Articles/Opinió

CDRs: Criminalitza que desprès quelcom queda…

A la Ofensiva de l’estat ara s’uneixen  les crítiques de una part de la burgesia…

AUTONOMIA versus HETERONOMIA

Sempre es repeteix la mateixa història. De fet no se per que ens sorprenen aquestes actituds provinents dels Mèdia de l’estat i dels seus esbirros tertulians, funcionaris de blau,de verd o de marró…

Ara li toca el rebre als CDR, els anomenats Comités de Defensa de la República estan al punt de mira de les forces repressives tan de l’estat espanyol com de les forces de la “nostra policia”.

No es estrany que cridi l’atenció el fet de que aquest moviment no te un cap visible , ni dos, ni tres, ni cap…La autonomia de la qual fan practica la major part dels CDR posa dificultats a l’acció repressiva, ja que aquesta no pot ser dirigida d’entrada contra un comité o persones concretes. Quan mana l’assemblea,mana l’assemblea i això te els seus avantatges en situacions com la que estem visquen ara mateix. On es el cap o la cap ?, Aquí  no hi han caps, es la resposta que es dona quan algú,el poder,la premsa o qui sigui fa preguntes.

Es parla de que els CDR no tenen una estratègia comuna i que els perd el “tacticisme” de les seves accions perquè aquestes poden esser manipulades per tercers. La meva opinió com activista es que l’objectiu esta clar i no es únic. Cada assemblea te les seves particularitats i les seves barreges ideològiques, però el que tots comparteixen o compartim per que no dir-ho es l’anhel de llibertat i d’expressió lliure dels nostre drets com a éssers humans.La denuncia  de l’atropellament dels drets civils i de la repressió maquillada o sense maquillar en nom de la “democràcia” i de l’estat de dret. Curiosament entre les components dels CDR n’estic segur que hi ha molta gent que fins ara mai s’havia plantejat sortir al carrer menys aquells dies “senyalats” que marcava el calendari del “bon català”. Ara hi ha moltes coses que son i estant sent i fent diferents a moltes persones. Hi ha gent que just s’adonat de que no vivia en un “estat democràtic”. Moltes activistes del moviment llibertari o de l’esquerra independentista ja coneixíem com se les gastava el poder contra aquelles persones que com nosaltres hem denunciat aquesta falta de llibertat en lo polític, econòmic , sindical, etc en els darrers 40 anys de la transacció democràtica que mes aviat han estat i encara estant sent una herència política i econòmica  d’un franquisme que no ha desaparegut mai.

Com explico en un altre curt article, per combatre al sistema hem d’aprendre a conèixer on li fa mal de veritat. Les lluites s’han anat convertint en folklòriques i descafeïnades per no dir submises i controlades totalment per el propi sistema anomenat “democràtic”.

Els CDR representant un cop d’aire fresc a la política a la vida dels pobles i les viles, on no son els partits els que diuen o manen o imposen la seva visió de poder, sinó assemblees de barri, de poble o de les ciutats on s’esta duent a terme la veritable política.

No soc partidari de la construcció del nou “estat català” però si hem de construir una república vull que aquesta sigui fruit de la veritable voluntat popular que els CDR representen en tan que revolucionaris i que subverteixen el model capitalista actual.

No oblidem que qui mana es la Banca, Les Corporacions i que els estats no son mes, al cap i a la fi que el garants de que aquest Sistema segueixi dempeus. Comencem a desmuntar les peces que li son bàsiques i veurem que poc a poc el trencaclosques es va fent mes fàcil…Sense treva i sense  dubtar , ni un pas enrere cap a una república del poble no del capital…Autonomia versus Heteronomia, podrem fer-ho?, segur que no serà fàcil, segur que s’entesten a no deixar-nos fer la nostra, però  som nosaltres els qui hem de fer el nostra camí…(Continuara)

 

 

 

 

Tags: , , , , ,

One Comment

  1. Alfredo Giménez says:

    Como iniciador de la cooperativa integral en Asturias, junto con Víctor, Larfe y otros (fase estatutaria) y cómo anarquista no estoy en nada desacuerdo con sus manifestaciones. Los CDR no son autónomos ni asamblearios, quieren dar esa imagen pero están dirigidos por estatistas catalanes que quieren la creación de un nuevo Estado en la península Ibérica ( ya hay dos) Esta balcanización de la península en este caso tiene un plan, convertiría en un Andorra 2 o en un Suiza 2. Que todos sabemos lo que son. Si los trabajadores optan por esta balcanización, se encontrarán que sus condiciones de vida empeoraran, pues serán vendidos de una forma más cruda al sistema financiero. Los anarquistas somos colectivistas y asamblearios, sin dirigente alguno. Salud!