L’exposició, inaugurada el divendres 25 d’abril a AureaSocial, es basa en el text que s’hi presenta, que té com a precedent els fets de la Setmana Tràgica de 1909 i una població barcelonina que es nega a defensar els interessos de l’oligarquia espanyola en la guerra del Marroc, i no accepta que els seus fills morin impunement al nord d’Àfrica.

Vegeu el vídeo, també, a Latele.catLa injusta mort per afusellament del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia com a boc expiatori d’una Espanya molt ancestral i oligàrquica.  Una part de la burgesia catalana que va fer grans fortunes durant la Primera Guerra Mundial i no obstant això no va saber ni va voler que els obrers tinguessin l’oportunitat de mitigar la fam, ans al contrari, es va protegir amb bandes de malfactors que aprofitaven qualsevol esdeveniment per provocar i embolicar el teixit social.

Bravo Portillo, El fitxer Lasarte, La llei de fugues, El Baró de Koenning, Arlegui i Anido, el Sometent, el Sindicat Lliure, la policia, l’exèrcit, tot pensat per aixafar aquells qui en principi no eren més que torners, tipògrafs, mecànics fresadors, barbers, serrallers, paletes i d’altres oficis. Sens dubte, massa repressió per a un poble que va haver de defensar-se com va poder, per la dignitat d’una causa més justa.

[Manel Aisa (Ateneu Enciclopèdic Popular).]