Ja fa més d’un any que va sortir «Stop al expolio del los bienes comunales». Aquest treball va ser fruit de la cooperació entre la Plataforma por la Defensa de las Juntas Vecinales de Omaña i el 15M de Lleó, realitzat per Javier Galán i Cristal Alaejos. Es troba sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0.

Sinòpsi:

Aquest documental centra la seva atenció en els béns comunals i en com aquest llegat ha passat de generació en generació atenent la cura i conservació d’aquests. Des de mitjans del segle passat s’ha programat un despoblament dels nostres pobles. S’han retirat els serveis educatius, les consultes mèdiques, els transports s’han vist encarits o suprimits.

Una nova agressió en forma de llei es cerneix sobre la vida rural i la sostenibilitat mediambiental a l’Estat espanyol. L’avantprojecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local proposada pel Govern Central pretén espoliar els béns comunals dels pobles espanyols.

El malestar que ha causat als nuclis rurals veient amenaçats els seus patrimonis i els seus territoris ha generat una protesta en contra que aconsegueix frenar la devastadora “Nova Desamortització” dels béns comunals que han complert un paper social, mediambiental i econòmic per als pobles.

Aquest documental ofereix una aposta per les alternatives de gestió de recursos naturals d’una forma humana, ètica i gestionada pels veïns. Per últim, fa una crida a la defensa d’aquell patrimoni que pertany als pobles.

Explica un entrevistat: «Per mi el que hi ha darrere de tot això és carregar-se definitivament la vida dels pobles. La vida dels pobles, el poc que queda d’ella, és des del meu punt de vista on està representat el que és un model autònom, no depenent dels grups de poder. Per això s’han carregat la vida del medi rural i s’han carregat la pagesia, perquè la pagesia es podia permetre el luxe de ser autònoma. L’autonomia i l’autogestió xoquen amb l’Estat, que està al servei del capital i no està al servei de la gent. És un xoc brutal d’interessos. (…) Venen per aquest 50% del territori dels béns comuns que representa en termes de superfície a Castella i Lleó.»

El documental també es troba en versió amb subtítols en anglès, per poder arribar a més gent.

Podeu seguir les últimes notícies relacionades a www.stopexpolio.com.

El difonem perquè volem promoure el coneixement de les formes històriques d’economia comunal, així com la defensa del que queda d’elles, de cara a pensar i projectar un futur postcapitalista d’economies autogestionàries, relocalitzades, solidàries i sostenibles.

En aquest sentit, després de les IL Jornades Assembleàries de la CIC, sobre «Redistribució dels recursos comuns», es va elaborar el document «Proposta de transició cap a una societat del bé comú». També van en la mateixa línia els plantejaments de la crida a la revolució integral a la qual la CIC i la Xarxa de Cooperatives Integrals es van adherir.

Cada dia trobem més estudis i referències sobre els models històrics de gestió col·lectiva de béns comuns. Aquests anaven lligades a estructures polítiques locals realment democràtiques, és a dir, assembleàries, on els veïns i veïnes prenien decisions comunitàriament: els consells oberts.

Existeix, per exemple, un altre curt audiovisual produït per Tierravoz Producciones anomenat precisament «Concejo abierto». També articles com «El concejo abierto», de Daniel Boyano Sotillo; «Economia comunal», d’Antón Dké; «Auzolan y Batzarre, ¿bases para la democracia del siglo XXI en Euskal Herria?», de Garazi López i Iñigo González; «La defensa dels béns comunals a Catalunya», de David Algarra… El treball d’Elinor Ostrom que va rebre el Premi Nobel d’Economia, «El gobierno de los bienes comunes. La evolución de las instituciones de acción colectiva»… Llibres com «Comunidades sin Estado en la Montaña Vasca», de Sales Santos i Itziar Madina; «Auzolanaren kultura», de Jasone Mitxeltorena; «Batzarra, gure gubernua», de Pablo Sastre; «Naturaleza, ruralidad y civilización», de Félix Rodrigo… I pàgines com «Comunales y cultura rural en León».