Actualitat / Articles/Opinió / Destacats

Anarquistes en el Referèndum Català (Tres perspectives des del carrer)

Article a la publicació llibertària nord-americana CirmethInc, sobre la participació del moviment llibertari en les mobilitzacions populars del referèndum català i en la denuncia de la repressió per part del Regne d’Espanya. Intenta abordar les diverses perspectives, dins aquest prestigiós i llegit medi de comunicació alternatiu. Aquí va la versió en original anglès.

CrimethInc. : Anarchists on the Catalan Referendum : Three Perspectives from the Streets

Destaquem la tercera part de l’article, traduït, on se cita la nostra Cooperativa Integral Catalana:

Tercera perspectiva: algunes anàlisis

El punt no és ajudar a construir un nou estat, sinó demostrar mitjançant la pràctica que l’autoorganització, les xarxes d’ajuda mútua i les assemblees són una alternativa real a l’Estat espanyol i a través d’això ens trobem moltes, algunes de nosaltres, anarquistes. El que està clar és que la lluita contra les jerarquies estatistes no està en camí: simplement continua en un context diferent. Si existeix un estat català, mantindrem la nostra oposició a l’estat des de les mateixes xarxes amb les nostres pròpies pràctiques, les nostres pròpies comunitats, les nostres pròpies economies d’ajuda mútua.

El meu enemic continua sent el capitalisme, l’exèrcit, el clergat, els polítics i els banquers. Els anarquistes no deixen de ser anarquistes només perquè expressen la seva solidaritat amb les persones que pateixen represàlies de l’estat. Sé perfectament què va passar el 1937 i que no hem d’abandonar la nostra memòria dels temps anteriors que ens van trair els estatistes, sinó que també hem d’oposar-nos a la repressió de l’estat actual – o, simplement, ens quedaríem a la distància, només mirant? La nostra lluita és estar present als carrers per oferir la nostra visió i denunciar la violència de l’estat, ja sigui espanyol, català o xinès!

Hem d’aprendre sobre el que va passar en el passat, quan els anarquistes van ser traïts. Hem d’intentar assegurar-nos que no torni a ocórrer, és a dir, hem de fomentar un consens entre anarquistes i antiautoritaris quan s’acabi aquesta situació, quan continuem construint l’autoorganització. Jo, com a mínim, des de fa molts anys, he estat treballant per això 24/7, i passi el que passi, continuaré fent-ho com ho he fet sempre.

L’anarquisme no és un dogma, ni és una religió. És una forma de vida, una forma de sentir i d’actuar com a ésser humà en harmonia amb la terra. Cada època té el seu context, i és cert que aquells que creuen en l’estat ens han traït abans, però oblidem que sense nosaltres, tampoc no canviaran! Seguirem influint en la societat malgrat nosaltres mateixos.

El corrent anarco-independentista és criticat per camarades que són més “ortodoxos” o dogmàtics, depenent de com els veieu. Hi ha qui recolza la idea d’independència sense estat. No és una posició majoritària, però considero que és vàlida. Durant molt de temps, els anarquistes no han centrat la seva atenció en el tema de la independència. Ara, aquest assumpte ha servit per inspirar debat i discussió; No estem d’acord amb els altres, però intentem arribar a un cert consens.

No sé si hem de votar o no, però sí que sabem que el govern espanyol és cada dia més feixista. No és que em sorprengui, en tot cas estic en contra d’un govern que aprova el lema “millor sagnant que trencada”, referint-se a la península ibèrica i l’anomenada Espanya, que ja indica quina edat té aquest tema, quelcom que ve de segles.

#Jo també soc anarquista.

 

Sobre quines organitzacions anarquistes han assumit posicions envers aquest tema…

La CGT ha demanat una vaga general a Catalunya que tindrà el suport de la CNT-AIT, l’organització històrica que avui és molt menor que la CGT, un sindicat anarcosindical més “obert” i que participa en eleccions sindicals, amb més de 25.000 membres a Catalunya. La CNT-AIT, per desgràcia, no arriba a la 25ª part d’aquest total. L’altra CNT té una divisió molt dura amb els independentistes i està en contra dels anarco-independentistes.

La Cooperativa Integral Catalana, tot i no ser una organització específicament llibertària (és a dir, antiautoritària), té molts membres que són activistes. La seva estructura és horitzontal, basada en assemblees no jeràrquiques i pren decisions per consens. Es dedica a construir xarxes econòmiques autogestionades i a protegir petits projectes no jeràrquics a Catalunya. Estan recolzant la vaga.

Oca Negra i Procés Embat són organitzacions anarco-independentistes que s’articulen amb la CGT en alguns aspectes de la lluita.

La Federació Anarquista de Catalunya és una altra organització relativament nova que es troba a favor de la celebració del referèndum.

Tags:

Comments are closed.

Actualidad / Artículos/Opinión / Destacados

Anarquistes en el Referèndum Català (Tres perspectives des del carrer)

Article a la publicació llibertària nord-americana CirmethInc, sobre la participació del moviment llibertari en les mobilitzacions populars del referèndum català i en la denuncia de la repressió per part del Regne d’Espanya. Intenta abordar les diverses perspectives, dins aquest prestigiós i llegit medi de comunicació alternatiu. Aquí va la versió en original anglès.

CrimethInc. : Anarchists on the Catalan Referendum : Three Perspectives from the Streets

Destaquem la tercera part de l’article, traduït, on se cita la nostra Cooperativa Integral Catalana:

Tercera perspectiva: algunes anàlisis

El punt no és ajudar a construir un nou estat, sinó demostrar mitjançant la pràctica que l’autoorganització, les xarxes d’ajuda mútua i les assemblees són una alternativa real a l’Estat espanyol i a través d’això ens trobem moltes, algunes de nosaltres, anarquistes. El que està clar és que la lluita contra les jerarquies estatistes no està en camí: simplement continua en un context diferent. Si existeix un estat català, mantindrem la nostra oposició a l’estat des de les mateixes xarxes amb les nostres pròpies pràctiques, les nostres pròpies comunitats, les nostres pròpies economies d’ajuda mútua.

El meu enemic continua sent el capitalisme, l’exèrcit, el clergat, els polítics i els banquers. Els anarquistes no deixen de ser anarquistes només perquè expressen la seva solidaritat amb les persones que pateixen represàlies de l’estat. Sé perfectament què va passar el 1937 i que no hem d’abandonar la nostra memòria dels temps anteriors que ens van trair els estatistes, sinó que també hem d’oposar-nos a la repressió de l’estat actual – o, simplement, ens quedaríem a la distància, només mirant? La nostra lluita és estar present als carrers per oferir la nostra visió i denunciar la violència de l’estat, ja sigui espanyol, català o xinès!

Hem d’aprendre sobre el que va passar en el passat, quan els anarquistes van ser traïts. Hem d’intentar assegurar-nos que no torni a ocórrer, és a dir, hem de fomentar un consens entre anarquistes i antiautoritaris quan s’acabi aquesta situació, quan continuem construint l’autoorganització. Jo, com a mínim, des de fa molts anys, he estat treballant per això 24/7, i passi el que passi, continuaré fent-ho com ho he fet sempre.

L’anarquisme no és un dogma, ni és una religió. És una forma de vida, una forma de sentir i d’actuar com a ésser humà en harmonia amb la terra. Cada època té el seu context, i és cert que aquells que creuen en l’estat ens han traït abans, però oblidem que sense nosaltres, tampoc no canviaran! Seguirem influint en la societat malgrat nosaltres mateixos.

El corrent anarco-independentista és criticat per camarades que són més “ortodoxos” o dogmàtics, depenent de com els veieu. Hi ha qui recolza la idea d’independència sense estat. No és una posició majoritària, però considero que és vàlida. Durant molt de temps, els anarquistes no han centrat la seva atenció en el tema de la independència. Ara, aquest assumpte ha servit per inspirar debat i discussió; No estem d’acord amb els altres, però intentem arribar a un cert consens.

No sé si hem de votar o no, però sí que sabem que el govern espanyol és cada dia més feixista. No és que em sorprengui, en tot cas estic en contra d’un govern que aprova el lema “millor sagnant que trencada”, referint-se a la península ibèrica i l’anomenada Espanya, que ja indica quina edat té aquest tema, quelcom que ve de segles.

#Jo també soc anarquista.

 

Sobre quines organitzacions anarquistes han assumit posicions envers aquest tema…

La CGT ha demanat una vaga general a Catalunya que tindrà el suport de la CNT-AIT, l’organització històrica que avui és molt menor que la CGT, un sindicat anarcosindical més “obert” i que participa en eleccions sindicals, amb més de 25.000 membres a Catalunya. La CNT-AIT, per desgràcia, no arriba a la 25ª part d’aquest total. L’altra CNT té una divisió molt dura amb els independentistes i està en contra dels anarco-independentistes.

La Cooperativa Integral Catalana, tot i no ser una organització específicament llibertària (és a dir, antiautoritària), té molts membres que són activistes. La seva estructura és horitzontal, basada en assemblees no jeràrquiques i pren decisions per consens. Es dedica a construir xarxes econòmiques autogestionades i a protegir petits projectes no jeràrquics a Catalunya. Estan recolzant la vaga.

Oca Negra i Procés Embat són organitzacions anarco-independentistes que s’articulen amb la CGT en alguns aspectes de la lluita.

La Federació Anarquista de Catalunya és una altra organització relativament nova que es troba a favor de la celebració del referèndum.

Tags:

Comments are closed.