de dades i de propostes polítiques encaminades a la consecució d’una manera més humana i ambientalment connectada a terra d’organització social. Els comuns, juntament amb les dinàmiques P2P, representen una tercera via d’organització de la societat que evoluciona fora del competitiu Estat-mercat i de l’obsoleta planificació centralitzada. És un sistema basat en les pràctiques i necessitats de la societat civil i el medi ambient que habita en els àmbits local, regional, nacional i mundial.]

Abans de cocrear la Cooperativa Integral Catalana —un projecte autogestionat per a la creació d’un sistema cooperatiu públic a Catalunya—, Enric Duran va saltar a la fama per la seva «acció bancària» de l’any 2008, on va demanar prestat una mica menys de 500.000 € a 39 entitats financeres per, subseqüentment, distribuir els fons entre una varietat de moviments activistes i causes socials. En l’actualitat ha estat declarat en «rebel·lia» per l’Estat espanyol, però continua la seva activitat des de la clandestinitat. El seu projecte actual, la cooperativa oberta FairCoop, és una iniciativa comunitària que busca pal·liar les desigualtats econòmiques globals mitjançant sistemes descentralitzats de reputació i crèdit mutu i la utilització de criptomonedes.

El «bosc cooperativista» de FairCoop

Comencem parlant sobre el concepte una «transició cap al procomú o el comuns». Què significa això per a tu?

Quan parlem de transició i del comú, crec que ens referim a un procés en el qual l’economia capitalista, basada en els ingressos i en els beneficis privats, dóna pas a un nou tipus d’economia, principalment enfocada cap als comuns.

Hi ha exemples pràctics d’aquesta transició cap als comuns avui en dia?

Bé, cada vegada veiem més exemples de recursos comunals. El coneixement lliure és un procomú que s’està expandint i cada dia hi ha més i més eines relacionades amb això. Però, el més difícil és organitzar-nos com un sistema integral o portar una forma de vida relacionada amb la utilitat pública. Això és una cosa que encara no està tan estesa, potser perquè aquests béns comuns sorgeixen com a resultat del treball voluntari d’algunes persones o gràcies al finançament puntual de certs esdeveniments, però no és una cosa que estigui connectat a una tasca sistèmica.

Ets un dels cofundadors de la Cooperativa Integral Catalana. Parla’ns una mica de la CIC, sobre la manera en què incorpora aquesta actitud de transició cap al procomú en el present i sobre com pensa desenvolupar-la en el futur.

La Cooperativa Integral Catalana és un moviment de transició dirigit a construir un sistema autònom per organitzar les nostres vides més enllà dels governs i del capital. En aquest sentit no només construeix una economia alternativa sinó, a més, una política i uns espais públics alternatius. Aquesta tasca de construcció de béns i pràctiques comunes és una de les prioritats centrals de diferents accions de la CIC. Tot i això, no està tan connectada a altres iniciatives orientades cap al procomú ja existents a nivell global. Un projecte per al futur serà connectar aquest treball local i regional amb el treball global que s’està duent a terme en relació amb la utilitat pública.

Per què et sembla important dur a terme aquestes iniciatives sense involucrar l’estat?

Hi ha moltes coses que són importants. És important reunir gent amb els coneixements i les habilitats necessàries per dur a terme aquests projectes. També necessitem recursos econòmics per poder compartir tot el que estem generant per al comú i defensar de l’apropiació privada. Si ens embarquem en un procés ampli de transició, hem de fer-ho de manera sostenible i assegurant-nos que no s’enfonsarà. Hem de trobar formes sostenibles de finançar-les i fer viables aquestes iniciatives.

Imatge de Gladys G. Afán.

Creus que una transició cap a la utilitat pública és un projecte realista tant a nivell local, com regional i global?

És realista perquè ja s’està duent a terme, no? No es tracta exclusivament d’una sèrie de propostes teòriques, sinó que també parlem d’accions reals. Ja veiem diferents iniciatives en els àmbits, tant teòrics com pràctics i, en ocasions, ens en podem trobar una gran varietat. Es tracta d’iniciatives que ja han començat el seu camí. En tot cas, crec que el primordial és poder encaixar totes aquestes accions ja existents dins d’un marc de referència concebut per a la interoperativitat, presentant-lo com un sistema de creació de béns i processos comuns, i no com una sèrie de projectes aïllats.

Quines accions pràctiques podem prendre, tant a nivell personal com col·lectiu, per facilitar aquesta transició cap al procomú?

Una de les prioritats pràctiques seria la creació d’una sèrie de capes generals, o interconnexions, per facilitar els contactes pràctics entre diferents iniciatives autònomes descentralitzades. Estem parlant bàsicament d’infraestructures tecnològiques, però també de reunir maneres de pensar i d’actuar per concretar aquestes iniciatives. No només es tracta que cadascuna d’aquestes xarxes treballi per satisfer les seves necessitats internes, sinó que duguin a terme les seves tasques amb una visió sobre la totalitat del sistema per, així, relacionar-les amb la utilitat pública. També, hem de trobar maneres d’invertir en projectes relacionats amb la utilitat pública i tirar-los endavant assegurant la sostenibilitat de totes les parts involucrades, que sigui possible a llarg termini. Ara mateix veiem moltes opcions de finançament quan es tracta d’ingressos privats, però encara queda molt per fer per finançar una societat P2P orientada cap al procomú.

Imagina que arribem aquesta societat orientada cap al procomú, o un primer exemple de la mateixa. Quins serien els riscos o a què hauríem de prestar especial atenció?

Si realment abastéssim una societat així, no crec que hi hagués cap risc; és una cosa de la qual podríem gaudir, si és que passa. Els riscos estan en com arribar-hi. Un exemple seria el no poder relacionar les moltes iniciatives que ja estan treballant cap al mateix fi, caient en el parany de duplicar i aïllar esforços. El risc és que les persones que tenen les mateixes metes i les mateixes perspectives no puguin treballar juntes per aconseguir aquests objectius.

Enric Duran i Nuria Güell durant l’ocupació de la plaça de Catalunya, a Barcelona. Imatge de Zoraida Roselló.

Com es pot defensar el moviment del procomú de pressions externes hostils?

Crec que, un cop centrats en una manera de producció P2P orientada al procomú i quan ja comptem amb projectes potencialment útils a nivell global, cal certificar que aquests projectes siguin beneficiosos per a tothom i que no només serveixin com a experiment o com a acció minoritària. De vegades hi ha gent que vol aportar al procomú i experimenta, teoritza i intenta dur a terme les seves idees però, més endavant aquests esforços acaben en mans d’entitats privades, que compten amb els recursos necessaris per portar aquests projectes a terme. Aquestes entitats s’apropien d’aquests esforços per privatitzar i extreure’n plusvàlues. Hem de ser més ambiciosos en aquest sentit; ja que tenim una sèrie d’idees que sabem que podrien portar-se a la pràctica, hem de forjar un pla econòmic, un pla cooperatiu descentralitzat perquè esdevingui una transició d’acord amb els nostres valors. Si és conforme als nostres valors els altres poden continuar endavant amb els seus projectes, però nosaltres ja comptarem amb projectes d’envergadura.

On creus que veurem el sorgiment d’aquesta transició cap al procomú?

La puc veure a nivell global, com una cosa practicable. També, i des de fa molts anys, veiem aquesta transició en moviments diferents, com el moviment del programari lliure, o el moviment maker. També hi ha altres moviments de base relacionats, per exemple, amb l’habitatge, que treballen de manera ecològica i en benefici del procomú. Però, de vegades, som més autònoms i seguim una trajectòria més d’acord amb la transició, mentre que en altres ocasions és més com una lluita per defensar davant dels poders privats.

Dóna’ns un exemple concret on una dinàmica basada en la utilitat pública resoldria un problema actual.

Un dels reptes als quals ens enfrontem en aquest procés és el de crear sistemes distribuïts d’organització que no només funcionin a nivell tecnològic sinó també a nivell humà. I aquests projectes a nivell humà són molt importants perquè, si els ignorem, correm el risc de passar de governs centrals —o governs motivats per l’afany de lucre— a una dependència tecnològica total. Un projecte interessant relacionat amb la utilitat pública, i que podria aplicar-se a moltes altres iniciatives, seria un sistema de reputació basat en el procomú. Això ho concebo com una manera més humana de crear i mantenir projectes distribuïts relacionats amb el comú. No es tracta només de nodes tecnològics que mantenen xarxes, sinó de sistemes basats en les persones i en els valors humans, valors que podem determinar entre tots.

M’encanta aquesta idea. Bé, parlem de la Cooperativa Integral Catalana i de FairCoop com a projectes relacionats però diferents. En què es relacionen tots dos amb la transició cap a la utilitat pública i en què difereixen?

Pel que fa a la Cooperativa Integral, crec que els primers quatre anys han estat molt enfocats en l’àmbit local i regional i no tant en el global. Això ha estat beneficiós per a la xarxa física de gent i de connexions que ja tenim a Catalunya però, en altres sentits, l’experiència no ha estat tan satisfactòria a l’hora de compartir eines tecnològiques i sabers amb persones involucrades en processos similars en altres parts del món. Una de les coses que crec que és especialment important per a la CIC és tenir una visió global sobre aquestes persones que ja estan treballant en les mateixes temàtiques. Així podrem compartir de manera més fàcil i millor tots aquells materials de la CIC que podrien ser útils per a aquests altres projectes, i viceversa.

Què me’n dius, de FairCoop?

Bé, FairCoop és una iniciativa molt més recent i s’ha creat explícitament com a projecte orientat cap al procomú. Per tant, ja compta amb aquest enfocament cap al procomú global des d’un principi i complementa molt bé la feina que ha realitzat la CIC. FairCoop pot contribuir al procomú mitjançant la seva relació amb altres grups que ja hi estan involucrats, però també pot facilitar la creació de nous projectes orientats al procomú a nivell regional que estarien connectats entre si mitjançant la nostra xarxa global.

Quina opinió et mereix el concepte de l’Estat-soci? Creus que l’auge d’iniciatives com Podem o Syriza facilitaria un plantejament similar, o creus que, com a projecte de transició, només es pot fer des de les bases, o a través d’iniciatives com la CIC? Veus factible una combinació o un punt intermedi entre els dos extrems?

No crec que els estats hagin de ser companys significatius a nivell d’innovació, atès que volen complaure les majories i busquen l’èxit. A vegades són populistes i el populista no sol ser molt innovador, ja que la gent no és capaç de comprendre aquestes innovacions. A aquest nivell veurem innovacions autònomes tant en l’àmbit privat com en l’orientat cap al procomú. Després d’això, depèn…, si ens expandim molt o si el moviment es massifica, potser trobem noves formes de relacionar-nos amb l’estat, encara que ho veig molt allunyat en el temps. No sé, potser a nivell d’investigació i de les universitats ens topem amb coses que funcionen però que no tenen tanta relació directa amb el govern. Encara que es financen amb fons públics continuen sense tenir una relació molt directa amb l’estat. Si busquem una relació més directa per fomentar una aliança pública i política entre l’estat i la utilitat pública…, crec que per aconseguir això necessitarem més històries d’èxit a nivell global pel que fa al procomú. Per aconseguir-ho necessitaríem crear alguna cosa amb el nivell de repercussió que tenen Facebook o Twitter o Wikipedia…, encara que Wikipedia, en realitat, ja té elements del procomú. Necessitem diferents exemples que no només encaixin amb els conceptes del procomú a nivell de coneixement, sinó també a nivell econòmic. Necessitem projectes d’èxit que repercuteixin sobre aquestes relacions.

Tornant a la Cooperativa Integral i la seva adopció del pla de transició al procomú, què va fer que la CIC adoptés el pla i com s’està modificant?

Vam estar seguint amb atenció el pla inicial que es va produir per a Equador i que incorporava aquesta faceta de l’Estat-soci. Atès que a la CIC no ens plantegem aquest tipus de relacions amb l’estat, un dels majors canvis ha estat l’eliminació de les referències a l’Estat-soci. Ara ens plantegem la creació d’institucions autònomes presents al nivell local i regional, però que també puguin relacionar-se amb altres institucions locals i regionals a nivell planetari i que siguin capaces de recolzar-se mútuament. També, pensem que la dinàmica de la CIC podria transcendir les assemblees físiques o el consens presencial per començar a incorporar eines més distribuïdes. Això ens permetria relacionar-nos més fàcilment amb persones que no estan tan acostumades a organitzar-se políticament, però que, tot i així, volen canviar la seva manera de viure encara que, per motius diferents, no estiguin tan polititzades com els que s’involucren en les assemblees. És un dels problemes que tenim a la CIC: hi ha una gran diferència entre les persones que van a les assemblees i la gent que només utilitza els serveis de la Cooperativa.

Per què vau triar el pla de transició al procomú?

Crec que els valors que defensa aquest pla són molt propers als valors de la CIC. També vam veure que les idees principals estaven estretament relacionades amb l’autogestió i l’autoorganització que practiquem a la Cooperativa Integral. Creiem que es tracta d’un projecte que guarda moltíssima relació amb el nostre i que podem adaptar i enriquir-lo amb la nostra feina. També, va ser una bona excusa per fomentar la relació amb la P2P Foundation i veure com podríem possibilitar aquest procés, però començant des de baix, des de les bases.

Quins són els següents passos, tant per a l’adopció per part de la CIC del pla de transició, com per a la relació entre la CIC i la P2P Foundation?

Crec que, a curt termini, els passos següents serien definir aquesta col·laboració: què farem quan estiguem treballant junts en la situació catalana. Més endavant, organitzaríem el treball en si: com dur a terme la investigació, compartir discussions i arribar a conclusions sobre el pla de ruta que construiríem al voltant del pla de transició al procomú.

Tornant a FairCoop, com està promovent els principis de la transició cap al procomú mitjançant els seus projectes?

Crec que, informalment, hi ha un suport pel que fa a compartir coneixements i eines que està molt relacionat amb la transició cap al procomú. Però, ara mateix no estem tan concentrats en aquestes tasques d’extensió, perquè hem de centrar-nos en la construcció del projecte i en poder identificar les millors iniciatives i eines per aconseguir aquesta transició. Ara estem triant projectes prioritaris per treballar amb ells. Estem especialment interessats en projectes transversals, és a dir, projectes lliures i oberts que puguin beneficiar-se d’aquesta infraestructura que estem construint i, a més, aportar-hi.

Vols afegir alguna cosa més?

Vull agrair el treball que heu fet amb la web de Commons Transition i volem ajudar-vos per mantenir-la actualitzada.

Genial, tracte fet!